Història de la literatura catalana: Renaixement, Barroc i modernitat

Context històric: època moderna i decadència

R/B/I: context històric: època moderna. Decadència: unió Castellà-Aragó, poder de la burgesia catalana; el castellà en la literatura culta; castellanismes; consciència d'unitat; exclusió de Catalunya del comerç d'Amèrica; Felip II. Fets històrics: Guerra dels Segadors (1640-52) / Tractat dels Pirineus (1659) / Guerra de Successió (1700-14).

Renaixement: poesia, prosa i autors

Renaixement: poesia — imitació d'Ausiàs March; valoració de la poesia popular; hibrid culte-pop.

Autors i obres

• Joan Pujol (Mataró, 1514 - s. XVII): carrera eclesiàstica. En castellà: Una historia llamada Viaje del hombre (versos de 8 síl·labes). En català: Visió en somni (octaves; Ausiàs se li apareix en un lament). Singular i admirable victòria (Bcn, 1573; 3 cants en octaves; epopeia barroca; idees de fe i contrareforma).
• Pere Serafí (1505-1567): protegit pel duc de Cardona. Arte poética; 2 llibres de poesia vulgar en llengua catalana (conservada: sonets, octaves, rimes, madrigals, emblemes, epístoles). Es refereix a Ausiàs; glosses: Bella de vós som amorós (cançó popular).
• Joan Timoneda (València, 1518-1583): llibreter, poeta, dramaturg; majoritàriament compilador; feia cançonerets barats (Cancionero llamado Flor de enamorados, Bcn 1562, 10 edicions). Obres: Rosa de Amores; contes com El buen portacuentos i El patrañuelo. En teatre: director, promotor, autor dramàtic, refonedor; Ternario sacramental (aucto de La oveja perdida).

Humanisme: caràcter cristià. Autors destacats: Erasme de Rotterdam i Joan Lluís Vives.

Barroc (contrareforma)

Barroc (contrareforma): finals del s. XVI; contrastos i clarobscurs; poemes senzills i rebuscats; versos de 7-11 síl·labes.

Autors i obres

• Francesc Vicent García («Rector de Vallfogona») (Tortosa 1578 - Vallfogona del Riu Corb 1623): sonets; estructures castellanitzants (dècima); estil elegant; sàtira i burla. Teatre: Comèdia de Santa Bàrbara.
• Francesc Fontanella (Bcn 1622 - Perpinyà 1683): Lo desengany (poema dramàtic / teatre dins teatre). Poesia: Giletes (canta a Gileta). Segona època -> Fontano.

Neoclassicisme (Il·lustració)

Neoclassicisme (Il·lustració): oposició al Barroc; classicisme; estils G/L/L; vers alexandrí (sàtira i didàctica). Models: La Fontaine; en teatre, les tres unitats (espai, temps, acció); model de tragèdia: Jean Racine, Pierre Corneille; prosa: Molière.

Autors i prosa

• Joan Ramis (Maó, 1746-1819): escriptor erudit, implicat en la societat maonesa i la cultura (estudis de prehistòria). Escriu tragèdies històriques: Lucrècia (1769, Barccino romana), Arminda (1775), transició barroca -> Tosaura (1783), La Alfonsiada (poema èpic).
• Baró de Maldà (Bcn, 1746-1819): prosa memorialista: Calaix de Sastre (71 volums; temàtica: notícies històriques, vida quotidiana, col·legi Bona Vida, aficions, viatges).

Literatura popular i tradicional

Literatura popular tradicional:

• Poesia: romanç (històric, llegendari, novel·lístic, de costums, religiós); goigs (advocacions marianes, sants, santes, santcrists); nadales (bíblia: des de l'Anunciació fins als Reis Mags); corrandes (cançons improvisades per declarar-se; melodia: jota); cançons de pandero (noies de la confraria del Roser cantaven a un noi).
• Prosa: rondalles (meravelloses); contes (autor conegut, temàtica variada); faules.
• Teatre: Religiós: TROP (cançó, explicació de fets concrets: Quem quaeritis in sepulcro? / Quem quaeritis in praesepe?). DRAMA: litúrgic i semilitúrgic. MISTERI: teatre recitat (veterotestamentari, antic Testament), temàtica cristològica (pastorets, passió, ascenció), temàtica mariològica (pentecosta, colometa), temàtica hagiogràfica (martiri i mort de sants). ENTREMES (processó de Corpus) -> profanització (ball parlat, sairet).

Romanticisme

Romanticisme: neix cap al 1820 a Catalunya. Publicació destacada: Oda a la Pàtria (Aribau, 1833). Fins al 1873. Origen: Anglaterra i Alemanya. Influències: poesia romàntica anglesa (Lord Byron, P. B. Shelley) i alemanya (Novalis, Heinrich von Kleist); prosa: novel·la històrica anglesa (Walter Scott) i francesa (Victor Hugo: Notre-Dame).

Autors principals

• Bonaventura Carles Aribau: A la pàtria trobada / A la pàtria trobes (variants de títol citades).
• Joaquim Rubió i Ors: Lo Gaiter del Llobregat.
• Mossèn Jacint Verdaguer: L'Atlàntida, Canigó (1887 citat).
• Novel·la històrica: Ramon Llopis Soler: Los caballeros del Cid; Antoni de Bufarull: L'orfeneta de Menargues.

Realisme

Realisme: comença amb la Restauració borbònica (1875). Influències: Honoré de Balzac (La comédie humaine), Stendhal, Gustave Flaubert (Madame Bovary).

Autors i obres

• Maria Vayreda: La punyalada, Vilaniu.

Naturalisme

Naturalisme: exageració del Realisme; experimentació. Influències: Émile Zola (genètica i medi; moralista) — obres citades: La taverne, Germinal, Nana.

Autors i obres

• Narcís Oller: L'Escanyapobres, La febre d'or, La bogeria; Pilar Prim (obra esmentada).

Observació: He corregit l'ortografia, la puntuació i l'ús de majúscules i minúscules, he reformat i organitzat el text amb encapçalaments i llistes per millorar la llegibilitat i l'optimització per a SEO sense eliminar contingut original.