Irene Solà: Poesia, Art i Narrativa a la Muntanya

Irene Solà: Biografia i obra

Primers passos

La poeta, artista i narradora Irene Solà va néixer a Osona el 1990. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, és una artista interdisciplinària amb una gran inquietud literària.

Bèstia (2012)

Va debutar amb el poemari Bèstia (2012), amb el qual va guanyar el premi Amadeu Oller. Amb una poètica genuïna, Solà reflexiona sobre el cos com a habitacle. Bèstia és un poemari autobiogràfic, amb una primera part més visceral i enfadada amb el món, pròpia de l'adolescència, i una segona part més tranquil·la i agradable, pròpia d'una etapa més madura dins la joventut. El llibre és irònic i hi destaca una llengua molt viva.

Els dics (2018)

El 2018 torna a sorprendre amb Els dics, treballat com un procés artístic. És una novel·la d'una vitalitat extrema sobre les ganes de viure i la il·lusió de l'amor, sobre la complexitat de fer-se gran i haver de prendre decisions i fer plans de futur, i sobre la necessitat de ser el que es vol ser. Més enllà del caràcter intimista, Els dics és un exemple de com la matèria rural i la seva supervivència poden adaptar-se. Més enllà dels elements de crònica documental o reportatge que puntegen el text, Els dics és una novel·la que aconsegueix transmetre les virtuts de l'idil·li amb la família i la terra que han forjat el caràcter de la protagonista. Com si hagués après i interioritzat que el món rural que l'ha vist néixer és dur i feroç, i poc procliu a acceptar que les coses puguin ser d'una altra manera.

Canto jo i la muntanya balla (2019)

Canto jo i la muntanya balla (2019) va guanyar el Premi Anagrama i el Premi de la Unió Europea de Literatura. L'obra ha venut més de 46.000 exemplars en català i s'ha traduït a una vintena d'idiomes, com el castellà, en què ha venut 12.000 exemplars. La novel·la inclou poemes, un capítol íntegrament escrit en castellà i una sèrie de dibuixos que il·lustren el moviment mil·lenari de les plaques tectòniques terrestres, per intentar explicar-nos el temps d'aquesta muntanya on tot es belluga.

L'argument narratiu s'inicia amb dos trets (un en forma de llamp, l'altre de bala) i es mescla amb faules i mites, bocins d'història i memòria referents a la muntanya entesa com a locus no sempre amoenus. La descàrrega elèctrica mata el pare i la metàl·lica, el fill. La violència de les seves morts i les tragèdies familiars que desencadenen es contraposen intel·ligentment a la percepció d'una colla de criatures no humanes que les testimonien en primera persona, anul·lant així el melodrama rural i subratllant l'amoralitat de les forces de la natura. Canto jo i la muntanya balla s'insereix en una antiquíssima tradició literària plena d'escriptors que han sentit el mateix desig d'apropar-se a la muntanya i deixar-se seduir pel seu misteri.

Influències literàries:

• Petrarca: precursor d'una mirada literària contemplativa envers la muntanya.
• La Bíblia: Moisès pujant al Sinaí, unió entre cim i paraula revelada.
• Sant Joan de la Creu i Jacint Verdaguer: l'ascensió a la muntanya com a metàfora del camí cap a l'èxtasi.
• Víctor Català, Solitud: la muntanya feminitzada, mimetitzada amb el cos de la Mila.
• Mercè Rodoreda, La mort i la primavera.
• Joan Salvat-Papasseit, El poema de la rosa als llavis.

Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (2023)

Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (maig 2023) és una història plena d'altres històries que ocorre al mas Clavell de les Guilleries. És un llibre molt sensorial que comença quan coneixem la Bernadeta, que ha de morir i està acompanyada per una nissaga de set generacions que han habitat al mas durant segles i que ara són esperits. El títol surt d'una frase que ella diu a na Margalida i és un retret.

L'espai de la novel·la és, sobretot, l'habitatge que aconseguí Joana, l'avantpassada més remota, en casar-se amb Bernardí, l'hereu dels Clavell, després de fer un pacte amb el dimoni. La idea narrativa parteix d'una premisa màgica i de fragments de narrativa oral i llegendes, de la idea del pacte amb el dimoni que forma part de l'imaginari popular. La Joana pacta amb el dimoni i ven la seva ànima a canvi d'un home sencer que tingui un tros de terra i una teulada. Es casa amb el Bernardí, però a ell li falta el dit petit del peu esquerre. Llavors la Joana és capaç de trencar el pacte i conservar l'home, la casa i l'ànima. Però el trencament del pacte té conseqüències: als seus descendents els faltarà alguna cosa: un quart de cos, el nom, la memòria, la llengua, la capacitat de sentir dolor...

És una història plena de contraposicions: foscor/llum, mort/vida, memòria/oblit, sort/desgràcia, violència i animalitat/llum i humor.

Influències:

• Víctor Català, "La vella" (Drames rurals)
• Mercè Rodoreda
• Enric Casasses
• Ali Smith
• Virginia Woolf

La veu narrativa explica la història des de diverses mirades. El temps de la novel·la és 1 dia (24 hores) que s'estructura en 6 capítols que corresponen a les parts del dia: matinada, matí, migdia, tarda, vespre i nit. Aquest fet es treballa des de la subjectivitat, ja que comença amb la nit i acaba amb la nit. No sabem quin dia és perquè està escrit des de la perspectiva dels morts.