Història de la Independència dels Estats Units: Causes i Conseqüències

1. La Independència dels Estats Units

La Revolució Americana: El Naixement del Liberalisme Pràctic

La Revolució Americana representà el primer cop a la història en què idees expressades per pensadors liberals, com ara la sobirania nacional, es van posar en pràctica. A més, va ser l'origen d'un nou estat, els Estats Units.

L'elaboració de textos, com la Declaració dels Drets, redactada per Thomas Jefferson, va tenir una gran repercussió internacional, ja que aquests textos afirmaven el dret que tenien els homes de resistir-se a l'opressió i la tirania.

La Població d'Amèrica del Nord abans de la Colonització

Els amerindis dels Estats Units, també coneguts popularment com a indis, són les ètnies de raça ameríndia que viuen als Estats Units i que parlen llengües ameríndies, caracteritzades per la seva diversitat i nombre.

Quan Cristòfol Colom va descobrir Amèrica, pensava que era l’Índia i aleshores els van anomenar indis; actualment els anomenem amerindis.

Els primers habitants d'Amèrica arribaren probablement de l'Àsia en diverses onades (dues, segons alguns autors; més, segons d'altres), al final de l'última glaciació, fa potser uns 10.000-20.000 anys, segons les teories més acceptades, travessant l'estret de Bering. Les tribus del nord eren nòmades, mentre que les del sud eren societats molt més complexes, com per exemple els asteques.

Els Orígens del Conflicte i les Tretze Colònies

Al segle XVIII, la Gran Bretanya tenia colònies a l'est d'Amèrica del Nord, les anomenades Tretze Colònies. La Revolució Americana és el conflicte entre els colons de Nova Anglaterra i la Gran Bretanya, que va culminar amb la independència dels primers.

Gran Bretanya havia establert colònies a Amèrica del Nord l’any 1607 (amb l'arribada del Mayflower), quan a Virgínia es va fundar la primera població permanent de colons britànics. Al llarg del segle XVII va augmentar la població d'aquest assentament i es van fundar moltes altres colònies d'origen britànic.

Desenvolupament Urbà i Estructura Social

En els anys 1770 ja havien sorgit diversos centres urbans petits però en procés d'expansió, i cadascun d'ells ja comptava amb diaris, botigues, comerciants i artesans. Filadèlfia, amb 28.000 habitants, era la ciutat més gran, seguida per Nova York, Boston i Charleston.

A diferència de la major part de les altres nacions, els Estats Units mai van tenir una aristocràcia feudal de tipus europeu. En l'era colonial la terra era abundant i la mà d'obra escassa, i tot home lliure tenia l'oportunitat d'aconseguir, si no la prosperitat, almenys la independència econòmica. El 1733, els anglesos havien ocupat 13 colònies al llarg de la costa de l'Atlàntic, des de Nou Hampshire al nord fins a Geòrgia al sud.

Les Causes de la Guerra d'Independència

El conflicte que va enfrontar les Tretze Colònies amb la metròpoli va tenir un doble vessant:

• Vessant Polític: Els colons no estaven disposats a continuar pagant impostos si no tenien representació en el Parlament de Londres.
• Vessant Econòmic: Les tensions entre els interessos de la monarquia britànica i els dels colons van augmentar al llarg dels anys.

El Motí del Te de Boston (1773)

El 1773, el govern anglès va establir les Tea Acts, mitjançant les quals pretenia monopolitzar el comerç del te, fet que podia arruïnar molts comerciants americans. Aquests van decidir atacar els vaixells anglesos carregats de te que estaven ancorats al port de Boston (el famós Motí del Te de Boston) i, com a resposta, els britànics van bloquejar el port de la ciutat i van treure tots els drets a Massachusetts.

La Guerra de la Independència Americana (1775-1783)

El 1774, els representants de les Tretze Colònies es van reunir en el Primer Congrés de Filadèlfia, en què es va redactar una declaració de drets i es van decidir els primers moviments d'armes. La derrota britànica a Lexington (1775) va donar més impuls a la insurrecció.

La Declaració d'Independència (4 de juliol de 1776)

En el pla polític, Thomas Jefferson, artífex ideològic de la Revolució Americana, es va inspirar en la Declaració dels Drets de Virgínia (1776), redactada per George Mason. Aquesta declaració, on s'anunciaven els principis de sobirania nacional, divisió de poders i sufragi, va ser la base de la Declaració d'Independència dels Estats Units, signada el 4 de juliol de 1776.

Els colons van disposar de l'ajuda militar d'estats europeus com França i Espanya, que volien debilitar la Gran Bretanya. El desenvolupament de la guerra va entrar en la fase decisiva amb les victòries dels colons a les poblacions de Saratoga (1778) i Yorktown (1781). Finalment, es va signar la Pau de Versalles (1783), en què la Gran Bretanya va reconèixer la independència de les Tretze Colònies americanes. Amb aquest important acord es va posar fi a la guerra de la Independència.

Estructura del Nou Estat: La Constitució de 1787

La Declaració d'Independència dels Estats Units, llegida solemnement a Filadèlfia el 4 de juliol de 1776 per Thomas Jefferson, constitueix encara avui un dels textos més innovadors i transcendents de la història contemporània.

La Constitució de 1787 va organitzar el nou ordre polític, basat en la separació de poders:

• Estructura Federal: Unió de les 13 colònies en un estat, mantenint cadascuna les seves lleis internes.
• Poder Executiu: Controlat pel President, escollit cada quatre anys mitjançant sufragi universal indirecte (basat en la sobirania nacional). Podien votar tots els homes lliures, majors de 21 anys i alfabets (que sabessin llegir i escriure).
• Poder Legislatiu: Requeia en el Congrés, escollit pels ciutadans i format per dues cambres: la Cambra dels Representants i el Senat.
• Poder Judicial: Adjudicat als tribunals. El Tribunal Suprem controlava que les lleis i les actuacions del govern no vulneressin la Constitució.

Influència Posterior de la Revolució Americana

La Revolució Americana va tenir molta influència posterior. Va ser un model per a la Revolució Francesa i per als moviments d'independència de la resta d'Amèrica, perquè la Constitució de 1787 va ser la primera promulgada en el món que aplicava totalment els principis teòrics de sobirania nacional i separació de poders.

El Congrés va ser així mateix responsable de la creació el 1777 de la primera bandera dels Estats Units, composta de 13 franges i 13 estrelles en representació de les Tretze Colònies.