Qui va difondre l'AIT a Espanya?

Va ser Giuseppe Fanelli, seguidor de Bakunin, que va fundar un nucli provisional a Madrid i després un altre a Barcelona, on es va celebrar el Primer Congrés Obrer el juny del 1870.

Qui va construir el sistema polític de la Restauració?

Antonio Cánovas del Castillo, que va impulsar el bipartidisme per garantir l'estabilitat política i evitar els problemes del liberalisme isabelí.

Associacionisme obrer, Restauració i indústria tèxtil a Catalunya (1870-1900)

Resumen

El document repassa tres grans blocs del segle XIX espanyol i català: l'evolució de l'associacionisme obrer entre 1870 i 1900 (AIT, FRE, FTRE i les divisions anarquistes), el sistema polític de la Restauració amb el torn pacífic i la corrupció electoral, i el desenvolupament de la indústria tèxtil catalana amb les seves etapes i colònies industrials. Els apunts són breus i telegràfics, pensats com a guia de revisió.

Puntos clave

L'AIT es va difondre a Espanya amb Giuseppe Fanelli i el Primer Congrés Obrer de Barcelona (juny de 1870), i va ser prohibida el 1874.
La FTRE es va crear el 1881 a Barcelona amb una línia moderada centrada en millores laborals, i va tenir força a Andalusia i Catalunya.
Antonio Cánovas del Castillo va construir el sistema de la Restauració basat en el bipartidisme i el torn pacífic, amb Alfons XII proclamat rei després del pronunciament de Sagunt.
La indústria tèxtil catalana va ser el motor de la industrialització, amb la mecanització del cotó i la llana i la introducció de la màquina de vapor.
Les colònies industrials, amb paternalisme i la xemeneia com a símbol, van ser una característica de la segona etapa de la indústria tèxtil catalana.

Ponte a prueba

Evolució de l'associacionisme obrer entre 1875 i 1900

Durant el sexenni es va permetre la difusió a Espanya de l'AIT. Qui va venir a difondre les ideologies de l'AIT a Espanya va ser Giuseppe Fanelli, un dels seguidors de Bakunin, però al ser anarquista va difondre aquestes idees de forma un tant condicionades cap a l'anarquisme. Ell va fundar un nucli provisional a Madrid, però va veure que no era on es concentraven els obrers així que es va moure a Barcelona, on va fundar un altre nucli on es va fer el Primer Congrés Obrer el juny del 1870. Un cop es va consolidar l'AIT, la gran majoria de les associacions es van adherir a la AIT, i es va fundar la Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE). En aquest congrés es va expandir i imposar les idees de l'apoliticisme sindical i el recurs de la vaga per tal de transformar la societat. Les autoritats van perseguir la FRE a partir del 1870, dins del FRE van haver decisions entre anarquistes i socialistes. Al 1874 l'AIT va ser prohibida. Com a contrarrest de l'arribada de l'anarquisme, va arribar Paul Lafarge, gendre de Marx, per tal d'expandir els ideals socialistes/comunistes i es va instal·lar a Madrid el 1874. El conflicte intern entre marxistes i anarquistes va culminar el 1872 amb l'expulsió dels comunistes del FRE. Per tant els socialistes van fundar la Nueva Federació Madrilenya de caràcter socialista. Va ser un grup minoritari, ja que en Espanya predominava l'anarquisme. Al 1881 els bakunistes van reorganitzar-se amb un congrés a Barcelona, acabant creant la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE), amb una línia moderada i millores laborals. Aquesta nova federació va tenir principalment representació a Andalusia i a Catalunya, aquests amb un caràcter reivindicatiu, aquests dos sectors van ser els més radicals i van durar fins als anys vuitanta. Els mitjans d'aquests nous grups radicals van ser els atemptats contra el capitalisme. Es va dividir entre els anarco-col·lectivistes i els anarco-comunistes. Els primers eren contraris al terrorisme, a favor de la revolució social i a favor del sindicalisme. El segon grup estan a favor de l'acció directa violenta, l'acció de masses i de l'acció de grups autònoms revolucionaris.

Sistema polític de la Restauració, el torn pacífic i la corrupció electoral entre 1875 i 1898

El constructor del nou sistema polític de la Restauració va ser Antonio Cánovas del Castillo. Cánovas va escriure el Manifest de Sandhurst que es va fer públic el 1/12/1874 que va signar Alfons XII (únic fill varó d'Isabel II) on mostrava respecte al règim constitucional i rebutjava les represàlies. Cánovas volia generar un moviment d'adhesió popular. Es va publicar a la premsa espanyola el 27/12/1874.

El pronunciament de Sagunt el 29/12/1874 pel General Martínez Campos va accelerar la proclamació d'Alfons XII com a rei d'Espanya. Al dia següent, Cánovas va ser nomenat president del govern provisional fins que arribés el rei que estava exiliat a Gran Bretanya.

El nou rei va fer una entrada triomfal a Madrid el gener de 1985. Els conservadors estaven contents de la restauració de la monarquia borbònica perquè donaria estabilitat política i no hi hauria intents de revolució. Cànovas no volia tornar a l'època d'Isabell II i evitar els problemes del liberalisme isabelí, per això va crear un nou sistema polític: el bipartidisme. El bipartidisme contribuïa a la pacificació del país (afavorida per la fi de la guerra de Cuba i el conflicte carlí). Es va consolidar un règim constitucional i parlamentari, però no va ser un sistema democràtic i va estar dominat per una burgesia oligàrquica de base agrària. Alfons XII va prendre com a mesures inicials convocar eleccions per a unes Corts Constituents i va autoritzar el sufragi universal masculí a majors de 25 anys. La Constitució de 1969 havia quedat sense efecte quan es va proclamar la República.

Desenvolupament de la indústria tèxtil i les característiques dels diferents establiments fabrils a Catalunya durant el segle XIX

Indústria tèxtil: Petits capitals dels beneficis agrícoles i comerç colonial, Catalunya una excepció. Introducció noves tecnologies, augment producció, burgesia emprenedora, nous sectors industrials (metal·lúrgia, química).

Característiques Ind. tèxtil: Motor industrialització, procés mecanització 1869-1890: cotó i llana. Introducció màquina de vapor: filatura, telers. Problemes cotó: guerra secessió EUA. 1874: nova fase expansiva: tissatge, edificis, substitució energètica. Limitacions: pobresa subsòl català. Poc carbó. GB, feblesa mercat espanyol, mesures proteccionistes, localització industrial. 1a.etapa: 1830-1860 costa reduir costos. 2ª.etapa: 1869 estalviar cost carbó, conques rius, colònies industrials (funcionament i característiques, funció de l'amo (paternalisme), vida a la colònia, vapors: ciutat, energia carbó, símbol xemeneia.

Evolució del moviment obrer de la primera meitat del segle XIX

Classe obrera i procés industrialització (relació). Condicions treball: dures condicions treball (salari, jornada laboral, sous, disciplina, manca de protecció, treball dones i infants. Condicions de vida: cases, barris, condicions vida, malalties, vulnerabilitat. Definició moviment obrer. Primeres reaccions i evolució moviment Obrer: Ludisme Catalunya: 1835- incendi fàbrica Bonaplata- 1a. Vaga. Associacionisme Catalunya: 1840- Associació Teixidors de Barcelona- Societat de Protecció Mútua de teixidors del Cotó de Barcelona. 1854- conflicte selfactines- VAGA, reacció violenta, gran repressió, 2 al 11 juliol 1855 VAGA general.

Conflictes de Cuba i les Filipines, guerra amb els EUA, pèrdua de les colònies i conseqüències

Cuba: Guerra Llarga: 1868. Grito de Yara, Pau de Zanjón, evolució. Guerra Chiquita 1879. 1895 Grito de Baire. Evolució i final (José Martí, Martínez Campos, Weyler, soldats espanyols. Intervenció dels EUA. Tractat de París- Final imperi colonial. Els catalans davant la guerra. Filipines. Conseqüències desastre del 1898. Socials, polítiques i econòmiques. Regeneracionisme i canvis després del desastre del 1898.