La sàtira valenciana del segle XV: Bernat Fenollar, Jaume Roig i Isabel de Villena
L'escola satírica valenciana
València esdevingué a la segona meitat del segle XV el centre de la vida econòmica, política, social i literària. La ciutat passà a ser el centre de la vida social de la Corona d'Aragó. La burgesia valenciana dominava el comerç.
València era un focus d'atracció cultural: organitzaven certàmens poètics, potenciava l'estudi general, hi proliferaven els convents religiosos i van aparèixer una gran quantitat d'obres impreses. Hi destacaven escriptors que conreaven estils i gèneres molt diversos.
Els literats valencians
Els literats valencians de la segona meitat del segle XV s'agrupaven al voltant de tertúlies en funció de la procedència social. Empraven un estil llatinitzant i la seua manera d'entendre l'amor era seriosa i apassionada.
El grup de Bernat Fenollar
El grup de Bernat Fenollar era d'extracció burgesa, i podem incloure-hi Jaume Gassull. Els trets bàsics són:
- El lligam amb la realitat circumdant.
- Un plantejament satíric.
- L'amor explicat com un joc eròtic.
- L'ús de la llengua col·loquial del moment.
Jaume Roig
Jaume Roig va néixer a València a principis del segle XV. Procedia de la burgesia urbana i va estudiar també medicina. És l'autor d'una de les obres més emblemàtiques de la literatura valenciana, titulada L'Espill. Comença amb una consulta adreçada a mossèn Joan Fabra, en què s'afirma que totes les dones són vils.
Sor Isabel de Villena
Sor Isabel de Villena va néixer a València i va professar en el monestir de la Trinitat de les clarisses de València. És la màxima figura femenina de la literatura catalana medieval, ja que la dedicació de les dones a les lletres i a la cultura en general no era gens freqüent en la seua època. Es creu que va compartir les seues idees literàries amb Jaume Roig. Fins i tot s'ha volgut veure en la Vita Christi una resposta a la misogínia de l'autor de L'Espill.
La Vita Christi narra la vida de Jesucrist, però des d'un punt de vista femení.
Algunes característiques
- Es tracta d'un llibre biogràfic.
- Mostra una àmplia cultura religiosa.
- Fa ús de la ironia.
- La intimitat i la tendresa hi juguen un paper preponderant.
- El llenguatge és senzill i planer.