L'ésser humà: cos i ànima segons Plató

- Dualisme antropològic (cos i ànima)

L'ésser humà es divideix en cos i ànima.

- Influència pitagòrica: el cos no era res més que una presó de l’ànima. Alguna acció de l’ànima que procedeix del món de les idees fa que caigui en la presó del cos.

- L’estat natural de l’ànima no és estar en el cos. Quan el cos mor, l’ànima es reencarna, transmigra a un altre cos.

- Metempsicosi: transmigració de l’ànima. És un procés infinit.

- Ànima tripartida (3 parts): 3 funcions en l’ànima:

• Funció racional: la raó, part de la nostra ànima (cap).
• Funció irascible: voluntat humana, o la fogositat, la seu dels desitjos nobles (pit, cor).
• Funció concupiscible: desitjos corporals (ventre).

- La única funció immortal és la racional, ja que les altres funcionen amb el cos.

Mite del carro alat:

Carro tirat per dos cavalls com en una cursa, conduït pel conductor, amb 2 cavalls: un blanc i un negre.

Funció racional: El conductor (auriga).

Funció irascible: cavall blanc.

Funció concupiscible: cavall negre.

- Què hi ha en l’humà que permet arribar al coneixement màxim?

L’ànima procedeix del món de les idees; quan és empresonada en una cosa material, oblida les idees (amnèsia temporal). Com que les coses són una imitació de les idees, a mesura que anem tenint contacte, va despertant records.

TEORIA DE LA REMINISCÈNCIA

Entendre el coneixement com un procés de record que l’ànima ja havia contemplat abans.

- Per a Plató, conèixer és recordar (innatisme). Creu que hi ha unes idees de manera innata en la nostra ment.

Eros platònic: força motivadora que empeny a voler retrobar-nos amb les idees.

- Si l’ànima ha contemplat prèviament que les idees són perfectes, això fa que vulgui retrobar-se amb elles.

- Per arribar al màxim nivell de coneixement necessitem un mètode racional: dialèctica (mètode que permet definir conceptes).

- A través de la raó arribem a aconseguir la definició de les idees universals, establint relacions entre els mateixos conceptes.

- Doctrina del semasoma (cos-presó de l’ànima).

Com s’aconsegueix l’alliberament de l’ànima?

- S’ha d’aconseguir desenvolupar les virtuts de l’ànima, que cada part de l’ànima faci bé les seves funcions.

Ànima:

• Racional: virtut de la prudència/saviesa.
• Irascible: virtut del valor/fortalesa.
• Concupiscible: virtut de la moderació/temperança.

Prudència: capacitat de saber què és el més convenient en cada moment. Prendre la decisió més adequada.

Fortalesa: força de voluntat, capacitat d’enfrontar-se, és valent.

- El superior ha de dominar el inferior.

A la part racional li correspon dirigir les altres. Ha de ser capaç de dominar la irascible perquè aquesta domini la concupiscible.

- Conclusió: s’han de posseir les 3 virtuts. Quan tot se sotmet a la raó, podem parlar de justícia.

- Quan sorgeix la necessitat d’organitzar, sorgeix la política.

- Criteri d’organització igualitari: qualsevol pot exercir càrrec en la societat.

- Plató no està d’acord: no tots som iguals, perquè no tots som capaços d’exercir aquell càrrec, poder, funció. Llavors sorgeix la necessitat que hi hagi una divisió de treball.

- Diu que s’ha de fer una divisió de les funcions socials depenent de les funcions que predominen en cada ànima.

- Se sap amb una escola, no se sap en el moment que neix sinó que en l’educació hi ha un procés de selecció.

Si predomina...

• Racionalitat: governants, governen la polis.
• Irascibilitat: guerrers/guardians. Defensa de la polis.
• Concupiscibilitat: productors de béns materials que satisfan les necessitats bàsiques (pagesos, comerciants, artesans).

- Els governants han de ser els savis, prudents. Que sàpiguen què és el millor per al bé de la polis.

- Guerrers: valents, que es posin a ordres dels governants encara que es juguin la vida.

- Productors: no han de caure en l’excés de consum, han de produir per la polis, no pel bé comú. Han de ser moderats.

- Els governants no poden tenir propietats privades, no poden acumular riqueses sinó que han de satisfer les necessitats bàsiques com els altres.

- No importa el gènere. Els que millor coneguin la dialèctica, governaran. El que compta és la competència, el mateix en les altres classes socials.

Quan una societat s’estructura d’aquesta manera i tots fan la seva funció, la societat serà justa.

Sistema educatiu (2 funcions):

• Fomentar el desenvolupament de les facultats que predominen en cadascú (irascible...).
• Seleccionar els individus que han de fer cada funció.

Té una sèrie de fases: caldria estudiar música i gimnàstica (productors), astronomia i matemàtiques (guerrers), i la dialèctica (governants).

- Es critica el sistema educatiu perquè és utòpic.

- Per molt que es creï un sistema educatiu, és difícil que sigui tan precís.

- Critiquen que és una forma de dogmatisme. Que es creu en la veritat i que no accepta crítiques.

- Totalitarisme: aquells que saben són els que prenen les decisions i allò que ordenen s’ha de fer.

- Uns manen i altres obeeixen. El govern del savi contra els que no saben.