Conflictes Socials i Polítics a la Baixa Edat Mitjana: Crisi i Enfrontaments

Els Conflictes Socials i Polítics a la Baixa Edat Mitjana

A partir del segle XIV, l'arribada de la Pesta Negra (1348) va inaugurar una etapa de crisi econòmica i social als regnes peninsulars, amb revoltes camperoles, conflictes a les ciutats i enfrontaments entre la noblesa i el monarca que van derivar en guerres civils.

Els Enfrontaments Nobiliaris a Castella

Des de la darreria del segle XIII, els monarques de Castella volien sotmetre la noblesa, però la crisi del segle XIV va impulsar els nobles a enfrontar-se al monarca amb la restauració dels seus privilegis i l'ampliació dels territoris sota el seu control.

Durant el regnat de Pere de Castella, aquest va voler dominar els nobles i fer-se obeir, i per aconseguir-ho va buscar el suport de la burgesia urbana i va afavorir els artesans tèxtils contra els interessos de la Mesta, dominada per l'aristocràcia. Va anul·lar els privilegis senyorials a part de la noblesa i el clero. Una altra part de l'alta noblesa es va oposar al monarca i va donar suport com a rei al seu germà bastard, Enric de Trastàmara. Després d'uns anys de guerra, Enric va aconseguir vèncer i es va proclamar rei Enric II (1369).

Els monarques següents (Joan I i Enric IV) es van enfrontar a rebel·lions nobiliàries que es convertiren en guerres civils i van ser la causa que paralitzaren el progrés cristià en territori musulmà (Reconquesta). Castella no va resultar tan perjudicada demogràficament per la pesta com la Corona d'Aragó, que en el segle XV va experimentar una puixança econòmica en el comerç.

La Crisi del Segle XIV a la Corona d'Aragó. Canvi de Dinastia

La crisi va afectar la Corona d'Aragó, especialment a Catalunya, i va provocar el despoblament del camp i el col·lapse del comerç mediterrani. A més, s'hi va unir la crisi política, ja que al començament del segle XV es va produir un canvi de dinastia. Després de la mort del rei Martí l'Humà (1410), es van reunir a Casp (1412) representants d'Aragó, Catalunya i València per elegir un monarca: Ferran d'Antequera, que pertanyia a la dinastia castellana dels Trastàmara. Ferran I va ser succeït pels seus fills Alfons V, que va conquerir Nàpols, i Joan II.

Els Conflictes Socials i la Guerra Civil a Catalunya

A mitjan del segle XV, durant el regnat de Joan II, a Catalunya hi va haver conflictes socials molt greus:

1. Els llauradors (remences) es van alçar contra els nobles que havien promulgat lleis que endurien els impostos i les servituds a què estaven obligats.
2. A Barcelona, els petits artesans i comerciants arruïnats per la crisi econòmica es van enfrontar a l'oligarquia municipal (nobles i burgesos rics) que acaparaven els càrrecs. Els primers s'havien organitzat en un partit anomenat la Busca i els segons s'aplegaven en la Biga.
3. Finalment, va esclatar una guerra civil (1462-1472) entre l'oligarquia catalana (Biga), que volia mantenir els privilegis, i el rei Joan II, que tenia el suport dels remences i de la Busca. El bàndol reial es va imposar, però no va solucionar el problema.

Ho Sabies?

L'oligarquia municipal (Biga) s'havia enriquit amb el cobrament de rendes i el comerç d'importació d'espècies i teixits de luxe. La Busca (petits artesans i comerciants) es dedicava a l'exportació dels seus productes i defensava l'obertura dels càrrecs del govern municipal.

Ho Sabies?

La revolta popular més important del regne de Castella va ser la dels irmandiños gallecs a l'any 1467, amb la insurrecció de la petita noblesa i de la burgesia contra els abusos de la gran noblesa, però es va radicalitzar quan va rebre el suport dels llauradors. Després de destruir 130 castells, va ser sufocada l'any 1469 per un exèrcit nobiliari.

Ho Sabies?

Una llotja era una gran sala coberta on s'emmagatzemaven els productes destinats al comerç d'exportació i d'importació. Acostumaven a tenir la seu a la llotja els tribunals que resolien els conflictes entre els mercaders. El desenvolupament comercial de la Corona d'Aragó va propiciar la construcció de llotges en els ports principals.