Catalanisme polític: de la Jove Catalunya a la Lliga Regionalista

La Jove Catalunya i el Centre Català

Valentí Almirall va promoure el Primer Congrés Catalanista i va fundar la Jove Catalunya. Es va distanciar de Pi i Margall perquè volia que el catalanisme passés a fer política activa. Això va fer que es formés un partit, el Centre Català, encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu i de crear nuclis propagandístics del catalanisme.

El Centre Català va convocar el Segon Congrés Catalanista, en el qual es va denunciar el caràcter sucursalista dels partits dinàstics a Catalunya i es va fer una crida als polítics catalans perquè els abandonessin. El congrés va quedar inacabat.

Fracàs d'Ampliar les Bases Catalanistes

El projecte d'Almirall de crear una organització interclassista va ser inviable per diversos motius:

• Almirall representava un catalanisme massa republicà per atreure la burgesia catalana.
• Tampoc va saber atreure les bases populars.
• Les discrepàncies dels membres del Centre Català amb l'orientació progressista d'Almirall van provocar una escissió.

La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Reina Regent

L'escissió del Centre Català va formar la Lliga de Catalunya. Aquest nou grup tenia un caràcter més conservador que el projecte d'Almirall i connectava millor amb la burgesia. Les seves reivindicacions incloïen l'oficialitat de la llengua catalana i la defensa del dret civil.

Una de les seves primeres iniciatives va ser el Missatge a la Reina Regent (Maria Cristina), on es demanava l'autonomia de Catalunya.

Valentí Almirall, Pioner del Catalanisme Polític

Almirall va ser el primer polític que va elaborar una teoria sobre el catalanisme. No només la història i la llengua justificaven les reivindicacions polítiques catalanes, sinó també les diferències entre una Catalunya industrial i una Espanya que era agrària, amb predomini de les classes tradicionals i un sistema polític centralista.

El Catalanisme Tradicionalista i el Vigatanisme

Durant la implantació de l'Estat liberal, una bona part del clergat s'havia arrenglerat amb el carlisme i havia adoptat posicions integristes i antiliberals.

• Vigatanisme: Moviment cultural impulsat per membres de les institucions eclesiàstiques.
• La tradició vigatana va entroncar amb Josep Torras i Bages, que va defensar un catalanisme d'arrels cristianes.

La Unió Catalanista: Objectius i Conflictes Interns

Jacint Verdaguer va proposar la fundació de la Unió Catalanista, una entitat que coordinés tots els grups catalanistes comarcals de Catalunya. La seva funció era propagar les idees regionalistes i elaborar un programa comú per a tots els grups catalanistes. La seva estructura proporcionava una gran amplitud geogràfica i va aconseguir desvetllar la consciència del seu particularisme.

El seu punt feble van ser les discrepàncies entre els membres que s'oposaven a participar en la vida política i els que defensaven convertir-se en una organització que participés en eleccions.

Les Bases de Manresa i els Dos Projectes Constitucionals

El federalisme català, dirigit per Josep M. Vallès i Ribot, va concretar els seus principis doctrinals amb la redacció d'un projecte de constitució per a l'Estat català.

Per la seva banda, la Unió Catalanista va proposar les Bases per a la Constitució Regional Catalana (conegudes com les Bases de Manresa), on va destacar Enric Prat de la Riba. Aquest va ser el primer projecte definit pel catalanisme conservador.

El Desastre del 98 i la Irrupció Política del Catalanisme

El Desastre del 98 va tenir un abast econòmic i militar, però a Catalunya va comportar canvis polítics que van significar la irrupció del catalanisme. El desprestigi dels partits dinàstics i la seva ineficàcia per dur a terme una regeneració de la política espanyola van afavorir les aspiracions polítiques catalanes.

També va afavorir la consolidació d'una nova generació d'intel·lectuals i activistes que defensaven un nou programa polític i la creació d'un partit polític per accedir a l'autonomia.

La Candidatura dels Quatre Presidents (1901)

Arran del fracàs del govern Silvela-Polavieja i el Tancament de Caixes, es van produir moviments clau:

1. Els portaveus polítics de la burgesia van crear la Unió Regionalista, que demanava una autonomia política i administrativa per a Catalunya.
2. El grup que publicava el diari La Veu de Catalunya va abandonar la Unió Catalanista i va fundar el Centre Nacional Català, format per joves professionals favorables a la intervenció del catalanisme en la política per la via electoral.

La Unió Regionalista i el Centre Nacional Català van presentar una candidatura unitària. Això es va conèixer com la Candidatura dels Quatre Presidents, formada per Albert Rusiñol, Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Sebastià Torres.

La Fundació de la Lliga Regionalista i la Fi del Bipartidisme

La fusió dels dos grups anteriors va donar lloc a una nova entitat política: la Lliga Regionalista, que va consolidar la força electoral del catalanisme. El joc polític a Catalunya es va disputar, a partir d'aleshores, entre republicans i catalanistes.

La Lliga Regionalista va tenir un impacte significatiu:

• Va provocar la fi del monopoli electoral dels partits dinàstics.
• Va posar fi a la corrupció electoral.
• Va saber dotar-se d'una organització eficaç i moderna.

El seu programa polític va ser capaç d'aplegar la majoria dels sectors benestants del país, disposats a lluitar contra el sistema centralista de la Restauració i a favor d'un reformisme polític que atorgués l'autonomia a Catalunya.