Aristòtil — Vida i pensament: ètica, lògica, política i estètica

Aristòtil: vida i biografia

Aristòtil va néixer a Estagira de Tràcia l'any 384 o 383 a.C. El seu pare, Nicòmac, era metge de la cort dels reis de Macedònia. Als 17 anys va ser enviat a Atenes a estudiar a l'Acadèmia de Plató. En morir Plató, Aristòtil va abandonar Atenes per desacords amb Espeusip, que quedà al capdavant de l'Acadèmia i n'accentuà els trets pitagòrics, i se'n va anar a Estagira, on actuà com a legislador. Després va fundar una nova escola a Atenes anomenada el Liceu, la qual tenia el suport econòmic de Macedònia. Amb la mort d'Alexandre el Gran es va produir una reacció contra el domini macedoni. Aristòtil fou acusat d'impietat i sospitós de col·laborar amb el poder macedoni; per això va haver de fugir cap a Calcis, on va morir l'any 322 a.C.

Model filosòfic aristotèlic

Aristòtil coincideix en molts temes amb Plató: l'organització del saber, la realitat física, l'home en els seus aspectes individual i social, les qüestions ètiques i polítiques... Però sempre els tracta des d'una perspectiva diferent. El canvi de perspectiva es deu a la influència que van tenir en el seu sistema els estudis empírics del món animal, sistematitzats en els escrits d'història natural.

Aristòtil entén la universalitat de la ciència com el resultat de la conjunció de tots els sabers. El saber està articulat en diverses ciències particulars i autònomes; el conjunt de totes constitueix la ciència: el coneixement de tots els aspectes de la realitat. La necessitat de classificar objectes diversos dóna lloc a l'aparició de les diverses branques de la ciència. Així, el saber es divideix en tres modalitats:

Modalitats del saber

• Productiu. És el saber per fer un producte segons unes normes. Per exemple: la poesia o la medicina.
• Pràctic. És el saber relatiu a l'acció, és a dir, saber comportar-se adequadament segons les circumstàncies. Per exemple: l'ètica i la política.
• Teòric. És la ciència, és a dir, el saber desinteressat que no persegueix cap objectiu excepte el coneixement mateix. Són, per exemple, la física, la matemàtica i la filosofia primera.

Lògica: classes i funció

La lògica no figura entre les ciències teòriques, ja que, segons Aristòtil, és la introducció necessària a qualsevol altre coneixement. Hi ha dues classes de lògica:

• Formal: tècnica que s'ocupa de les lleis i regles del raonament, especialment del sil·logisme (el tipus de raonament ideal, que es compon de dues premisses i una conclusió).
• Material: entesa com a mitjà d'accés a la realitat mateixa. Aquí s'ocupa dels problemes de la definició i de la demostració.

Ètica

Aristòtil fou el primer filòsof que va elaborar tractats sistemàtics d'ètica. El més influent d'aquests tractats, Ètica a Nicòmac, continua essent reconegut com una de les obres cabdals de la filosofia moral. La finalitat dels éssers humans, segons Aristòtil, és la felicitat dins d'un context social; per això l'ètica reflexiona sobre l'acció humana en la recerca d'aquesta fi.

L'essència de l'ètica és el terme mig (el punt que es troba entre l'excés i el defecte) i la virtut serà l'acció que es mourà dins d'aquests paràmetres. Per tant, les persones han de trobar la manera de ser virtuoses mitjançant hàbits per tal d'arribar a la felicitat.

Estètica

A diferència de Plató, Aristòtil considera que l'art és ciència i, per tant, li atorga la característica de ciència artística. Hi ha coses belles i agradables i coses o fenòmens terribles. Es pot alabar l'art per haver representat de forma bella allò terrible.

La tragèdia, en representar fets terribles, ha de suscitar en l'ànim de l'espectador pietat i terror. Però l'èmfasi es posa en el procés de purificació (catarsi) mitjançant el qual l'espectador s'allibera d'aquestes passions que, per si mateixes, no procuren cap plaer.

Política

Si la felicitat és el fi o el bé per a l'ésser humà, la pólis és el marc on és possible aconseguir aquesta felicitat. L'ésser humà és per naturalesa un animal social. La naturalesa l'ha dotat de la necessitat de viure plegat en la pólis, però també li ha donat l'instrument necessari per fer-ho: la paraula o lógos.

La finalitat del llenguatge és la comunicació dels pensaments a través de les paraules. Amb el lógos es pot començar a bastir una ciutat. La funció de la polis és assegurar una bona vida, ja que és una comunitat autosuficient que es basta a si mateixa per fer possible la felicitat dels seus ciutadans. Tanmateix, és ciutadà només qui participa en l'administració de la justícia per intentar assolir el bé comú dels habitants.

Tipus d'organització social segons Aristòtil: