Història d'Espanya: de les Germanies a la Guerra del Francès

La Revolta de les Germanies a Mallorca

Les Germanies van representar el conflicte entre l'artesanat urbà i la noblesa. La revolta mallorquina va ser provocada per la miserable situació de la pagesia i va estar dirigida per Joan Crespí i Joanot Colom. La Germania mallorquina va suposar una mobilització de tota la població de l'illa.

El 1521, el virrei Miquel de Gurrea ordena l'empresonament de set menestrals; entre ells estava Joan Crespí, que va ser alliberat gràcies a una concentració de menestrals a la plaça de la Cort. El virrei fou destituït i fugí a Eivissa. Els agermanats s'hostatjaven al convent de Sant Francesc, on arribà una carta del rei Carles V que declarava com a il·legal la Germania; a partir d'aquell moment, la revolta va prendre un caire més violent.

Durant la Germania es varen abolir els impostos indirectes sobre el vi, la carn, la sal i el blat. El 1522, l'exèrcit reial entrà per Pollença, on els agermanats foren vençuts. El 3 de novembre es produeix la batalla de Son Fornari, on varen vèncer les tropes reials, i a finals de novembre es produeix la topada definitiva a la batalla de Rafal Garcés, on va vèncer el rei.

La Política Exterior dels Àustries

Felip II

Felip II inaugurà una nova etapa en els Àustries espanyols. Tenia un conflicte amb les Províncies Unides i enfrontaments amb França i Anglaterra. El seu valido va ser el duc de Lerma (qui va signar la pau amb França i Anglaterra i va firmar la treva dels dotze anys amb els holandesos).

Felip III i la Guerra dels Trenta Anys

Sota Felip III s'inicià la Guerra dels Trenta Anys. El seu valido fou el comte-duc d'Olivares. Els exèrcits espanyols varen començar tenint victòries, però les derrotes s'anaren acumulant, així que es va firmar la Pau de Westfàlia (reconeixement de la independència d'Holanda). Espanya va seguir enfrontada amb França fins que es va firmar la Pau dels Pirineus, on Espanya cedia el Rosselló i part de la Cerdanya.

Carles II

Carles II: era discapacitat, els seus validos eren corruptes i hi hagué una greu crisi econòmica.

Política Interior i Reformes

En la política interior, el sistema era corrupte i es va dur a terme l'expulsió dels moriscos.

El programa del Comte-duc d'Olivares

Per afrontar la crisi, el comte-duc d'Olivares proposà un programa de reformes consistent en una major uniformitat en la legislació i la contribució tributària. Ell impulsà l'Unió d'Armes; Catalunya refusava aquest exèrcit i va fer esclatar una forta revolta, l'anomenada Corpus de Sang. Portugal també va refusar les reformes proposades per Olivares i es va independitzar.

La Crisi Econòmica del Segle XVII

La població va passar de 8 a 7 milions d'habitants en un segle a causa de:

• Les migracions cap al continent americà.
• L'expulsió dels moriscos.
• Les malalties i les contínues guerres.

En el sector agrícola, es va produir una baixada de rendiments i un creixement de la pressió fiscal, igual que amb la ramaderia. Es varen perdre mercats a Europa per la competència estrangera.

La Guerra de Successió i el Reformisme Borbònic

La Guerra de Successió va enfrontar Felip d'Anjou (França i Corona de Castella) contra Carles d'Àustria (Anglaterra, Holanda, Àustria i Corona d'Aragó). El conflicte va acabar amb els tractats d'Utrecht i Rastatt.

Decrets de Nova Planta

L'objectiu era uniformitzar els territoris de la monarquia hispànica i penalitzar la Corona d'Aragó.

El Reformisme Borbònic (1700-1808)

• Felip V: Decrets de Nova Planta.
• Lluís I.
• Ferran VI: Neutralitat en la política exterior.
• Carles III: Idees il·lustrades.
• Carles IV.

Les Noves Idees Il·lustrades

Es basaven en la confiança il·limitada en la raó. Així apareixen els principis de la divisió de poders i la sobirania popular. Els il·lustrats apostaren decididament per l'educació.

Elements Configuradors de l'Antic Règim

• Punt de vista econòmic: L'agricultura presentava deficiències tècniques. La mineria era important, però poc explotada. La manufactura també estava poc desenvolupada. El comerç interior era molt feble, però el comerç amb Amèrica era molt important.
• Demogràfic: S'havia produït un cert creixement en el segle XVIII.
• Social: Espanya presentava les característiques d'una societat estamental; la burgesia era feble i no era conscient del paper històric que li corresponia.
• Mentalitats: Hi havia una clara hegemonia de l'Església, la qual controlava el món de la cultura i l'ensenyament.

El Regnat de Carles IV

Es produí la crisi de la monarquia absoluta. A França hi havia una onada revolucionària; per a què no passés el mateix a Espanya, el secretari Floridablanca prohibí l'entrada de llibres i opuscles, però fracassà. Godoy, favorit del rei, impulsà dues línies polítiques contradictòries: pactes contra França amb Anglaterra i pactes amb França contra Anglaterra. Godoy i Napoleó firmen el Tractat de Fontainebleau, que permetia el pas de tropes franceses per Espanya per conquerir Portugal.

La Guerra del Francès

És un episodi bèl·lic, però també el primer intent de revolució liberal a la història d'Espanya. La guerra suposa l'enfonsament de les institucions de la monarquia absoluta i el sorgiment de noves institucions i normes legals típiques dels règims liberals.

Evolució militar del conflicte

• Ocupació i aixecament: Forta resistència a l'ocupació francesa per part dels patriotes. Les tropes napoleòniques intenten fer-se amb el control d'Andalusia, però són vençuts a la batalla de Bailèn.
• Domini francès: Napoleó es trasllada a Espanya amb un exèrcit de 250.000 homes. Això permet l'ocupació de la península (excepte Cadis) i l'enfonsament de l'exèrcit regular espanyol. En la resistència només queden els guerrillers i les tropes britàniques.
• Final de la guerra: Les tropes franceses marxen cap a Rússia. Es firma el Tractat de Valençay, amb el qual Josep I se'n va del tron i Ferran VII torna a ser rei.

Conseqüències de la guerra

• Pèrdues demogràfiques: 500.000 morts espanyols, 200.000 francesos i 60.000 d'altres països. S'exiliaren unes 12.000 famílies.
• Pèrdues econòmiques: Destrucció d'edificis, desmantellament de fàbriques i abandonament dels camps.
• Pèrdues culturals: Exili d'intel·lectuals i destrucció de patrimoni artístic.
• Política: Difusió del liberalisme. Les Corts de Cadis constituïren un punt de referència fonamental i es fomentà el sentiment patriòtic.