Bruixa de Dol: Tradició i Veu Poètica en Marçal

Integració de Tradicions a Bruixa de Dol

Expliqueu com s’integren les tradicions cultes i populars en les diverses seccions de Bruixa de dol, de Maria Mercè Marçal. Poseu-ho en relació amb la creació d’una veu poètica.

El títol Bruixa de dol integra la referència a dues tradicions literàries: d'una banda, la poesia popular representada per la cançó infantil «Plou i fa sol, / les bruixes es pentinen. / Plou i fa sol, les bruixes porten dol»; de l'altra, el llibre Sol, i de dol, de J.V. Foix, que representa la tradició literària catalana culta i el conreu de formes sofisticades i exigents com el sonet. El llibre es caracteritza per la voluntat de retorn a formes poètiques tradicionals i a formes poètiques cultes, que s'alternen en les diverses seccions del llibre. Deixant de banda alguns poemes curts en vers lliure, hi ha seccions íntegrament de poemes en forma de cançó popular (amb els seus recursos mètrics i de llenguatge): és el cas de «Foc de pales», a la primera part, i «Els núvols duien confetti a les butxaques», a la segona; i dues seccions compostes exclusivament per sonets: «Bruixa de dol» a la primera part, i «Sense llops ni destrals» a la segona.

Aquesta combinació de literatura culta i popular forma part d'un procés de construcció d'una personalitat poètica que reivindica les formes cultes tradicionalment masculines i, al mateix temps, vol crear una veu pròpia a partir de les formes populars que representen l'anonimat i el silenci de les dones (fades i bruixes) en la tradició literària. Significativament, totes dues formes són presents a la primera part (l'experiència individual) i a la segona (l'experiència de la solidaritat i la consciència col·lectiva de les dones).

Temes Principals de Bruixa de Dol

Expliqueu els temes principals de Bruixa de dol, de Maria Mercè Marçal, i relacioneu-los amb la divisió de l’obra en seccions i amb les formes poètiques que l’autora fa servir en cada secció.

El llibre està dividit en dues parts molt clares.

• La primera part, que ocupa les seccions 1-4, tracta fonamentalment de l'experiència amorosa, i se centra en la soledat, la tristesa amorosa, el desig i el sexe. Aquesta part està dominada per la secció 4, que porta el títol «Bruixa de dol» i està formada només per sonets; les altres tres seccions fan servir la forma de la cançó o són poemes breus en vers lliure.
• La segona part es titula genèricament «Avui les fades i les bruixes s'estimen» i consta de dues seccions (5 i 6) que se centren en la descoberta de la identitat femenina, la pertinença al col·lectiu femení, la solidaritat entre dones i, en darrer terme, la presa de consciència que implica la lluita feminista. S'hi tornen a combinar la cançó (secció 5) i els sonets (secció 6).

Referències a Tradicions Literàries

Maria Mercè Marçal definí Bruixa de dol com “com un intent de trobar una veu pròpia que entronqui alhora amb la tradició literària catalana- com totes essencialment masculina- … Expliqueu a quines tradicions literàries fa referència l’autora en aquesta frase.

El títol Bruixa de dol integra la referència a dues tradicions literàries: d'una banda, la poesia popular representada per la cançó infantil «Plou i fa sol, / les bruixes es pentinen. / Plou i fa sol, les bruixes porten dol»; de l'altra, el llibre Sol, i de dol, de J.V. Foix, que representa la tradició literària catalana culta i el conreu de formes sofisticades i exigents com el sonet.

El llibre es caracteritza per la voluntat de retorn a formes poètiques tradicionals i a formes poètiques cultes, que s'alternen en les diverses seccions del llibre. Deixant de banda alguns poemes curts en vers lliure, hi ha seccions íntegrament de poemes en forma de cançó popular (amb els seus recursos mètrics i de llenguatge): és el cas de «Foc de pales», a la primera part, i «Els núvols duien confetti a les butxaques», a la segona; i dues seccions compostes exclusivament per sonets: «Bruixa de dol» a la primera part, i «Sense llops ni destrals» a la segona.

Aquesta combinació literària, culta i popular, forma part d’un procés de construcció d'una personalitat poètica que reivindica les formes cultes tradicionalment masculines i, al mateix temps, vol crear una veu pròpia a partir de les formes populars que representen l'anonimat i el silenci de les dones (fades i bruixes) en la tradició literària. Significativament, totes dues formes són presents a la primera part (l'experiència individual) i a la segona (l'experiència de la solidaritat i la consciència col·lectiva de les dones).

Del "Jo" al "Nosaltres" a Bruixa de Dol

Expliqueu el pas del “jo” al “nosaltres” a Bruixa de dol de Maria Mercè Marçal. Tingueu en compte les dues parts en què es divideix el llibre i els poemes com “aquest mirall em diu que soc ben sola”…

1. Bruixa de dol representa un procés de reconeixement i de transformació d'un jo poètic femení.
2. El títol Bruixa de dol (que titula també una de les seccions) al·ludeix a la situació inicial, definida pel conflicte, la pèrdua, el dol i, en darrer terme, la soledat i la incomunicació.
3. Al mateix temps, aquest jo assumeix la seva identitat femenina amb totes les conseqüències, personals (referències al mirall, el cos, el sexe, la soledat, la individualització), poètiques (la construcció d'una veu poètica pròpia connectada amb la tradició) i col·lectives (la lluita feminista, a la qual es dedica la secció «Els núvols...» i que culmina en el poema «Vuit de març», que es pot llegir com un manifest).