Maltractament infantil: tipus, causes, detecció i protocol d'actuació

El maltractament infantil:

Les necessitats de la infància:

1. Les necessitats biològiques: garanteixen el desenvolupament físic mitjançant l’alimentació, la son, la higiene, l’activitat física i la cura de la salut en general.

2. Necessitats cognitives: faciliten el coneixement de l’entorn i els mecanismes de comunicació que s’aconsegueix mitjançant la comprensió de la realitat física i social, l’estimulació sensorial i  l’exploració de l’entorn immediat.

3. Necessitats emocionals i socials: faciliten l’elaboració d’estratègies per expressar i comprendre els sentiments, les conductes de relació i interacció amb els altres.

* Quan les necessitats bàsiques no són satisfetes, es poden donar lloc a algunes formes de maltractament.

Què entenem per maltractament infantil: tota acció, omissió o tracte negligent, no accidental, que privi a l’infant dels seus drets i els seus benestar, que amenaci i/o infereixi en els seu ordenat desenvolupament físic, i/o social i els autors del qual siguin persones, institucions o la mateixa societat. Hi ha diferents elements que han de concórrer en un comportament perquè pugui ser considerat maltractament:

1. Tres fets o actuacions susceptibles de causar maltractament:

Acció: engloba els actes realitzats.

Omissió: comprèn les atencions que haurien d’haver estat dispensades i que s’han omès.

Tracte negligent: = a desatenció, les atencions s’han prestat de manera inadequada o insuficient.

2. Dues condicions que determinen l’existència del maltractament:

Que privin l’infant dels seus drets i del seu benestar.

Que amenacin el seu desenvolupament físic, psíquic i social o hi interfereixi.

3. Causants o autors, que poden ser:

Persones: de l’entorn familiar o no.

Institucions: la negligència de l’administració o el maltractament institucional.

La societat: no hi ha un subjecte responsable directe del maltractament, viure en un entorn de violència, la manca de serveis bàsics, etc.

El maltractament també pot ser prenatal, en casos d’alcoholisme o altres hàbits tòxics de la mare, embarassos sense seguiment mèdic, alimentació deficient, etc.

Tipologies de maltractament:

1. Maltractament físic: accions voluntàries i no accidentals que ocasionen lesions o dany físic. Es pot manifestar de moltes maneres:

Lesions cutànies: cremades de cigarretes, planxes, hematomes per cops, ferides amb objectes tallants, mossegades, equimosis, etc.

Fractures, intoxicacions, lesions per asfixia, cabells arrancats, etc.

La síndrome de Münchausen per poders i la prescripció  de drogues o fàrmacs sense confirmació mèdica.

2. Negligència i abandonament: no s’atenen les necessitats bàsiques, ni els deures de guàrdia i protecció, ni les cures que l’infant requereix. El màxim grau de negligència és l’abandonament, que té repercussions biopsicològiques.

3. Maltractament emocional i psicològic:  actuacions que provoquen al menor sentiments negatius cap a ell mateix, es pot manifestar de maneres diferents:

Actituds o conductes actives: rebuig, menyspreu, humiliació, provocació de terror, etc.

Hostilitat verbal: amenaces i insults.

Privació o omissió: retirada de l’afecte, indiferència, apatia, aïllament social, etc.

4. Abús sexual: quan una persona adulta utilitza un menor per estimular-se o gratificar-se sexualment, hi ha tres graus d’abús:

Manca de contacte: voyeurisme, diàlegs sexuals, exposició dels òrgans sexuals al menor, pornografia, promoció de la prostitució infantil, etc.

Contacte sense penetració: masturbació, tocaments, sexe oral, etc.

Penetració: oral, anal i vaginal, incloent-hi la penetració digital o amb objectes.

5. Explotació laboral i inducció a la mendicitat: utilització d’infants per obtenir beneficis econòmics mitjançant un treball remunerat, la venda ambulant o la mendicitat.

Les causes del maltractament:

En el maltractament es dona una interacció de factors:

1. Factors individuals dels pares o cuidadors:

efectes heretats d’històries de maltractament, abusos, falta d’afecte i destrucció familiar.

Situacions de ludopatia, alcoholisme, drogoaddicció, delinqüència o prostitució.

Manca d’habilitats per resoldre un conflicte, baixa tolerància a l’estrès i hiperactivitat.

També es poden donar trastorns psicosomàtics o emocionals.

2. Factors individuals de l’infant: patir alguna discapacitat o defecte congènit, tenir problemes de salut crònics, naixement prematur amb pes baix, incapacitat per complir les expectatives dels pares, etc.

3. Factors familiars: desestructuració familiar, disfuncions en els rols familiars, fills no desitjats i conflictes conjugals. Desconeixement de les necessitats infantils, estils de disciplina extrems.

4. Factors socioculturals: pobresa, inestabilitat laboral, manca d’habitatge o inadequat, xarxa de suport social insuficient, aïllament social o marginació, etc.

Actuacions en situacions de maltractament:

El coneixement o la detecció de situacions de maltractament posa en marxa una sèrie de protocols, els objectius dels quals són garantir la protecció del menor i satisfer les necessitats que no té cobertes, s’agrupen en 5 fases:

1.Detecció del maltractament.

2.Notificació del maltractament

3.Valoració i diagnòstic de la situació.

4.Actuacions

5.Avaluació i seguiment.

La escola infantil en la detecció del maltractament:

Els indicadors més importants per a la detecció del maltractament en centres d’educació infantil són els següents:

1. Indicadors físics:

-Va a l’escola sense esmorzar o sense cap aliment.

-Demana menjar als companys.

-Sempre porta la mateixa roba o roba inadequada.

-Porta el cabell brut i fa mala olor.

-Presenta ferides i esgarrapades, senyals de mossegades, cops o cremades.

-Arriba cansat a l’escola i a classe també està cansat.

-El seu rostre expressa tristesa.

-Té un desenvolupament físic inadequat.

-Sovint té malalties o malestars físics.

-Va a l’escola malalt.

2. Indicadors comportamentals:

-No vol anar-se’n a casa.

-Manifesta actituds defensives davant de qualsevol aproximació física.

-Mostra excessiva cautela davant el contacte físic amb persones adultes.

-Té una actitud hipervigilant.

-És poc expressiu i s’està sense parlar molta estona.

-És molt inquiet.

-A classe està trist i plora sense causa justificada.

-Busca protecció en l’educadora.

-Es mostra aprensiu quan altres infants ploren.

-No té gaire empatia amb els sentiments dels altres.

-Mira de ser el centre d’atenció contínuament.

-A l’hora del pati s’aïlla.

-Cau malament als companys.

-S’escapa de classe.

-És agressiu amb els companys i educadors.

-Mostra passivitat i retraïment.

-Destrueix objectes.

-S’orina o fa caca a l’escola.

3. Indicadors familiars:

-Treuen importància a les conductes pertorbadores.

-Rebutgen comentar eles problemes de l’infant i no donen explicacions.

-Són extremadament protectors i no posen límits al comportament de l’infant.

-Tracten de manera desigual els germans i germanes.

-Tenen una imatge negativa de l’infant, el culpen o el menystenen i sovint es planyen del seu comportament.

-Són molt exigents i apliquen una disciplina massa rígida i autoritària.

-Utilitzen el càstig físic com a mètode de disciplina.

-No manifesten afecte cap el menor i no es preocupen de la seva  educació ni atenen les seves necessitats.

-Manifesten que el fill és propietat seva.

-Priven el menor de relacions social.

-Sovint són fora de casa i deixen l’infant sense supervisió a cura de persones estranyes.

-Tenen la casa en males condicions de seguretat i higiene.

-No acudeixen al centre quan són citats.

-No van a buscar a l’infant a la sortida de classe.

-Abusen de l’alcohol o altres drogues.

-utilitzen el fill en els processos de separació.

-Manifesten que el volen integrar.

Problemàtica davant la protecció del maltractament:

La detecció de situacions de maltractament no sol ser fàcil i, a vegades, tot i que se’n tenen indicis més o menys clars, hi ha una certa reticència a considerar-los com a tals. No són els educadors els que han de diagnosticar aquestes situacions; la seva funció és posar-les en coneixement dels serveis especialitzats quan tinguin indicis raonables de sospita.             

* sempre notificar al director de l’escola que és el que ho ha de notificar als serveis socials.

*els ciutadans tenen el deure i l’obligació legal de notificar qualsevol situació de maltractament.

Notificació del maltractament:

La notificació a les estàncies pertinents: Anomenem notificació la comunicació de la situació observada a la institució pertinent. En l’àmbity educatiu la persona responsable de la notificació és el director del centre, generalment es segueixen els passos següents:

* En casos que no són ni greus ni urgents: es notifiques als serveis socials bàsics perquè en facin una valoració més a fons.

* En situacions greus i urgents: s’ha de notificar als serveis socials especialitzats en atenció a la infància, es pot avisar directament la policia o els cossos o forces de seguretat o bé presentar una denúncia al jutjat de la zona. Si el menor presenta danys físics, els professionals educatius l’han de traslladar a un centre sanitari.

El procediment de notificació:  al notificació s’efectua mitjançant un formulari normalitzat o full de notificació de risc i maltractament infantil en l’àmbit escolar. Finalment, el full de notificació incorpora un apartat amb les dades de l’infant susceptible de maltractament i un altre amb les dades de la persona que ho notifica.

Notificació a la família.

Valoració i diagnòstic:

El procés de valoració: els equips especialitzats en l’atenció a al infància recullen tota la informació necessària per verificar els fets i establir el grua de desprotecció de l’infant, s’efectuen les valoracions següents:

-La veracitat de la notificació.

-El risc de maltractament i, si s’ha infligit dany, la gravetat del dany.

-Les causes o els factors de rics que van originar la situació de risc o maltractament.

-El grau en que estan cobertes les necessitats bàsiques i els recursos familiars i socials  de què disposa per atendre-les.

*En funció del diagnòstic, s’estableixen les actuacions, si es pot reconduir la situació intervenint en l’entorn familiar i social i es determina la separació del nucli familiar encara que sigui transitòria.

Actuacions:

Un cop analitzada la realitat i l’entorn del menor i la seva família, es determinen les actuacions i es dissenya i s’executa un pla d’intervenció que ha de resoldre la problemàtica observada i prevenir futurs conflictes. La primera opció és intentar aconseguir que les solucions es produeixin en el mateix entorn del menor, qualsevol actuació ha de complir els requisits mínims següents:

-Partir del principi de l’interès superior del menor.

-Considerar el menor globalment; és a dir, com una persona amb un conjunt de circumstàncies individuals (físiques i psicològiques), familiars i socials.

-La intervenció ha de ser coordinada per un equip de professionals amb formació i coneixements específics sobre temes relacionats amb la infància i la família.

Actuacions en el nucli familiar.

Actuacions fora del nucli familiar: algunes de les modalitats d’atenció al menor són les següents:

-Atenció familiar simple en família extensa: guarda del menor a familiars

-Acolliment familiar simple o indefinit en família aliena.

-Acolliment preadoptiu.

-Atenció en un centre d’acollida o residencial. (projecte educatiu individual).

-S’estableix la periocitat i el sistema de les avaluacions. S’ha de comprovar si s’han assolit els objectius previstos; si és així, es reforcen i es continua progressant amb altres de nous; si  no s’han assolit, s’analitzen les raons  i es programen objectius menys ambiciosos. L’avaluació permet valorar la reducció dels problemes inicials de la família.

El seguiment: tant en el transcurs de la crisi com en el període posterior, s’ha d’efectuar un seguiment del menor i de la seva família per prevenir l’aparició de noves situacions lesives. En casos molt complexos aquest procés pot necessitar molt temps.