Formació de Catalunya: Conquesta, Comtats i Feudalisme

Conquesta musulmana i refugi als Pirineus (711)

L'exèrcit provinent del nord d'Àfrica, que l'any 711 havia iniciat la invasió de la península Ibèrica, va conquerir Saragossa. Malgrat que algunes poblacions van ser sotmeses per la força, la majoria van signar tractats de submissió. Gran part de l'aristocràcia visigoda va fugir al sud del Regne Franc o es va refugiar a les zones muntanyoses dels Pirineus.

Formació de la Catalunya Vella

Per protegir el seu territori, els francs van aturar l'avanç musulmà a Poitiers (732). El domini islàmic a la zona entre els Pirineus, el riu Llobregat i el Segre (a l'oest) va ser breu. Aquesta àrea es va anomenar Catalunya Vella.

La Catalunya andalusina: la Catalunya Nova

Els territoris del sud i de l'oest de Catalunya van restar sota el control d'Al-Andalus durant quatre segles, constituint l'anomenada Catalunya Nova. La frontera la marcaven els rius Llobregat, Anoia i Segre. La població d'aquestes terres es va islamitzar, és a dir, va adoptar la llengua àrab, la religió islàmica i els costums dels conqueridors. S'hi van crear explotacions agrícoles (alqueries). Les ciutats existents van augmentar la població i se'n van crear de noves, les més rellevants essent Balaguer, Lleida i Tortosa. Lleida i Tortosa es van convertir en regnes de taifes importants. Per defensar aquestes taifes de les ofensives dels comtes catalans, s'hi van construir molts castells i torres defensives. La suda era la fortalesa que defensava les ciutats islàmiques.

La Marca Hispànica: frontera carolíngia

Carlemany, rei dels francs, va travessar els Pirineus en diverses expedicions militars contra Al-Andalus. No va poder conquerir Saragossa, com era el seu propòsit, i va haver de retirar-se. Els reis francs van crear un territori fronterer fortificat per defensar-se dels musulmans, que s'estenia des de Pamplona fins a Barcelona i va rebre el nom de Marca Hispànica. El territori català sota domini franc es va dividir en comtats (Rosselló, Empúries, Girona, Cerdanya, Barcelona, Osona, Urgell...). Cada comtat estava governat per un comte.

Independència dels comtats catalans

Els comtes catalans es van independitzar del Regne Franc en un procés de dues etapes:

Els comtats es fan hereditaris

Els comtes catalans van anar fent hereditari el seu càrrec. Guifré el Pelós, comte de Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya, va deixar en herència els seus territoris als descendents. Per primer cop, els comtes no van ser nomenats pel rei franc. Així es va iniciar la dinastia que, des d'aleshores, va governar el comtat de Barcelona.

Els comtats es fan independents de facto

Els musulmans d'Al-Andalus solien organitzar expedicions militars (ràtzies) contra els comtats catalans. L'any 985, Almansor va saquejar i destruir Barcelona. Per defensar-se, el comte Borrell II va demanar ajut al seu senyor, el rei franc, però aquest no disposava de mitjans i li va negar l'ajuda. Aleshores, Borrell II va decidir no renovar el jurament de fidelitat al rei franc. Des de llavors, els comtes van actuar com a sobirans independents en el seu territori. Els alous eren petites parcel·les de terra on s'instal·laven pagesos lliures.

La feudalització de Catalunya (Segle XI)

Des del seu origen, la Catalunya Vella fou un país de pagesos lliures (propietaris d'alous) sota l'autoritat directa dels comtes. Però tot va canviar amb el procés de feudalització de la societat (segle XI). Els nobles van voler imposar la seva autoritat per sobre de la dels comtes, i ho van aconseguir iniciant un procés violent d'apropiació de castells, terres i funcions públiques (com jutjar, crear impostos, mantenir un exèrcit...).

Aquesta revolució feudal va tenir dues grans conseqüències:

• Afeblebiment del poder comtal: Els nobles, inicialment encarregats de cobrar impostos i impartir justícia en nom del comte, es van apropiar de terres i funcions, proclamant-se barons i debilitant l'autoritat comtal.
• Generalització de la servitud: Molts pagesos lliures van perdre les seves terres i van esdevenir serfs dels nobles.