Història de Roma: República, Guerres Púniques i gramàtica llatina

Cronologia de Roma i la República

La Fundació de Roma s'estableix tradicionalment el 753 a.C. i la Monarquia finalitza el 509 a.C.

La República Romana va durar del 509 a.C. al 27 a.C.

L'Imperi Romà d'Occident va caure el 476 d.C., mentre que l'Imperi Romà d'Orient (Bizanci) va perdurar fins al 1453 d.C.

Expansió de la República Romana

• Roma va aconseguir el control de tots els territoris fronterers al mar.
• Els Etruscos es van aliar amb pobles veïns per atacar Roma, ja que aquesta volia conquerir tota la península. Van ser derrotats.
• Roma va atacar els Sabins.
• El pacte dels romans era: o t'hi alies o et maten.
• Els pobles que es van aliar amb Roma inclouen els Sabins, els Equis i els Volscs.
• La gran amenaça dels romans van ser els Gals.
• Els Gals van derrotar els romans, però al centre de la península, els romans van guanyar i van recuperar el poder.
• Volien arribar a la Magna Grècia per controlar tota la península Itàlica.

Conquesta de la Península Itàlica (272 a.C.)

Tarent va demanar ajuda al rei grec Pirros de l'Epir, ja que tenia un exèrcit més modern. Pirros va perdre molts soldats (victòria pírrica) i va decidir retirar-se. Els romans van conquerir tota la península Itàlica el 272 a.C.

Les Guerres Púniques

Els cartaginesos eren Púnics (fenicis, segons els romans).

Primera Guerra Púnica (264 a.C. - 241 a.C.)

• Sicília era un territori compartit amb els cartaginesos.
• Cartago va trencar l'aliança amb Roma.
• Amílcar Barca va proposar portar els seus exèrcits al sud d'Hispània, anticipant l'arribada dels romans.

Segona Guerra Púnica (219 a.C. - 201 a.C.)

• Els cartaginesos van atacar Sagunt, que tenia un pacte amb Roma.
• Anníbal Barca era fill d'Amílcar Barca.
• Anníbal va travessar els Pirineus i els Alps amb elefants.
• El Senat romà va enviar el general Publi Corneli Escipió.
• Escipió va anar a Cartago mentre Anníbal era al centre d'Itàlia. Anníbal volia atacar Roma, però no s'atrevia.

Batalla de Zama (202 a.C.)

Anníbal i Escipió es van trobar en batalla. Els romans van guanyar (Anníbal era cartaginès).

Conseqüències de la derrota cartaginesa:

• Els cartaginesos van haver de lliurar les armes, els vaixells i les armadures als romans.
• Els romans van exigir que abandonessin tots els seus territoris.
• Els romans es van quedar amb el control del Mediterrani.

Destrucció de Cartago (149 a.C. - 146 a.C.)

Cartago (la ciutat) es va recuperar ràpidament de la batalla anterior. Els romans van tornar a enviar un altre general, Escipió Emilià, que va destruir Cartago definitivament.

Romanització i Conflictes Socials

Romanització de la Península Ibèrica (133 a.C.)

Els romans van atacar Numància i van aconseguir conquerir tota Hispània, excepte Astúries.

Guerra de les Gàl·lies (58 a.C. - 51 a.C.)

Guerra per conquerir les Gàl·lies, que finalment van ser conquerides pels romans.

Conflictes Socials i Polítics

Revolta dels Plebeus (494 a.C. - 454 a.C.)

• Els esclaus no tenien drets ni es consideraven ciutadans.
• Els Patricis disposaven de tots els drets.
• Els Plebeus no tenien drets, només obligacions i deures, i no podien tenir terres, tot i que havien d'anar a la guerra.
• Els Plebeus, descontents, van voler fer una revolta per la igualtat de drets entre plebeus i patricis.
• Van intentar fundar una ciutat amb les seves pròpies lleis, però no ho van aconseguir.
• Els Plebeus van aconseguir la Llei de les Dotze Taules (450 a.C.), que igualava els drets.

Divisió Política

La política es va dividir en dos bàndols:

• Optimates: (els "més bons dels bons") No volien reformes.
• Populares: (defensaven el poble) Sí que volien reformes, com la distribució de terres entre plebeus i soldats, i la concessió de la ciutadania romana als immigrants.

Reformes Agràries dels Germans Grac (133 a.C. - 123 a.C.)

Els latifundistes explotaven els treballadors per obtenir beneficis. Els germans Grac van ser assassinats per anar en contra del sistema.

Revolta dels Esclaus (73 a.C.)

• El nombre d'esclaus va créixer a causa de la conquesta de territoris.
• La revolta va ser dirigida per Espàrtac.
• Pompeu va amenaçar els esclaus.

Els Triumvirats

Primer Triumvirat (60 a.C. - 52 a.C.)

Format per Cras, Pompeu i Cèsar, amb l'objectiu d'unir poders per governar.

Segon Triumvirat

Format per Lèpid, Octavi i Marc Antoni. Van matar 300 senadors.

Gramàtica Llatina: Desinències del Present

Desinències del present d'indicatiu (Vocal temàtica: 1a: a; 2a: e; 3a: i/u; 4a: i)

Exemples de Conjugació

Debeo (2a) | Impedio (4a) | Cogo (3a)

debes | impedis | cogis

debet | impedit | cogit

debemus | impedimus | cogimus

debetis | impeditis | cogitis

debent | impediunt | cogunt

Anàlisi de Textos Llatins

Una Deessa Armada: Minerva

Dearum (gen., plural) fabulae (nom., plural) puellas (ac., plural, CD) delectant. Minerva (nom., singular, subjecte) sapientiae dea (nom., singular, atribut) non solum (adverbi) est (verb), sed (conjunció) etiam (adverbi) pugnas (acusatiu plural) amat. Dea (subjecte) hastam (acusatiu, singular) et galeam (acusatiu, singular) habet. Minervae (genitiu, singular) statuae et arae (nom. plural) in Roma (ablatiu, singular, CCL) sunt (verb) et puellae (subjecte, plural) Minerave aras (acusatiu) cum rosis (ablatiu, CC) ornant (verb).

Traducció

Les històries de les deesses agraden a les noies. Minerva, no només és la deessa de la saviesa, sinó que també li encanten les batalles. La deessa té una llança i un casc. A Roma hi ha estàtues i altars de Minerva, i les noies adornen els altars de Minerva amb roses.

Diana, la Caçadora

Romanae (nom., plural, subjecte) puellae (nom., plural, subjecte) multas (acusatiu, plural) deas (acusatiu plural) colunt (verb). Puellae (subjecte, plural) Dianam inter deas amant (verb). Diana (subjecte) silvarum (genitiu plural) et clarae (genitiu singular) lunae (genitiu singular) dea (atribut) est (verb). Illa (nom. singular, subjecte) feras (acusatiu plural, CD) cum sagittis (ablatiu) in silvis (ablatiu plural) vulnerat (verb). In Roma (ablatiu singular) Dianae pulchrae statuae sunt (verb).

Traducció

Les noies romanes adoraven moltes deesses, i les noies estimaven Diana entre les deesses. Diana és la deessa dels boscos i de la lluna clara. Ella fereix les bèsties amb fletxes als boscos. A Roma hi ha estàtues boniques de Diana.

Repàs Històric: Preguntes Clau

• Quants reis hi va haver en la Monarquia Romana? 7
• A quina edat pertany l'època romana? Edat Antiga
• Quin va ser l'últim rei de la monarquia? Tarquini el Superb
• Quin rei va construir el Circ Màxim? Tarquini el Vell
• Quin rei va ampliar les fronteres? Anc Marci
• Quin rei és conegut per ser desposat? Tarquini el Superb
• A quin rei s'associa la violació de Lucrècia? Tarquini el Superb
• Com va morir Lucrècia? Es va suïcidar clavant-se un punyal.
• Qui va violar Lucrècia? Sext Tarquini
• Les Guerres Púniques es van enfrontar a: Roma i Cartago
• Primeres províncies de Roma després de les Guerres Púniques: Sicília, Còrsega i Sardenya
• Motiu que va provocar la Segona Guerra Púnica: El setge dels cartaginesos a Sagunt.
• En quina guerra va creuar Anníbal els Alps? Segona Guerra Púnica.
• Qui era Anníbal Barca? El cartaginès que va planejar la conquesta de Roma.
• En quines dues províncies va dividir Roma a Hispània? Hispània Citerior i Hispània Ulterior.
• Què eren els Plebeus? Fills dels fundadors de Roma.
• Qui volia formar una nova ciutat durant la revolta dels plebeus? El Mont Sacre.
• Magistratura que defensa els interessos dels plebeus al Senat: Tribú de la Plebs.
• Quina és la Llei de les XII Taules? Igualava els drets de patricis i plebeus.
• Quina batalla va enfrontar Marc Antoni i Octavi? Batalla d’Àccium.
• Qui va ser Octavi August? Primer emperador romà.
• Qui lluitava en la guerra civil romana? Cèsar contra Pompeu.