Història i Localització de la Indústria Tèxtil Catalana

La Indústria Tèxtil Catalana: Localització i Tipologies

La indústria tèxtil catalana es localitza principalment a la costa central i a l'interior de la província de Barcelona, a les comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Bages, el Baix Camp, el Vallès Occidental, el Berguedà, Osona, el Gironès, el Pla de l’Estany, l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Anoia. La seva localització depèn de l'energia disponible, la matèria primera i la tipologia de producció.

La Indústria Cotonera a Catalunya

La indústria cotonera predomina i es localitza a les comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Bages, el Vallès Occidental, Osona i el Gironès. Aquestes fàbriques estan situades a la vora dels rius, funcionen amb energia hidràulica i són conegudes com a colònies industrials.

La major part dels telers estan situats a la comarca de Barcelona, i després a la vora dels rius Llobregat i Ter.

La Indústria Llanera Catalana

La indústria llanera es localitza principalment a les comarques del Barcelonès i el Vallès Occidental. També es troben petites indústries llaneres a l'Anoia, l'Alt Camp, Osona i el Maresme. Aquestes fàbriques estan ubicades a les ciutats i se'ls anomena vapors.

Tipus de Fàbriques Tèxtils

• Cotoneres: Funcionen amb energia hidràulica, conegudes com a colònies.
• Llaneres: Funcionen amb energia del carbó, conegudes com a vapors.

Context Històric i Desenvolupament de la Indústria Tèxtil Catalana

La plataforma econòmica tradicional de la Revolució Industrial del segle XIX es basava en el carbó com a font d'energia i en el ferro com a material bàsic per a la indústria i el transport; juntament amb ells, el teixit, la màquina de vapor i el mercat consolidat.

La industrialització es va desenvolupar a Catalunya tot i patir mancances importantíssimes:

• Es va perdre el mercat americà a començaments de segle, amb l'excepció de Cuba i Puerto Rico.
• Malgrat l'esforç esmerçat a fer prospeccions mineres, no es va trobar carbó al subsòl.

Tancades les possibilitats per a l'existència d'una indústria pesada forta i d'un ampli mercat exterior, només restaven dues alternatives:

• Llançar-se al mercat espanyol, la qual cosa significava haver de dependre del baix consum intern, conseqüència de la seva base agrària.
• Especialitzar-se en una indústria de béns de consum d'un tipus i d'un preu que fessin possible d'entrar amb èxit en alguns punts del mercat internacional.

Ambdues vies explicarien l'especialització en la indústria tèxtil i la defensa del proteccionisme comercial. A finals de la dècada dels seixanta, Catalunya seria una important regió industrial europea (la seva indústria cotonera ocupava el quart lloc, al darrere d'Anglaterra, França i els Estats Units). La situació que acabem de descriure marcaria, no tan sols el desenvolupament econòmic, sinó també els aspectes socials i polítics: la relativa debilitat de la burgesia, que dependria del bloc hegemònic de l'Estat espanyol en la seva defensa del proteccionisme, i l'estructura organitzativa del moviment obrer, que convivia amb una menestralia nombrosa de petits artesans i de tallers familiars.

Finançament i Sectors Clau de la Industrialització Catalana

La industrialització es va sustentar sobre els capitals obtinguts amb la comercialització dels productes de base agrària, els que provenien del comerç americà i els repatriats pels «indianos» al seu retorn a Catalunya.

Els sectors en què el desenvolupament industrial va arrelar i es va consolidar van ser els del cotó i de la llana. La indústria del cotó es localitzava a Barcelona i les conques del Llobregat i del Ter; la de la llana es concentrava a Sabadell. Altres activitats, com la química, la siderúrgia i la metal·lúrgia, no van aconseguir d'afermar-se per la manca de carbó, minerals i matèries primeres, situació que en va fer necessària la importació amb la conseqüència inevitable de l'encariment dels productes elaborats.

El Triomf del Cotó i la Mecanització

El triomf del cotó com a sector que va tenir el màxim pes es va deure a la mecanització del seu procediment d'elaboració mitjançant un procés que va comptar amb estímuls diversos. El primer es va produir durant la invasió francesa perquè significava la prohibició d'importar productes anglesos, fet que estimulava les iniciatives dels fabricants. Durant aquest temps, s'havien instal·lat filatures als mateixos llocs on més tard s'instal·laria l'energia hidràulica. Un altre estímul es va donar durant el període 1820-1830, en perdre's el mercat americà a causa de la independència de les colònies espanyoles. El 1832, el govern va decretar la prohibició d'importar manufactures de cotó, la qual cosa va significar el principi del procés de protecció de la indústria catalana contra la competència forana. Aquest mateix any, la fàbrica Bonaplata, moguda per vapor, s'instal·lava a Barcelona. La definitiva mecanització del cotó no es va produir fins a finals de la dècada següent.

Tipologia de la Indústria Cotonera: Vapors i Colònies

La tipologia de la indústria cotonera es va plasmar en dos exponents fabrils: les fàbriques de vapor, «els vapors», situades a les ciutats, en grans edificis i amb relacions laborals cada cop més antagòniques entre obrers i patrons, i les «colònies», fàbriques que fan servir l'energia hidràulica a camp obert. Aquí s'integra l'escola, l'economat i l'església. Les relacions humanes hi són més temperades a causa d'aquesta relació intensa, global i duradora.

Coexistència de Tallers i Grans Empreses

Petits tallers van coexistir amb grans empreses. Aquest va ser un dels elements que expliquen moltes de les característiques ideològiques del proletariat, atès que les condicions de treball no eren les mateixes als tallers petits que a les grans fàbriques; les relacions entre els patrons i els obrers eren diferents segons el mitjà, fet que va afavorir l'atomització de les tendències cap a l'apoliticisme i l'anarquisme.

La Burgesia Catalana i els seus Sectors

Els sectors més significatius de la burgesia eren els tradicionals capitalistes de base agrària i immobiliària, els comerciants i la burgesia artesanal i manufacturera.