Història d'Espanya S. XIX: República, Restauració, Crisi 98 i Societat

Federalisme i Primera República Espanyola

Partit Republicà Federal

Els dirigents del Partit Republicà Federal volien una Espanya com a república federal on cada territori tingués un poder propi.

Proclamació i Crisi Cantonalista (1873)

El 1873 es proclama la Primera República i s'elabora una nova constitució. Els federals radicals van promoure el moviment cantonalista, que no reconeixia el poder central, la qual cosa va derivar en una guerra civil.

Fi de la Primera República

En voler restablir l'autoritat del govern per part dels dos darrers presidents de la República, l'exèrcit va promoure un cop d'estat conservador. La República Federal va ser dissolta.

Restauració Borbònica i Crisi de 1898

Règim Polític de la Restauració

Alfons XII esdevé el nou rei.

Alfons XII i Constitució de 1876

Es forma un govern monàrquic, amb la Constitució de 1876 (drets, divisió de poders, sobirania compartida). El Congrés dels Diputats era elegit per sufragi censatari.

El Torn Pacífic

Sistema polític basat en el torn pacífic en el govern de dos partits: el conservador i el més liberal. El Rei atorgava el poder i aquest s'alternava.

Sufragi, Caciquisme i Frau Electoral

El sufragi estava pervertit: el govern decidia els resultats electorals a través del caciquisme i el frau electoral.

L'Oposició Marginada

Partits Opositors

La resta de partits eren marginats. L'oposició incloïa carlins, republicans i socialistes.

Republicans, Carlins i Socialistes

• Els republicans eren els centralistes i federals.
• El Partit Republicà Federal tenia suport a Catalunya.
• El PSOE (marxista revolucionari) tenia suport al nord i a Madrid.
• PNV (Partit Nacionalista Basc).

Guerra de Cuba i Desastre de 1898

El 1895 esclata la Segona Guerra d'Independència de Cuba. També hi ha un moviment d'independència a les Filipines, on els EUA donen suport. Espanya va haver de renunciar a la seva sobirania.

Independència de Filipines + Independència de Cuba = evident debilitat d'Espanya.

Societat del S. XIX i Moviment Obrer Espanyol

Classes Socials al S. XIX

Divisió Social i Igualtat Legal

Divisió en classes, on hi havia igualtat davant la llei.

Estructura Social: Espanya vs Catalunya

• Espanya: gran noblesa i burgesia terratinent (classe hegemònica), predomini de camperols.
• Catalunya: burgesia industrial predominant. Apareix el proletariat.

El Moviment Obrer

Els obrers lluiten per millorar les condicions. Apareixen associacions, que són prohibides pel govern, però es reorganitzen.

Primer Congrés Obrer Espanyol (1870)

El 1870 se celebra el Primer Congrés Obrer Espanyol i es funda la Federació Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors (amb tesis anarquistes).

Sindicalisme i República

També hi havia un sindicalisme reformista, que plantejava millorar les condicions. La proclamació de la República va facilitar el moviment obrer.

Fundació d'Organitzacions Obreres

• 1881: els anarquistes funden la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola.
• 1888: Pablo Iglesias funda la Unió General de Treballadors (UGT), vinculada al PSOE.

Anarcocomunisme i Procés de Montjuïc

Els anarcocomunistes van cometre alguns atemptats a Barcelona, que van derivar en el Procés de Montjuïc.

Grans Potències Mundials fins a 1914

Gran Bretanya: Era Victoriana

Època de gran esplendor econòmica i política durant l'Era Victoriana. Competència d'EUA i Alemanya.

Implanten un sistema polític parlamentari, amb l'alternança de dos partits polítics: el conservador i el liberal. No hi havia sufragi universal.

França: Segon Imperi i Tercera República

Dues èpoques:

• Segon Imperi (Govern de Napoleó III), amb més economia i gran potència colonial. La caiguda de Napoleó va provocar la revolució de la Comuna, que va ser esclafada per la burgesia.
• Tercera República (sistema parlamentari).

Alemanya: Unificació i Potència Industrial

Amb Bismarck, Alemanya va dominar les relacions d'Europa. Gran potència industrial en siderúrgia, metal·lúrgia i química. Però va impulsar una política internacional que exigia un replantejament del repartiment colonial, la qual cosa va contribuir a la Primera Guerra Mundial.

Àustria-Hongria: Imperi Dual

Després de la Guerra Austroprussiana es va formar l'Imperi Austrohongarès, on es van repartir el domini territorial i van marginar la resta de col·lectius.

EUA: Guerra de Secessió i Expansió

• Estats del Nord: industrial i urbà.
• Estats del Sud: plantacions de cotó i tabac (amb esclaus).

Abraham Lincoln va provocar la Guerra de Secessió, que va abolir l'esclavitud. Gran expansió cap a l'Oest, el continent Americà i el Pacífic.

Japó: Revolució Meiji i Imperialisme

Revolució Meiji (procés d'occidentalització). Política d'expansió imperialista.

Rússia: Imperi Tsarista i Modernització

Era un imperi immens, amb economia agrària. Era l'època de l'autocràcia controlada pel Tsar. A la segona meitat del S. XIX, els tsaristes van modernitzar Rússia, amb l'abolició de la servitud.

Fins al 1914 hi va haver desenvolupament industrial i urbà (tèxtil, mineria, siderúrgia, explotació de petroli,...). La població va augmentar.