Inicis de la literatura catalana medieval: orígens i cròniques

T11. Els inicis de la literatura.

1 El naixement de les llengües romàniques:

El naixement de les llengües romàniques

Les variants del llatí es van separar als s. V-VIII per a formar aquestes llengües. La causa principal va ser la caiguda de l'Imperi Romà al segle V: va desaparèixer l'estructura política i administrativa de l'imperi. Europa va quedar dividida en un mosaic de regnes i el llatí de cada part va evolucionar de manera independent. Als segles IX i X ja estaven plenament formades.

Hi hauria una literatura en vulgar de caràcter popular, profà o religiós, que no se sentia la necessitat de conservar per escrit. Els parlars romànics romanien només en la pràctica oral, mentre el llatí continuava sent la llengua de la cultura i de l'escriptura. Els canvis del segle XII van fer caure el monopoli que els clergues i el llatí tenien en l'àmbit cultural: els vulgars es van convertir en llengües literàries. Amb el temps es consolidarà un model de llengua literària.

A l'Aragó només s'escrivia en provençal o occità. Ausiàs March va ser el primer poeta d'expressió culta que va escriure en un català alliberat del provençal.

1.2 Els primers textos:

Els primers textos

Els textos més antics són un fragment del Llibre jutge i les Homilies d'Organyà. El Llibre jutge incorpora el català al dret; les Homilies d'Organyà vinculen la llengua a l'Església i a la predicació.

1.3 La consolidació de la llengua literària:

La consolidació de la llengua literària

La Corona d'Aragó va completar la seua expansió peninsular. Els primers models importants de la llengua literària són les quatre cròniques, que narren els fets d'aquesta expansió, i les obres de Ramon Llull, que tenien com a objectiu convertir la població no cristiana recentment conquistada. La cancelleria reial, encarregada de redactar lleis, decrets, cartes, etc., va contribuir a crear un model unificat de llengua escrita.

2. LES CRÒNIQUES:

Les cròniques

La nostra historiografia medieval té quatre textos fonamentals:

• El Llibre dels fets de Jaume I
• La Crònica de Bernat Desclot
• La Crònica de Muntaner
• La Crònica de Pere el Cerimoniós

Tenen un alt valor literari i característiques que ens permeten considerar-les com un precedent de la novel·la. Les cròniques relaten fets contemporanis als autors i molt propers a les seves vides.

2.1 El Llibre dels fets de Jaume I:

El Llibre dels fets de Jaume I

El Llibre dels fets del rei Jaume és el primer text historiogràfic escrit en català; és també l'única autobiografia d'un rei que s'ha conservat de l'edat mitjana europea. Té el caràcter d'una crònica personal: ell és el responsable del seu llibre. La franquesa i el to íntim de molts passatges d'aquesta crònica no admeten dubtes sobre la intervenció personal del rei.

2.2 La Crònica de Bernat Desclot:

La Crònica de Bernat Desclot

Està destinada bàsicament a narrar les gestes de Pere el Gran; dedica els 50 primers capítols als regnats d'altres reis. La resta és del regnat de Pere, sobretot la intervenció a Sicília i la invasió de Catalunya pels francesos. Bernat Desclot produeix una impressió d'objectivitat; les fonts són els documents officials. Al final, el component èpic pren més protagonisme i la crònica perd una mica d'objectivitat.