Quan es va aprovar la Constitució de la Segona República?

La nova constitució es va aprovar el 9 de desembre de 1931 per les Corts Constituents. Va establir una república de treballadors de totes les classes, iguals davant la llei.

Què va passar amb Alfons XIII el 1931?

Alfons XIII va abandonar Espanya després del fracàs electoral de les eleccions d'abril de 1931, acceptant la voluntat popular.

Fonts i context històric de la Guerra Civil i la Segona República Espanyola

Q: Quins drets introduïa la Constitució de 1931?

A més dels drets de tradició liberal, introduïa drets laborals, el vot femení, la legalització del matrimoni civil i el divorci, i la separació de l'Església Catòlica de l'Estat.

Resumen

El document analitza dues fonts històriques de la Guerra Civil espanyola, un cartell propagandístic de 1937 i un discurs de Franco de 1939, i situa el context de la Segona República: les eleccions de 1931, les Corts Constituents i la nova constitució. Els estudiants aprendran a comentar fonts i a identificar les figures polítiques clau del període.

Puntos clave

El cartell propagandístic de 1937, dibuixat per Bardasano per a les JSU, mostra Espanya expulsant l'invasor, representat per un home amb la creu nazi, que simbolitza el suport alemany al bàndol franquista.
El discurs de Franco de 1939 anuncia des de Burgos la fi de la guerra, després que Casado prengués Madrid i que els sindicats i socialistes intentessin pactar una pau que Franco va rebutjar.
Les eleccions d'abril de 1931 tenen caràcter plebiscitari: el republicanosocialisme guanya a les ciutats i la candidatura monàrquica a les zones rurals.
El 14 d'abril de 1931 Francesc Macià proclama la República Catalana integrada en una federació de Repúbliques Ibèriques, i Alfons XIII abandona Espanya.
Les Corts Constituents s'inicien el 14 de juliol de 1931; la nova constitució s'aprova el 9 de desembre i defineix una república de treballadors amb drets progressistes, vot femení, divorci i separació de l'Església i l'Estat.
Azaña forma govern el 15 de desembre de 1931 i el mantindrà fins al 1933.

Ponte a prueba

Anàlisi de Fonts Històriques: Guerra Civil Espanyola i Segona República

Font No Textual

A) La font és no textual de caràcter polític i ens mostra un cartell propagandístic de les Joventuts Socialistes Unificades, dibuixat per Bardasano amb el títol Espanya és nostra, a fora Espanya l'Invasor.

B) La podem situar a la Guerra Civil (1936-1939), concretament l'any 1937.

C) La imatge ens vol mostrar la voluntat que té Espanya per centralitzar-se i no saber res de les altres potències europees, representades per l'home amb la creu nazi, que indica el suport dels alemanys al bàndol franquista. A la imatge apareixen els canons expulsant l'home i el símbol de la Joventut.

Font Textual

A) És una font textual de caràcter polític on Franco anuncia des de Burgos que la guerra ha acabat a causa que els nacionals han aconseguit els seus últims objectius bèl·lics.

B) La podem situar a la Guerra Civil (1936-1939), concretament l'any 1939, al final de la guerra.

C) Ens situem al final de la guerra, quan Casado realitza un cop d'Estat a la República i pren Madrid amb l'excusa que la influència comunista està allargant la guerra. Intenten pactar una pau honorable socialistes i membres de la UGT, però Franco no accepta cap mena de pacte. El 28 de març cau Madrid, i tres dies després València i Albacete, i en última instància signa el seu famós part del final de la guerra.

Context Històric: Segona República Espanyola

A l'abril de 1931 van haver-hi eleccions convocades pel govern de l'almirall Aznar. Aquestes van ser de caire plebiscitari. El republicanosocialisme va triomfar a les grans ciutats i als nuclis urbans, mentre que a les comunitats rurals s'hi va imposar la candidatura monàrquica. El partit vencedor a Catalunya va ser Esquerra Republicana de Catalunya, partit republicà. El 14 d'abril, Francesc Macià va proclamar la República Catalana integrada a una federació de Repúbliques Ibèriques. Alfons XIII va abandonar Espanya després de fracassar a les eleccions, acceptant la voluntat popular. A Madrid es va construir un govern provisional format pels representants dels partits que havien acceptat el Pacte de Sant Sebastià.

Aquest govern va ser presidit per Alcalá Zamora. Es van crear conflictes d'aquests amb el republicanisme català perquè els acords de Sant Sebastià deien que la descentralització de l'estat quedaria establerta per la Constitució. El govern de la República va declarar mesures d'urgència: exculpació dels presos polítics, proclamació de llibertats polítiques i designació d'alts càrrecs de l'Administració. També van convocar unes Corts Constituents amb victòria republicanosocialista, per tant, el PSOE es va convertir en el principal grup parlamentari.

Figures Clau de la Segona República

Zamora va ser el polític que va ocupar el lloc de president durant la Segona República i president de la República Espanyola (1931-36). Azaña va ser president del consell de ministres (1931-33) i de la Segona República (1936-39). Prieto va ser un polític espanyol del PSOE, oposat a la facció liderada per Francisco Largo Caballero, favorable a la col·laboració del partit amb la dictadura de Primo de Rivera. Va tenir diversos enfrontaments que van concloure amb la seva retirada del partit. Gil Robles va ser el president del grup nacionalista de CEDA. Va ser diputat a les Corts entre el 1931 i el 1939 i va donar suport a Lerroux i següents líders del Partit Radical. El 1935 va ser ministre de guerres juntament amb Franco, entre d'altres.

Les Corts Constituents de 1931

Guanyen les esquerres: PSOE, PRRS, Acció Popular, ORGA i ERC. Segons partits centristes: PRR. De les dretes, el Partit Agrari. El 14 de juliol de 1931 s'inicien les Corts Constituents amb l'objectiu de fer una nova constitució que respongués als interessos de l'esquerra. Es definia l'Estat espanyol com a república de treballadors de totes les classes socials, iguals davant la llei. Es va caracteritzar pels drets i llibertats de tradició liberal, però introduint drets més progressistes com els laborals, el vot femení, la legalització del matrimoni civil i el divorci. Proposava un model d'Estat més descentralitzat, podent les regions tenir autogovern i autonomia. També es va declarar la separació de l'Església Catòlica amb el règim republicà. Alcalá Zamora dimitirà com a cap de govern provisional i serà el nou president de la República. El 9 de desembre s'aprova la nova constitució i el dia 15 es forma un nou govern de Manuel Azaña, que s'establirà del 1931 al 1933.