Jaume Roig i L'Espill: Obra Mestra de la Literatura Catalana

Jaume Roig i la seua obra L'Espill

Jaume Roig va nàixer a València; va ser un metge amb molt de prestigi, conseller de la ciutat, mestre examinador de metges i administrador d’un famós hospital a València. El 1460, quan la seua muller va morir, va compondre a Callosa l’obra coneguda amb el nom de L’Espill o Llibre de les Dones.

L’Espill és una narració en vers que explica en primera persona l’ascensió social i econòmica d’en Grosser. El nom de l’estructura mètrica d’aquesta obra s’anomena “noves rimades mig-partides”. Es tracta d’una successió de versos octosíl·labs dividits per una cesura en dues meitats que rimen entre si (hemistiquis apariats: 4a + 4a; 4b + 4b; 4c + 4c; etc.).

Estructura de l'obra

• Primer llibre: Parla de quan era adolescent. Sa mare el fa fora de casa perquè es busque la vida ell sol. Més tard viatja i aconsegueix enriquir-se després d’haver passat moltes penúries.
• Segon llibre: Narra com torna ric a València, on es casa quatre vegades amb dones de diferent condició. Amb totes va tindre roïnes experiències, la qual cosa explicaria la mala opinió que Roig s’havia format sobre les dones.
• Tercer llibre: El rei Salomó se li apareix en somnis i el convenç perquè no es torne a casar, enumerant-li els nombrosos defectes de totes les dones.
• Quart llibre: Torna a fer un viatge de tipus penitencial per diferents convents i es retirarà a València a fer vida devota, lluny de les dones.

Temàtica i estil literari

El tema principal és l’atac a les dones i la seua minusvaloració per mitjà dels textos misògins medievals. Es considera la dona causa i origen del primer pecat.

Finalitat: L’autor aprofita aquest fet per a fer una profunda crítica a la figura de la dona, la qual situa com a “brava, cruel, infidel, malvada, abominable...”, fins a arribar al punt de comparar-les amb el mateix dimoni.

Utilitza diversos recursos lingüístics al llarg de la seua obra per a crear majors sentiments:

• Enumeracions: volateria, pastisseria.
• Bimembracions: capolat, trit...
• Paral·lelismes: de tot potatges, de carn salvatges.
• Hipèrbatons: En un pastís, d'hom cap de hi fon trobat.

L’Espill és una obra satírica, misògina i còmica. Per a criticar les dones, fa servir hipèrboles o enumeracions d’adjectius valoratius.