L'anarcosindicalisme, la Setmana Tràgica i la Dictadura

L’anarcosindicalisme

El 1902, l'anarquisme va tenir un paper fonamental en la vaga general per assolir millors salaris i la reducció de la jornada laboral, amb una forta implantació entre els obrers de Catalunya i els jornalers d'Andalusia.

• 1907: Creació de Solidaritat Obrera, una federació d'associacions obreres apolítiques i revolucionàries.
• 1910: Fundació de la CNT.

Principis i lluita

Els quatre pressupòsits bàsics de la CNT eren:

• Independència del proletariat respecte a l'Estat burgès.
• Apoliticisme i abstencionisme electoral.
• Unitat sindical dels treballadors.
• Voluntat d'enderrocar el capitalisme, la propietat privada i l'Estat.

La vaga i el boicot eren les formes de lluita principals, amb l'objectiu d'organitzar una vaga general revolucionària. Entre els seus líders destacaren Joan Peiró, Ángel Pestaña i Salvador Seguí, conegut com "el noi del sucre".

El Congrés de Sants (1918)

Es van crear els sindicats únics d'indústria amb tres objectius: la supressió dels sindicats d'ofici, la defensa de l'apoliticisme i la negociació directa entre obrers i patrons (acció directa).

El conflicte del Marroc

El 1906, la Conferència d'Algesires va establir un protectorat hispanofrancès al Marroc, corresponent a Espanya la regió del Rif. L'objectiu era obtenir beneficis econòmics i recuperar el prestigi de l'exèrcit. Els rifenys, organitzats en cabiles, s'oposaren a la presència espanyola.

El 1909, després de la derrota al Barranco del Lobo, el govern va decidir incrementar les tropes mitjançant una nova lleva de reservistes.

La Setmana Tràgica (1909)

El 18 de juliol de 1909 va començar la protesta al port de Barcelona. El 24 de juliol, lerrouxistes, socialistes i anarquistes van organitzar una vaga general que esdevingué una revolta popular antimilitarista i anticlerical, amb barricades i l'incendi de més de 80 centres religiosos. El govern va decretar l'estat de guerra.

Conseqüències

• Caiguda del govern conservador d'Antonio Maura.
• Execució del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de l'Escola Moderna.
• Desintegració de la coalició Solidaritat Catalana.
• Expansió de l'anarquisme i retrocés del republicanisme i la Lliga Regionalista.

La coalició Solidaritat Catalana

El 1905, els “Fets del Cu-cut” van provocar l'assalt de militars a la revista Cu-cut i La Veu de Catalunya. Com a resposta, es va aprovar la Llei de Jurisdiccions (1906). Solidaritat Catalana va guanyar les eleccions de 1907 amb el Programa del Tívoli, que exigia la derogació de la llei i autogovern per a Catalunya.

La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

El 13 de setembre de 1923, Miguel Primo de Rivera va fer un cop d'estat amb el suport d'Alfons XIII, suspenent el règim constitucional per evitar la democratització del sistema i les conseqüències de l'expedient Picasso.

Fases i organització

• Directori militar (1923-1925): Govern exclusiu de militars.
• Directori civil (1925-1930): Incorporació de personalitats civils.

El 1925 es va produir el desembarcament d'Alhucemas. El 1927 es creà l'Assemblea Nacional Consultiva i la Unión Patriótica.

La dictadura i el catalanisme

El règim va reprimir durament el catalanisme: es va suprimir la Mancomunitat (1925), es va prohibir l'ús públic de la llengua i la bandera catalanes, es va imposar la censura i es va tancar el camp del F.C. Barcelona.

L'oposició a la dictadura

L'oposició va ser diversa (intel·lectuals com Unamuno o Ortega y Gasset, republicans, catalanistes i militars). Destaca la Sanjuanada (1926) i la creació de la Federació Universitària Espanyola (FUE).