Hobbes, Rousseau i Lewin: Fonaments de la Política i la Psicologia

Autors del pensament polític i social

Thomas Hobbes

El pensament polític i la visió del món de Thomas Hobbes (1588-1679) és sorprenentment original i continua sent notable en la política contemporània. La seva principal inquietud és el problema de l'ordre social i polític: com els éssers humans poden viure junts en pau i evitar el perill i el temor d'un conflicte civil. Planteja una alternativa com ara donar la nostra obediència a un sobirà irresponsable (una persona o grup facultat per decidir cada tema social i polític). Si no, el que ens espera és un «estat de naturalesa» que s'assembla molt a la guerra civil: una situació d'inseguretat universal, on tots tenen motius per tenir por de la mort i on la recompensa de la cooperació humana és gairebé impossible.

Jean-Jacques Rousseau

Rousseau va produir un dels treballs més importants de l'època de la Il·lustració; a través de la seva obra El contracte social, va fer sorgir una nova política. Aquesta nova política està basada en la volonté générale (voluntat general) i en el poble com a dipositari de la sobirania. Exposa que l'única forma de govern legal serà aquella d'un Estat republicà on tot el poble legisla; independentment de la forma de govern, ja sigui una monarquia o una aristocràcia, això no ha d'afectar la legitimitat de l'Estat. Rousseau dona gran importància a la mida de l'Estat, pel fet que, un cop la població de l'Estat creix, la voluntat de cada individu és menys representada en la voluntat general; de manera que, com més gran sigui l'Estat, el seu govern ha de ser més eficaç per evitar la desobediència a aquesta voluntat general.

Kurt Lewin

Kurt Le

K. Lewin és reconegut com el fundador de la psicologia social moderna. Va contribuir al desenvolupament de la psicologia de la Gestalt de manera significativa. Va estudiar en els grups el concepte de distància social.

La teoria de camp, formulada per Lewin, afirma que les variacions individuals del comportament humà en relació amb la norma estan condicionades per la tensió entre les percepcions que l'individu té de si mateix i de l'ambient psicològic en què se situa: l'espai vital. Aquesta teoria afirma que és impossible conèixer el comportament humà fora del seu entorn i del seu ambient. La conducta s'ha d'entendre com una constel·lació de variables interdependents, les quals formarien el camp dinàmic.