Historiografia romana: de la República a l'Imperi, autors i obres

Els primers historiadors de Roma

• Només en conservem fragments.
• Quint Fabi Píctor (l’historiador romà més antic): Rerum gestarum libri.
• Cató el Censor (primer historiògraf en llatí): Origines.

La historiografia republicana

Se centra en fets històrics contemporanis i en els grans personatges d’aquests (Sul·la, Mari, Cèsar, Pompeu, Catilina, Ciceró).

• Gai Licini Macer crea els Annals: 16 llibres sobre la ciutat de Roma.
• Luci Eli Tuberó crea Historiae: 14 llibres de la història de Roma.

Gèneres desenvolupats durant la República

• Biogràfic (Corneli Nepos): inspirat en obres gregues, sense ordre cronològic, centrat en una personalitat concreta i en l'elogi dels personatges.
• Comentari (Sul·la, Cèsar i Ciceró): sense finalitat literària inicial, es creen com a apunts no elaborats.

Obres biogràfiques: Corneli Nepos

• Cronologia: 100 aC - 27 aC.
• Perfil: Erudit i biògraf.
• Obres amb finalitat d’educació moral (amb un resultat mediocre):
  • Chronica: història universal.
  • Exempla: anècdotes historiogràfiques i geogràfiques.
  • De viris illustribus: obra biogràfica.

Sal·lusti: el primer gran historiador

Va fer una carrera política com a homo novus (polític nou) en defensa dels populares.

Obres principals: La conjuració de Catilina, La guerra de Jugurta i Històries.

Sal·lusti posa en evidència la decadència moral de Roma i cerca les causes objectives d'aquest mal. Tot i que es deixa endur sovint per simpaties polítiques (com a La conjuració de Catilina), és considerat el primer veritable historiador de gran talla.

Avenços en les tècniques literàries de Sal·lusti

• No utilitza un ordre cronològic estricte.
• Tractament dramàtic i psicològic.
• Brevetat (brevitas).
• Ús de paraules i girs arcaics.
• Asimetria de la frase.

Els "Commentarii" de Juli Cèsar

• Elaboració acurada i estructuració meditada.
• Temàtica principalment bèl·lica.
• Descripció de les campanyes, de les tàctiques i de les tècniques militars.
• Digressions geogràfiques i etnogràfiques.
• Reflexions i anàlisi.
• Utilitza la tercera persona per parlar d’ell mateix.

Cèsar és un mestre en la presentació tendenciosa dels esdeveniments.

Obres destacades de Juli Cèsar

La guerra de les Gàl·lies (narra la conquesta de la Gàl·lia):

• Vuit llibres, l'últim dels quals va ser escrit pel seu lloctinent Hirci.
• Breu descripció del país.
• Relata les campanyes contra els helvecis, els germànics i els belgues, les expedicions a Britània i la revolta de Vercingetòrix.
• A cada any li correspon un llibre, tot i que no van ser redactats fins a la fi de la campanya.

La guerra civil:

• Tres llibres.
• Relata les causes i el desenvolupament de la guerra civil entre Cèsar i Pompeu.
• L'obra es considera inacabada, ja que no narra la continuació de la guerra a Egipte i al nord d'Àfrica, que va ser represa en dos relats escrits per dos dels seus partidaris.

La historiografia en època imperial

El canvi de govern que va implantar August va afectar profundament la tasca dels historiadors. Va imposar una visió oficial de la història i va fer retirar les obres dels seus adversaris. L’historiador més important de l’època imperial va ser Tit Livi.

Tit Livi: concepte d’història i estil

Livi, al principi, estava en contra del sistema autoritari d’August, però li agradava el seu programa de restauració.

Característiques de Tit Livi

• Idealització del passat.
• Voluntat de formar èticament els ciutadans.
• Patriotisme profund.
• Moralisme i respecte cap a les tradicions (mos maiorum).
• Claredat i brevetat en el seu relat.
• Va néixer a Pàdua l'any 59 aC i es dedicà a la filosofia, la història i l'escriptura a Roma.
• Per incitació de l'emperador, va començar la seva monumental història de Roma, a la qual es va dedicar des del 29 aC fins al 17 dC.

L'obra: Els orígens de Roma

L'autor l’anomena Annales, perquè la va redactar en forma d'annals.

• Consta de 142 llibres en prosa.
• Comença amb la fundació de Roma fins a l’any 9 aC (mort del militar Drus) o 9 dC (derrota dels romans).
• S’ha conservat: Els llibres I-X (des dels inicis fins a la 3a guerra samnita), els llibres XXI-XLV (2a guerra púnica fins a la 3a guerra macedònica) i escassos fragments de tradició indirecta.

Livi va conservar un espai a la seva obra per a l’època contemporània, disposant els elements amb claredat i ordre. Cada any s’obria amb la presa de possessió dels magistrats, l'assignació de les províncies, el repartiment de les tropes i l'enumeració dels prodigis i les ambaixades. Després, esmentava les campanyes militars i, finalment, detalls sobre les eleccions polítiques.

Livi es va valdre de moltes fonts: per a la història més antiga va utilitzar els annalistes, i per a l'expansió a Orient li va ser molt útil l'obra de Polibi. Sovint, va utilitzar aquestes fonts de manera poc crítica.

Octavi August i el nou règim

• Vida: 63 aC - 14 dC.
• Imperi: 27 aC - 14 dC.
• Provenia d’una família eqüestre; la seva mare era la neboda de Juli Cèsar.
• Va prendre la toga viril un any abans que els altres.
• No es considerava ni rei ni dictador; va crear un nou règim: el Principat.
• August: Títol religiós d’estatus sagrat.
• Princeps: El primer a servir l’Estat (títol existent sota la República).

Poders d'August

• Potestas tribunicia: Podia convocar el Senat i les assemblees, exercia el dret de veto, presidia les eleccions i intervenia el primer en qualsevol reunió.
• Imperator: Totes les forces militars estaven a la seva disposició.
• Pontifex Maximus: Màxima autoritat religiosa.
• Pater patriae: Pare de la pàtria.

Les reformes d’August

L’imperi d’August coincideix amb una etapa de disminució dels conflictes i les tensions (Pax Romana).

• Reforma de l’exèrcit.
• Reforma de l’administració.
• Política de grans obres públiques a Roma.
• Política de renovació cultural.
• Enfortiment de la moral tradicional.