Intermediaris Financers: Funcions, Avantatges i Inconvenients

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,82 KB

Intermediaris Financers: Són les institucions que concilien els desitjos de les unitats econòmiques amb dèficit amb les de les unitats econòmiques amb superàvit.

Classificació dels Intermediaris Financers:

Intermediaris Financers Bancaris

Tenen capacitat per crear diners. Van més enllà d'una feina purament intermediadora. Són: Banc d’Espanya, Bancs Comercials, Caixes d’Estalvi, Cooperatives de Crèdit, Entitats de Diners Electrònics (EDE) i Institut de Crèdit Oficial (ICO).

Intermediaris Financers No Bancaris

Són menys mediadors entre demandants i oferents de diners. No creen diners ja que no poden captar fons del públic. Està integrat per un grup molt heterogeni d'institucions com:

  • Establiments Financers de Crèdit (EFC): fan les següents activitats: préstec i crèdit incloent el crèdit al consum, hipotecari i la financiació de transaccions comercials, les de factoring, les de leasing i les d’emissió i gestió de targetes de crèdit.
  • Fons i Societats d’Inversió: societats de valors (dealers), agències de valors (brokers) i societats gestores de carteres.
  • Institucions Asseguradores.
  • Societats de Crèdit.

Avantatges dels Intermediaris Financers

  1. Faciliten l’activitat de la mediació: proporcionen finançament a les unitats econòmiques deficitàries mitjançant la captació de recursos de les unitats econòmiques amb superàvit.
  2. Ofereixen un accés ràpid i fiable a informació sobre preus, evolució de mercats, expectatives de futur, etc.
  3. Agiliten el mecanisme de pagaments i cobraments.

Inconvenients

Poden fer fallida i una concentració excessiva pot portar a situacions de monopoli.

Mercats Financers

És el mecanisme o lloc on s’intercanvien els instruments o els actius financers i es determinen els seus preus.

Funcions dels Mercats Financers

  1. Posar en contacte els agents econòmics que intervenen o participen en el mercat, com els estalviadors, inversors i intermediaris financers, aconseguint que tots dos es beneficiïn dels intercanvis i del repartiment del risc entre els inversors.
  2. Fixar preus, constituir el mecanisme adequat per fixar el preu dels diversos actius.
  3. Proporcionar liquiditat als actius: com més s’ampliï o desenvolupi el mercat d’un actiu, més facilitat hi haurà per convertir-ho en diners.
  4. Reduir terminis i costos d’intermediació.

Característiques dels Mercats Financers

  • Transparència: els intervinents en el mercat poden obtenir informació relativa al mercat de forma ràpida i a baix cost.
  • Llibertat: no hi ha barreres d’entrada o sortida de compradors i venedors, no es posen limitacions per l’intercanvi d’actius per les quantitats i la formació del preu.
  • Profunditat: es disposa d’un gran nombre d’ordres de compres i ventes per cada actiu amb diferents preus.
  • Amplitud: s’han de negociar multitud d’actius en cada moment perquè es puguin satisfer les necessitats d’oferents i demandants potencials.
  • Flexibilitat: un mercat flexible és quan els agents que intervenen en ell tenen la capacitat de reacció davant les variacions que es produeixin en els preus o altres condicions de mercat.

Classificació dels Mercats Financers

  • En quant a la forma de funcionament o estructura: directes o intermediats.
  • Respecte a la fase de negociació dels actius: primaris o secundaris.
  • Per la característica dels seus actius: mercats monetaris o de diner o mercats de capitals.
  • Per el grau d’intervenció de les autoritats: lliures o regulats.
  • En quant al termini: al comptat o a termini.
  • Per el grau de formalització: organitzats o no organitzats (OTC).

Estructura Actual del Sistema Financer

La màxima autoritat en matèria política financera correspon al Govern, sent a l’actualitat el Ministeri d’Economia Competitiva. Aquest ministeri fa les seves funcions a través de:

  • Secretaria General de Política Econòmica i Economia Internacional.
  • Banc d’Espanya (BE).
  • Direcció General del Tresor i Política Financera.
  • Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions.
  • Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Intermediaris Financers Bancaris

Són el conjunt d’entitats (bancs, caixes d’estalvis i cooperatives de crèdit com: Banc d’Espanya, Banc Comercial, Entitats de Diners Electrònics (EDE) i Institut de Crèdit Oficial (ICO)) que, per un costat, agafen diners i, per l’altre, deixen diners, obtenint així un marge financer que justifica la seva activitat dins de l’economia.

Banc d’Espanya

El Banc d’Espanya ha quedat integrat en el Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC).

Funcions Pròpies del Banc d’Espanya

  1. Posar en circulació la moneda metàl·lica.
  2. Supervisar la solvència, actuació i compliment de la normativa sobre entitats de crèdit.
  3. Promoure el bon funcionament i estabilitat del sistema financer.
  4. Tenir i gestionar les reserves de divises i metalls preciosos no transferides al BCE.

Òrgans de Govern del Banc d’Espanya

El Governador: Serà nomenat pel Rei, a proposta del President del Govern. Dirigeix el Banc, presideix el seu Consell de Govern i la seva Comissió Executiva.