Plató: Vida, Obra i la Teoria de les Idees Essencial

Plató: Vida, Obra i Pensament (427 a.C. - 347 a.C.)

Plató (427 a.C. - 347 a.C.) va viure 80 anys i provenia d’una família aristocràtica. No li agradava el que patia Atenes i afirmava que tots els problemes eren deguts a la democràcia, considerant-la un sistema corrupte i el principal mal de tot el que succeïa. Tot l’edifici intel·lectual que va construir Plató tenia un objectiu polític: intentar canviar el govern de la polis per un que ell havia elaborat.

Plató va elaborar una teoria política i era molt amic del rei de Siracusa, qui li va proposar que implementés el seu govern allà. No obstant això, l'intent va sortir malament i va estar a punt de ser executat. Després, li van donar una altra oportunitat que va resultar encara pitjor. Per tant, va tornar a Atenes i va fundar l’Acadèmia (la precursora del que entenem avui en dia com a universitat), on s’impartien les matèries de l’època, com ara metafísica, matemàtiques, retòrica, etc. A la porta de la seva Acadèmia hi havia la inscripció que no havia d'entrar ningú que no sabés matemàtiques.

Plató i Aristòtil: Mestre i Alumne

Plató va tenir com a alumne i, posteriorment, com a professor, Aristòtil. Aristòtil va entrar a l'Acadèmia amb 17 anys i en va marxar amb 37. Creia que, en morir Plató, li deixaria l’Acadèmia, però aquest la va llegar al seu nebot. Enfadat, Aristòtil va començar a criticar tota la teoria de Plató.

Les Etapes de l'Obra de Plató

Han arribat 35 diàlegs de Plató, però desordenats; per tant, no se sap què va escriure primer. Un grup d'autoritats els va ordenar temporalment i considera que l'obra de Plató té 3 etapes:

• 1. Joventut: Els Primers Diàlegs

  Les obres més conegudes són: l'Apologia de Sòcrates (primer diàleg on defensa la figura del seu mestre i critica la democràcia i els sofistes) i el Protàgores (on Plató el torna a criticar).

• 2. Maduresa: La Teoria de les Idees

  Plató va cuidar molt la forma literària. És en aquesta etapa on desenvolupa la seva famosa Teoria de les Idees. Escriu obres com La República, el Convit, el Fedó i el Fedre, on exposa aquesta teoria.

• 3. Vellesa o Senectut: L'Autocrítica

  Fa un exercici d’autocrítica en diàlegs com el Teetet, el Parmènides i el Timeu. Aquests són més científics i menys centrats en la forma literària.

El Pensament Filosòfic de Plató

La Teoria de les Idees Platònica

La Teoria de les Idees és fonamental per entendre com està estructurada la societat occidental actual. Considerat el pare de la cultura occidental, Plató és famós per aquesta teoria.

Plató considera que existeixen unes entitats que són immutables, eternes, infinites, perfectes i universals; aquestes s'anomenen Idees i són l’autèntica realitat. Per Plató, el que és real és la Idea de cadira, però la cadira física no ho és (perquè està sotmesa al canvi, mentre que les Idees són immutables). Quan Plató afirma que les Idees són la realitat i els objectes físics no, això s’ha de justificar.

El seu objectiu principal era polític: canviar la política de la polis. Per això, Plató va formular la Teoria de les Idees. Per Plató, hi ha una veritat: la Idea. Això vol dir que si es coneixen les Idees, es coneix la veritat. Les Idees són extramentals: existeixen encara que no hi hagi éssers humans que les pensin. Encara que no existís la humanitat, les Idees existirien perquè sempre han estat. En altres paraules, les Idees no ens necessiten per existir.

La Divisió de la Realitat: Els Dos Mons

Plató divideix la realitat en dos mons:

1. El Món Intel·ligible: La Veritable Realitat

   On es troben les Idees. Només s'hi pot accedir mitjançant la raó. És el món del coneixement i la ciència.

2. El Món Sensible: El Món de les Aparences

   On es troben els objectes físics. S'hi accedeix mitjançant els sentits. És el món de la ignorància.

Per Plató, la immensa majoria dels éssers humans pertanyen al Món Sensible. Només uns quants, amb la preparació adequada, seran capaços d’arribar al Món Intel·ligible. Els dos mons estan enllaçats per la relació de participació: el Món Sensible participa en el Món de les Idees; per tant, el Món Sensible té com a model les Idees i les imita. Com millor les imita, més a prop de la perfecció es troba.

Depenent de l’objecte, aquest participarà en diferents Idees alhora. Les Idees estan jerarquitzades, és a dir, ordenades jeràrquicament. Mentre el Món Sensible és caòtic i desordenat, el Món de les Idees és immutable, perfecte i, per tant, ordenat. Aquesta jerarquia de les Idees es pot visualitzar com una piràmide.