Ausiàs March, Ramon Llull i Roís de Corella — Amor i literatura catalana

Ausiàs March i la llengua poètica

Ausiàs March sent la imperiosa necessitat de fer servir el català com a llengua poètica per explicar la realitat personal. March necessita una expressió més directa i sincera. Ausiàs March manlleva a la tradició poètica imatges, comparacions, estructures, etc. També manlleva l'ús del senyal.

La filosofia amorosa d'Ausiàs March

L'amor és el tema predominant en la poesia d'Ausiàs March: l'enamorament, el desig, el plaer, la timidesa, la gelosia, la infidelitat, el desencís... apareixen de manera reiterada en els seus poemes. Ausiàs March entén que les persones tenim dues natures: la primera és la que correspon al cos i la segona és la que correspon a l'esperit. Aquesta dualitat crea, en les persones, un conflicte permanent: és la lluita que s'estableix entre les dues natures. Per Ausiàs March, l'amor és una qüestió d'ordre moral, és a dir, un camí de perfecció personal. Contràriament a aquelles que entenien l'amor com un simple desig carnal, March l'entén com una lluita del bé (l'esperit) contra el mal (la carn).

L'amor i la mort

Si l'amor és el tema sobre el qual més reflexiona Ausiàs March, la mort ocupa el segon lloc en les seves preocupacions.

La retòrica d'Ausiàs March

Un nombre important de poemes d'Ausiàs March presenten una mateixa arquitectura: en la primera part el poeta exposa una anècdota o un exemple, en la segona part l'aplica i en l'última part el poeta fa una síntesi final.

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella és el primer poeta en llengua catalana en qui podem percebre la influència del Renaixement, iniciada pels autors italians, principalment Francesco Petrarca. La poesia de Corella es caracteritza per la melodia dels seus versos i pel color i la fastuositat de les seves imatges. Roís de Corella abandona el to filosòfic i moralitzador que trobàvem en Ausiàs March: el seu objectiu és un altre: aconseguir la bellesa del poema a través del ritme i la música.

Ramon Llull

Ramon Llull és una de les figures més importants de la cultura medieval europea i, sens dubte, la més destacada de la història de la literatura catalana. Es tracta d'un cas excepcional i únic, per dos motius: perquè ell és el primer a l'Europa medieval que fa servir una llengua romànica per redactar textos de filosofia, teologia, mística i ciència.

La vida de Ramon Llull

Bon coneixedor de la lírica trobadoresca, Ramon Llull es va introduir en l'activitat literària fent cançons de la fin'amors en llengua occitana, com feien els trobadors catalans de la seva època.

La conversió

L'any 1263 la vida de Llull fa un canvi brusc i radical. Entre el 1265 i el 1274 Llull es retira a fer vida contemplativa i a formar-se. Ramon Llull va concebre el seu gran ideal de vida; aquest ideal consta de dos grans objectius: la creació de l'Art i l'expansió del cristianisme i la formació moral.

• Creació de l'Art.
• Expansió del cristianisme i formació moral.

Ramon Llull, missioner, escriptor i intel·lectual

Com a missioner, Llull va anar a predicar el cristianisme principalment al nord d'Àfrica amb l'objectiu de convertir els musulmans. L'experiència missionera, molt poc favorable, va despertar en Ramon Llull una gran decepció però també un cert consol espiritual en sentir-se fidel a la crida de Déu. Com a escriptor, Llull va fer una obra sorprenent per la profunditat intel·lectual, per la qualitat literària i per l'extensió. El conjunt de l'obra literària de Llull respon a un sol objectiu: explicar la seva Art. Com a intel·lectual, Llull es va relacionar amb els savis més importants del moment. L'activitat europea de Llull perseguia dos objectius: explicar a les universitats i al món intel·lectual la seva Art i demanar a les autoritats eclesiàstiques i polítiques els fons necessaris per crear monestirs.