La Il·lustració i les Revolucions Liberals: Un Resum Complet

Què va ser la Il·lustració?

Idees i Pensadors

La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual del segle XVIII a Europa que va qüestionar els principis de l'Antic Règim. Defensava la raó com a únic mitjà per entendre el món, rebutjant l'autoritat, la tradició i la revelació si no eren acceptades per la raó.

Entre els principals pensadors il·lustrats destaquen Montesquieu, Voltaire, Diderot, Rousseau i D'Alembert.

El Despotisme Il·lustrat

Alguns monarques europeus van intentar combinar el poder absolut amb les idees de progrés de la Il·lustració. Aquests monarques il·lustrats van popularitzar el lema «Tot per al poble, però sense el poble», que defineix el despotisme il·lustrat. La seva política reformista es va basar en la racionalització de l'administració, la reforma de l'ensenyament, la modernització de l'agricultura i la liberalització parcial de la producció i el comerç.

L'Europa del Segle XVIII: Economia, Societat i Política

Economia

L'agricultura de subsistència era l'activitat principal, amb baixos rendiments i intercanvis escassos. Les crisis de subsistència, amb escassetat d'aliments i alça de preus, generaven fam, misèria i revoltes populars.

Societat

La societat estava dividida en privilegiats (noblesa i clero) i no privilegiats (estat popular). Era una societat estamental, amb ascens social gairebé impossible.

• Noblesa: Propietaris de terres, amb privilegis econòmics i fiscals.
• Clero: Vivia de les rendes del seu patrimoni i del delme.
• Estat Popular: Burgesia (artesans, comerciants, banquers), classes populars urbanes i pagesos.

Política

El rei tenia poder absolut, hereditari i de dret diví. Estava auxiliat per consells i funcionaris, però alguns afers, com els impostos, havien de ser aprovats pels parlaments.

La Rotació Triennal

La rotació triennal dividia el terreny en tres parts: dues per a cultius diferents i una en guaret. Aquest sistema augmentava la varietat, qualitat i quantitat dels productes, millorant la fertilitat de la terra i la salut de la població.

El Comerç Triangular

El comerç triangular, basat en el comerç colonial, connectava Europa, Àfrica i Amèrica. Es basava en el tràfic d'esclaus africans cap a Amèrica i l'intercanvi de productes manufacturats europeus per matèries primeres americanes.

El Sistema Parlamentari Anglès

Anglaterra va ser el primer país amb sistema parlamentari. El 1689, el Parlament va oferir la corona a Guillem d'Orange, qui va jurar la Declaració dels Drets, limitant els poders de la monarquia.

El sistema polític anglès es dividia en:

• Poder Executiu: El rei nomenava el govern.
• Poder Legislatiu: El Parlament, amb la Cambra dels Lords i la Cambra dels Comuns, votava les lleis i els impostos.

La Formació dels Estats Units d'Amèrica

Les tretze colònies angleses d'Amèrica del Nord es van revoltar contra la metròpoli, influïdes per les idees il·lustrades. El 4 de juliol de 1776 van declarar la seva independència, defensant la llibertat i la recerca de la felicitat. George Washington va ser el primer president.

El Liberalisme Americà

El liberalisme americà, tot i defensar la llibertat i la igualtat, les limitava a una minoria. No incloïa els drets de les dones, els que no tenien propietats, els esclaus ni els indígenes.

El Liberalisme Polític i les Revolucions Liberals Burgeses

El liberalisme, sorgit de pensadors com John Locke i els il·lustrats francesos, defensa els drets i les llibertats fonamentals dels ciutadans.

Principis bàsics:

• Sobirania nacional i dret al sufragi.
• Separació de poders.
• Constitució que garanteix els drets i les llibertats.
• Dret a la propietat.

Les revolucions liberals burgeses van ser impulsades per la burgesia, descontenta amb l'absolutisme i l'Antic Règim, i van donar lloc a l'estat liberal.

Sufragi Censatari i Universal

El sufragi censatari limitava el dret a vot als ciutadans més rics. El sufragi universal oferia el vot a tots els homes.

Causes de la Revolució Francesa

La Revolució Francesa va ser causada per una profunda crisi econòmica i social, males collites, l'alça dels preus dels aliments, el descontentament de la burgesia per la seva marginació política i la crisi financera de la monarquia.

Etapes de la Revolució Francesa

• Monarquia Constitucional (1789-1792): Amb el suport de la burgesia conservadora.
• República Democràtica (1792-1794): Proclamada per la burgesia radical i els sectors populars.
• República Burgesa (1794-1799): Amb el retorn del liberalisme censatari.

Napoleó Bonaparte

Napoleó va estabilitzar França amb un govern que representava els interessos de la burgesia. Va restablir el liberalisme econòmic, va crear el Banc de França, va elaborar codis jurídics, va reordenar l'administració i va reformar l'ensenyament. Per a Europa, va suposar la derrota dels monarques absoluts i la imposició de les idees revolucionàries.

La Restauració Absolutista i la Remodelació d'Europa (1815)

Entre 1814 i 1815, els estats vencedors de Napoleó van restaurar l'absolutisme a Europa i van remodelar el mapa europeu segons els seus interessos.

El Nacionalisme

El nacionalisme defensa el dret de les nacions a la sobirania i a crear el seu propi estat. La nació es defineix com un conjunt d'individus amb llaços culturals propis. L'estat és una organització política que exerceix el poder sobre un territori.

Unificació d'Itàlia i Alemanya

Itàlia

Itàlia estava dividida en diversos estats. El procés unificador va començar el 1859 amb la guerra contra Àustria i l'annexió de la Llombardia al Piemont. El 1861, Víctor Manuel II va ser proclamat rei d'Itàlia.

Alemanya

Alemanya estava dividida en 36 estats. La rivalitat entre Prússia i Àustria va ser un obstacle per a la unificació. Prússia va liderar el procés amb una política militarista, i el 1871, Guillem I va ser proclamat emperador del Segon Imperi Alemany.