La Restauració i els inicis del catalanisme polític (1885-1923)

LA RESTAURACIÓ I ELS INICIS DEL CATALANISME

El Catalanisme Polític

Factors per l’aparició del catalanisme polític: Reivindicacions: lingüístiques i culturals / Renaixença: moviment intel·lectual/cultural. / Actitud política pròpia / El carlisme i el liberalisme van tenir molt suport a Catalunya. / Coincideixen en l’oposició al centralisme estatal, que equival a tenir poder de decisió. / A Catalunya hi ha una realitat econòmica pròpia diferent a la d’Espanya, que hi ha un desenvolupament industrial que comporta canvis en el model social. Interessos enfrontats: Catalunya progressista vs Espanya Lliure Canvista.

Hi ha 3 Tendències i evolució del catalanisme: El Catalanisme progressista podem dir que s’inicia vinculat amb el republicanisme federal, que defensa el particularisme per davant del federalisme. / Hi ha un figura clau: Valentí Almirall / Catalanisme progressista i laic / V. Almirall publica el llibre Lo Catalanisme (1886) / Funda el 1r diari Català / Funda el “Centre Català”: la 1r associació política catalanista, que concentrarà la major part del catalanisme. També és Interclassista, però inicialment amb intel·lectuals, comerciants i professions liberals.

El Catalanisme Conservador: Vinculat amb el tradicionalisme catòlic, hi trobem sectors eclesiàstics que evolucionen del carlisme al Catalanisme. Defensen la religió, tradicions, monarquia i autonomia.

Hi ha 2 noms molt importants: Jacint Verdaguer i Josep Torras i Bages, que es consideren inseparables al Catalanisme i Catolicisme.

“Catalunya serà cristiana o no serà” això ho diu Josep Torras.

El Catalanisme Romàntic: Vinculat amb els Jocs Florals (publicacions literàries en català), format per intel·lectuals que no estan interessats per la política de la Restauració. Com que la política no els hi va, aquest catalanisme fa un part entre les idees del catalanisme conservador i progressista.

Llavors hi haurà catalanisme més radical. La figura més important és Àngel Guimerà que és qui desenvolupa la Renaixença.

La primera gran acció del catalanisme va ser la presentació d’un memorial de greuges (1885) que publica un document redactat per Almirall en llengua castellana, que volia millorar la llengua catalana per part de l’Estat, recuperar el dret civil català i es posicionava a favor del proteccionisme econòmic.

La segona acció del catalanisme és el centre català que va anar creixent les diferències (internes) de tota la gent que va entrant. Es produeix una escissió per part dels afins a la Renaixença, formen una nova associació política

La tercera acció és la La Lliga de Catalunya (1887), de caràcter més conservadora i nacionalment més radical. La Lliga de Catalunya fundada pels Arreus catalans, promou la creació d’una organització que concentri totes les associacions per donar lloc a la unió catalanista (1891), una mena de federació d’entitats catalanistes de Catalunya.

La quarta acció del catalanisme és el 1892 la Unió Catalanista va celebrar a Manresa una assemblea, d’on va sorgir un document clau en la història del catalanisme: Bases de Manresa. Les Bases de Manresa van ser durant anys el programa d’autogovern del catalanisme, que proclama el tradicionalisme, que defensava el particularisme i la religió. La Sobirania de Catalunya era una gran diferència del M. de greuges amb corts pròpies, reclamen que el català sigui la única llengua oficial i que hi hagi competències d’ensenyament per incloure el ús del català.

LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1899- 1931)

Fins al 1923, es va mantenir la Constitució de 1876, tots els intents de reforma el sistema des de dins van resultar fallits, i el caciquisme es manté. A Catalunya els partits dinàstics van quedar superats pel catalanisme i republicanisme. Va haver un augment de la tensió social i més obrers a les ciutats.

Al 1898 post el desastre, la reina regent va encomanar la formació d’un nou govern del partit conservador dirigit per Silvela que substitueix a Cánovas.

El govern es va trobar amb un greu problema econòmic, ja que la hisenda pública estava molt endeutada per la guerra de Cuba, per això han de fer una forta pujada d’impostos; al comerç i indústria. A BCN, amb l’impuls de prat de la premsa catalanista i republicana, es va iniciar una campanya contra els impostos, van decidir no pagar i això va provocar un tancament de caixes.

Al 1902, AXIII en fer 16 anys és proclamat rei i s’acaba la regència de Maria Cristina. El nou monarca va practicar una intromissió creixent en el joc polític, proposant nous caps de govern de la seva preferència personal. El resultat va ser formació de governs molt inestables i l’augment de les divisions dins els partits.

L’estabilitat institucional de la restauració s’acaba; Cànovas i Sagasta ja estan morts.

Antonio Maura es va convertir en el líder del partit conservador. En els seus primers governs va dur a terme una política de reformes amb la finalitat de mantenir el sistema polític de la Restauració, “revolución desde arriba”. Va regular el dret a vaga, va reformar la llei electoral per reduir el caciquisme i va intentar arribar a uns acords amb el ctalanistes conservadors.

El fracàs del regeneracionisme: L’oposició política

La resta s’organitza: Republicanisme: Presentat per la Unió Republicana de Nicolás Salmerón, amb opcions renovadores com el P. republicà Radical (1908) d’Alejandro Lerroux. El Partit Radical defensava els obrers sense ser marxista. El lerrouxisme va tenir gran influència entre les classes mitjanes i el proletariat barceloní fent un discurs anticatalanista i anticlerical.

Carlisme: Va continuar amb la seva oposició a la monarquia alfonsina. Tot i que per una opció electoral minoritària, es va mantenir arrelat a Navarra. El carlí Jaume de Borbó va mantenir fortes discrepàncies amb el cap del partit, Juan Vázquez.

Regionalisme:El partit Nacionalista Basc (PNB) es converteix en el partit hegemònic al País Basc

Socialisme: Al PSOE amb Pablo Iglesias va aconseguir el seu primer diputat en les eleccions generals de 1910.

L’oposició sindical

Sindicalisme: Hi predominava l’anarcosindicalisme i els socialistes, que ja tenien el seu sindicat (UGT), es van retirar de l’organització. L’any 1911 va passar a dir-se CNT; confecció Nacional del treball fundada a Bcn. Entre els seus dirigents hi destacada Salvador seguí; principal líder fins que va ser assassinat al 1923.

Setmana tràgica:L’any 1906 Frns fàcil perquè els berbers hi van oposar una forta resistència. L’any 1909 els berbança i Espanya es reparteixen el Marroc. Espanya es va quedar amb el Rif,que era una zona aspra i muntanyosa del nord. L’ocupació militar espanyola no va ser geers del Rif van derrotar a l’exèrcit espanyol (Barranco del Lobo), el qual hi van haver moltes baixes. El govern va decidir enviar-hi reforços militars, en bona part per reservistes.

A Bcn es va desencadenar un motí popular, en què un grup d’incontrolats van cremar edificis religiosos i creen barricades a la ciutat. Es tractava d’una revolta antimilitar i anticlerical, o sigui caòtica. El resultat de la Setmana Tràgica va ser de 113 morts i uns 70 edificis religiosos cremats.

Finalitzada la revolta, les autoritats van desencadenar una repressió arbitrària i dura. Es van tancar centres obrers i publicacions (Cu-cut!). Hi van haver centenars de detencions i afusellaments, entre els afusellats hi havia Ferrer i Guàrdia.

La repressió desprestigia el govern i a la monarquia. Els liberals es van sumar a la campanya contra Maura i el Congrés per exigir la dimissió del govern. El rei va ser Maura.El lideratge del Partit Conservador va passar a Eduardo Dato, que comptava amb l’ajuda d’A.XII. Van assassinar els anarquistes a Dato el 1921 i a Maura.

Després d’un període en què Segismundo va ser president de govern, va arribar Canalejas (1910-1912) que va fer un últim intent regeneracionista. Va reprimir les vagues, però va elaborar lleis de protecció social que regulaven la jornada màxima de treball, els contractes d'aprenentatge i el treball femení. Va establir el servei militar obligatori en suprimir-ne els alliberament en metàl·lic. El 1912 van assassinar a Canalejas un anarquista.

La consolidació del catalanisme pag 168-169 libro: En començar el segle XX, el catalanisme esdevé un moviment de masses després de; les bases de Manresa de la Unió catalanista i la consolidació del catalanisme polític al 1892, el desastre de cuba que provoca una decadència espanyola més afectacions econòmiques

Des de 1898 la Unió Catalanista estava dividida entre els partidaris d’ajornar la lluita electoral, defensada per Àngel Guimerà i el grup del diari La Renaixensa; i el grup del periòdic La Veu de Catalunya, amb Enric Prat de la Riba.

Aquest darrer grup es va separar de la Unió Catalanista, i va fundar el Centre Nacional Català (1899). El 1901 el CNC es fusiona amb la unió regionalista, formada majoritàriament per empresaris i catalanistes moderats, així va néixer la Lliga Regionalista.

La Lliga Regionalista (1901-1923) és el partit més important de Catalunya. Era una força política conservadora, no qüestionen la unitat d’Espanya; però demanen més autonomia i el concert econòmic per Catalunya. Tenen vincles amb sectors eclesiàstics. Amb un ampli suport de la burgesia industrial i comercial i les classes mitjanes. Els seus dirigents més importants van ser, Prat de la Riba, Francesc Cambó, el Dr.Robert i l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch.

El 1907 van construir un nou partit, el Centre Nacionalista Republicà. Més tard, el 1910, aquest grup i les restes de l’antic partit Federal van construir la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR). L’any 1914 van establir una aliança amb el Partit Radical, però el fracàs electoral va provocar la crisi i desaparició de la UFNR.

Hi va haver iniciatives posteriors per articular el catalanisme d’esquerres. La més important va ser el Partit Republicà Català, que van fundar Francesc Layret, Marcel·lí Domingo i Lluís Companys (1917).

El creixement del catalanisme va provocar l’hostilitat de l’exèrcit per ser un moviment de ruptura de l’idea d’Espanya. En resposta la política va organitzar l’anticatalanisme amb el partit radical d'Alejandro Lerroux.

L’any 1905, arran d’un acudit publicat al setmanari humorístic catalanista Cu-cut!, en el qual es ridiculitzava l’exèrcit pels seus fracassos militars, un grup d’oficials de la guarnició de Barcelona en va assaltar la redacció i el del diari de la Lliga Regionalista, La Veu de Catalunya.

Com a conseqüència dels fets del Cu Cu!, en lloc de castigar els militars, el govern va proposar una llei de jurisdiccions, que posava sota jurisdicció militar qualsevol ofensa a la unitat de pàtria, la bandera i l’honor de l’exèrcit. Això trencava una de les característiques del sistema de la Restauració: la subordinació del poder militar civil. També suposa una amenaça a la llibertat d’expressió i criminalitza el sistema polític.

A Catalunya la llei va ser contestada amb la constitució de solidaritat catalana, una aliança de les forces polítiques catalanes, des dels carlins fins als republicans, passant pels regionalistes, tan sols es van quedar fora els partits dinàstics i els lerrouxistes.

Uns mesos després, solidaritat es va convertir en una coalició electoral, amb l’objectiu d'aconseguir la derogació de la llei i autonomia per Catalunya.

Després de triomfar a les eleccions provincials, Solidaritat Catalana va obtenir un èxit esclatant a les eleccions generals. Aquest fet confirma el final del caciquisme a Catalunya i consolida catalanisme com un moviment de masses.

La Mancomunitat de Catalunya: L’any 1907 Enric Prat de la Riba és elegit president de la diputació de Bcn. Les diputacions eren organismes administratius provincials encarregats de reforçar l’acció dels municipis. Prat de la Riba demana des de la diputació de Bcn un organisme conjunt per totes les diputacions de Catalunya. Prat negocia amb Canalejas, però ell no volia un projecte exclusiu de Catalunya. Per aquest motiu, surt una llei de mancomunitat provincials d’Espanya, es va posar en pràctica i es va frenar pel assassinat de Canalejas. Es va aprovar al final del 1913 amb Eduardo Dato. La llei només permetia la constitució de diverses mancomunitats, però només es va formalitzar la Mancomunitat de Catalunya.

La Mancomunitat no tenia un

poder polític, era una unió de diputacions provincials, perquè no va rebre cap transferència competències per part de l’Estat. Sobre tot té un valor simbòlic molt important, ja que Catalunya disposava d’un poder regional unificat. Prat de la Riba va ser elegit primer president per governar amb el suport de tradicionalistes i monàrquics. Després de la seva mort agost 1917, l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch el va rellevar. Els suports principals que té són els conservadors i catòlics catalans i també del catalanisme català, republicà i dels catalans dels partits dinàstics. 

La llei diu que el pressupost era el de les diputacions i el que podia fer la mancomunitat era beneficencia, cultura i obres polítiques. La mancomunitat tenia com objectius: modernitzar catalunya en que cada poble hi hagués una escola, una biblioteca i un telèfon mòbil, millorar els serveis públics, normalitzar la cultura catalana, fomentar l’agricultura i ramaderia, construcció de carreteres i camins, extensió de la xarxa telefònica i l’elèctrica, fundació de les institucions científiques com el Conservatori de Fabra i projectes públics com: ponts, pantans.. 

La crisi de 1917: Quan l’any 1914 es va iniciar la Primera Guerra Mundial, Espanya es va declarar neutral. L’opinió pública es va dividir entre germanòfils (conservadors) i els francòfils (progressistes). 

La neutralitat va suposar un estímul per l’economia. La guerra va generar un increment de la demanda de productes agraris i industrials, i les empreses van augmentar la producció. Com a conseqüència hi va haver una pujada de preus per la població. S’enriqueixen intermediaris, productors i industrials, però els beneficis no els van reinvertir en el sistema productiu.  Amb el final de la Primera Guerra Mundial es reconeix la independència de nous estats seguint la “Doctrina de Wilson”. Hi ha un reconeixement del dret de lliure determinació de les nacions sense estat.Al 1921 Irlanda s’independitza del Regne Unit i hi ha una influència en el nacionalisme català.

Les crisis interiors: Es va viure a Espanya una triple crisi militar, política i social.

1.Crisi Militar:Tenen el suport de les institucions (Llei de jurisdiccions). El 1916 es va constituir una mena de sindicat, anomenat Juntas Militars de Defensa on demanen millores econòmiques i professionals.  Defensa l’autonomia de l’exèrcit respecte al poder civil, i té un desig de més protagonisme dels militars a la vida política.

2.Crisi Social:Les classes populars estaven descontentes per l’augment de preus derivada de la 1GM. El 18 de desembre de 1916, la CNT i la UGT van convocar la primera vaga general a Espanya. L’agost de 1917 hi ha una vaga, que deriva a una vaga general reprimida per l’exèrcit. Cops de la vaga condemnats a cadena perpètua en consell de guerra.  

3.Crisi Política:Els Catalanistes, republicans i socialistes proposen una reforma constitucional, per democratitzar l’estat.  Davant de la tensió generalitzada, el govern Dato va suspendre les garanties constitucionals i va tancar les Corts. Els parlamentaris catalans dirigits per la lliga regionalista convoquen una Assemblea de Parlamentaris. 

L’Assemblea va demanar la convocatòria d'eleccions per elegir unes corts unes corts constituents. El govern va prohibir l’Assemblea, i va tancar els diaris republicans i catalanistes. 

La descomposició de la Restauració (1918-1923)

1.  Autonomisme català:La Lliga Regionalista fa una campanya per què Cat. tingués una autonomia política d’Espanya. Aprofitant que estan dins del govern espanyol sense èxit. La Mancomunitat dóna suport a la campanya autonomista, després d’aconseguir el suport dels municipis catalans lliure “Bases per l'autonomia de Catalunya”, és un projecte d’estatut,li donen hostilitat per part del sector espanyols.

2. Vaga de la Canadenca (1919):Principal empresa eléctrica de Bcn; “Bcn Traction, light and power” coneguda amb el nom de la Canadenca. La CNT va aconseguir aturar les empreses industrials que depenien del subministrament elèctic; aigua, gas, tramvies… 

L’abril 1919 el comitè de vaga i la patronal van signar un acord, pel qual readmeti els treballadors acomiadats i s’aconsegueix millores salarials i la jornada de 8h. La patronal va amenaçar amb el tancament de totes les fàbriques (locaut) si no es tornava a la feina.

3. El pistolerisme:Era l’època d’atemptats a Bcn amb més de 400 morts. Els atemptats són del moviment obrer i de la patronal i govern. El pistolerisme serà els atemptats contra autoritats, patrons, encarregats i obrers d’altres tendències. La patronal constitueix els “sindicats lliures”; per atemptar contra els líders sindicals. La resposta del govern”Llei de Fugues”era igual a la policia, podia disparar davant d’intent de fugar.

4. El desastre d’Annual:Alfons XII organitza una operació militar des de Melilla (1920). L’objectiu és ampliar el territori ocupat per Rif. Es troba amb un deçament de Mohamed Abd el-krim.

El 1921 el general Silvestre obeïnt AXIII s’endinsa cap al Rif sense una bona planificació. Abd el-krim ataca a les tropes de Silvestre. Hi van haver més de 13.000 morts. Hi va haver un impacte a Espanya com el de 1898, el govern dimiteix i fa un intent d’amagar la intervenció d’Alfons XIII.

Dictadura de P. de Rivera (1923):El capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va dur a terme un cop d’estat que va significar la fi del sistema polític de la Restauració i suspèn la constitució del 1876.

1. Per què Rivera fa el cop d’estat? :Per les situacions de crisi en els àmbits: econòmics en la 1GM per l’augment de preus i crisi econòmica posterior, el social amb les vagues, el polític amb el ascens del catalanisme i l'eficiència del sistema hipardidista de la Restauració. Per la violència social el pistelerisme i per els desastres militars la Guerra de Marroc.

2. Quins suports tenia P.Rivera? :El rei AXIII, l’exèrcit, els sectors agrícoles, la burgesia i els sectors eclesiàstics. Alfons nomena P. de Rivera, president del govern. Llavors es forma un govern de generals.

3. Quins objectius immediats tenia la dictadura?:Restablir l’ordre polític, desactivar el catalanisme, aturar el perill revolucionari, reactivar l’economia i acabar amb la G. del Marroc.

4. Que va fer Rivera?:Suspensió del règim constitucional, dissolució.

Etapes P. de Rivera:Directori Militar (1923-1925) :govern format per militars//Directori Civil (1925-1930): govern format per militars i civils de la Unión Patriótica.

Actuació política:Suspensió del règim constitucional, dissolució de les corts, destitució de les diputacions provincials i dels ajuntaments. Això fa un nou règim municipal amb municipis nomenats pel govern. Anul·lar l’oposició, amb tal de prohibir tots els partits polítics. Mai es van convocar les eleccions.

Actuació a Catalunya:Supressió de la Mancomunitat, clausura d’entitats culturals catalanistes i publicacions i diaris, prohibició de la senyera i de l’ús del públic català, destrucció de llibres escrits en català, canvis en la retolació dels carrers de castellà i prohibició dels Jocs Florals. 

LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES SOCIALS AL S. XIX

1.Demografia del s.XIX:La demografia del s.XIX era l’Antic Régim que es caracteritzava per unes taxes de natalitat i de mortalitat molt elevades que això portava un creixement natural molt débil a la població. Apareixen mortalitats  catastròfiques, prodüides per fams degudes a males collites i per epidèmies que feien disminuir els nivells de població. 

Mentre Espanya tenia l’Antic Règim, a Europa Occidental es va produir la transmissió demogràfica amb una desaparició de la mortalitat catastròfica més una reducció de la mortalitat ordinària, que això es igual a un augment de la població. 

Espanya al llarg del S.XIX augmenta la natalitat però es mantenen les taxes de mortalitat elevades.  Es mantenen les cris de fam (1847) més les epidèmies.  A més, la mortalitat es manté elevada pero es disminueix la mortalitat ordinàries per algunes millores higièniques i mèdiques. La Esperança de vida era de 29 anys a Espanya el 1887, per culpa de la mortalitat infantil elevada. 

La distribució de la població, durant el s.XIX va augmentar la població a les zones costaneres (Catalunya i València). Hi ha un estancament a les regions d’interior excepte Madrid, ja que és la capital d’Espanya i la família reial es trobava a Madrid que això era molt important. 

El 1870 només 5 ciutats superen els 100.000 habitants: Madrid, Barcelona, València, Sevilla i Malaga.

La distribució per sectors econòmics de la població el 1860 és de un 65% agrícola, 15% indústria i 20% sector primari. Per tant, Espanya encara és un país molt agrícola. A les ciutats hi haurà indústria i serveis concentrats a les ciutats. 

1.1Demografia Catalana del s. XIX: Catalunya, durant el segle XIX, va experimentar un creixement demogràfic important. Aquest creixement va ser comparativament molt superior al del conjunt de la població espanyola durant el mateix període.

L’augment de la població va ser degut al creixement natural, ja que, tot i que les taxes de natalitat i mortalitat es van mantenir molt elevades, la mortalitat va iniciar una lenta davallada durant la primera meitat del segle. 

La distribució de la població, va tendir a concentrar-se a les terres baixes del litoral i prelitoral, mentre que les comarques interiors i de muntanya van iniciar un estancament demogràfic.

Un dels fets més destacats de la demografia catalana d’aquest període va ser el creixement continuat de la població urbana.

Les ciutats van créixer per les fortes migracions al camp.  

2.1. Evolució de l’agricultura: En l'espanya del segle XIX, l’agricultura continua sent el sector econòmic més important: la major part de la població vivia i treballava al camp, i la propietat de terra era la principal font de riquesa. 

Amb la desamortització de Mendizábal, es va imposar el concepte liberal i capitalista de propietat, es van mantenir els latifundis i la noblesa va augmentar les seves propietats. Les desamortitzacions van perjudicar els camperols. Les terres estaven comprades per nobles i burgesos, per això, els camperols no van poder comprar-les.

Els productes agraris fonamentals eren el blat a l’interior i sud d’Espanya: el blat de moro i patata al nord,i la vinya i l’olivera al litoral mediterrani. 

Durant la primera meitat del S.XIX, Catalunya continuava sent un país agrícola, amb una producció que es basava en el conreu dels cereals, vinya i l’olivera. A les zones de l’interior predominava una agricultura tradicional de cereals, el blat. Els rendiments eren molt baixos, a causa de la manca d’adobs, que obligava a mantenir el guaret. 

En la segona meitat del S.XIX, la vinya és la més important. Espanya fica la vinya per exportar a Europa i a Amèrica per obtenir beneficis molt importants. A Catalunya es fa el “contracte de rabassa morta”,segons el qual, el propietari de la terra cedia una terra boscosa a un camperol per plantar-hi vinya a canvi de retenir una part del fruit obtingut. Tot va bé, Espanya s’enriqueix, fins que entra a Catalunya la crisi de la fil·loxera, que es un insecte que es menja les arrels de la vinya (1879-93).

2.2 La 1r industrialització: el tèxtil:

1.Tèxtil Català:Durant el segon terç del s. XIX Catalunya va viure una experiència única a l’Estat espanyol: la Revolució Industrial. La Revolució agrària havia generat una agricultura comercialitzada, i l'existència d’una classe mitjana pagesa amb  una capacitat de demanda havia donat lloc a un mercat interior.

La industrialització tèxtil es va iniciar a partir de la dècada de 1830 gràcies a l’ús del cotó, que es basava en capitals familiars. Eren empreses familiars i petites de centenars de treballadors. 

A partir del 1844 es va iniciar la indústria tèxtil. Els industrials reinverteixen bona part dels beneficis en les seves empreses, permetent la renovació tecnològica. Es va modernitzar el filat amb una substitució de les filadores berguedanes per les selfactines i es van anar introduint els telers mecànics. En els anys següents es va fundar grans empreses tèxtils com l’Espanya Industrial. Aquest procés va patir, però uns problemes que van limitar la industrialització: Manca de fonts d’energia i de primeres matèries, limitacions del mercat i deficiències de la xarxa de comunicacions.

1.Vapors:Al 1833-1860 la 1a Industria tèxtil comença a utilitzar la màquina de vapor, que implicava utilitzar el carbó. Entre el 1841 i 1860 es va passar a Catalunya de 18 a 127 màquines de vapor. Els vapors es van desenvolupar a les ciutats litorals( Barcelonès, Maresme… sempre a prop del mar i a prop dels ports per la dependència del carbó britànic. 

2.1 Colònies:L’industria estava basada en l’energia hidràulica, gràcies a un nou invent, la turbina, que podien ser autosuficients. Això va donar lloc a les colònies industrials, que són poblaments a prop d’un riu. 

Diferencia Vapor i Colònies

Vapor: Utilitza el carbó i la màquina de vapor. /Es troben  a ciutats costaneres (Barcelonès, Maresme…) o a prop de vies de comunicació que facilitin l’arribada del carbó./Únicament instal·lació fabril/Treballadors més mobilitzats i més reivindicatius/Inconvenients: dependència energètica i elevat preu del carbó/Avantatge: independència dels factors meteorològics.

Colònies: Utilitza l’energia hidràulica i la turbina/Es troben seguint els cursos fluvials del Llobregat, Ter, Cardenet…/Situat a Bages, Berguedà, Osona../Fàbrica i tot el necessari per allotjar els treballadors: cases, escola../Treballadors més dòcils i molt subjectes a la disciplina empresarial/Inconvenients: Forta inversió inicial i possibles sequeres/Avantatge: Gratu¨tat de la font d’energia.

3.Transports:Volien construir una xarxa ferroviària amb l’objectiu de tenir una xarxa de transports interior  pel desenvolupament econòmic per la reducció de costos i pel mercat integrat. 

En la primera etapa (1844-1855) es comença a construir el ferrocarril a Espanya per fer una amplada de via superior a l’europea. Hi han problemas, l’any 1855 només s’havien construït trams curts. La primera línea que es fa és des de Bcn-Mataró (1848). 

Durant el Bienni Progressista, el govern va aprovar la Llei de ferrocarrils (1855), que oferia incentius a inversors en la construcció. Les principals companyies eren franceses, però també hi havien españoles com la de Bcn-Saragossa-Pamplona o Tarragona-Bcn-França.

El 1875 es fa una consolidació del ferrocarril amb 2 grans empreses amb la capital estrangera: la MSA i la Nord d’Espanya i una xarxa radical mal comunicada.

Espanya va iniciar una construcció de carreteres, de manera que estaven endarrerides i insuficients amb l’impacte en el mercat interior. Fins l’aparició dels primers vehicles a motor no hi ha un impuls en la millora de la xarxa viària. 

El transport marítim va fer més important que el ferrocarril en el comerç català. Van substituir el vaixell vela pels vaixells de vapor. D’altra Banda es van crear noves companyies navilieres: Transatlàntica fundada a Bcn (1881) per Antonio López. Bcn i Bilbao es consolidaren com els ports més importants.

3. Demografia i Economia (1900-1930) 

3.1 Creixement demogràfic:La demografia de l’Antic Règim es caracteritzava per unes taxes de natalitat i de mortalitat molt elevades, la qual cosa comportava un creixement natural molt dèbil de la població. Apareixen mortalitats catastròfiques, produïdes per fams degudes a males collites i per epidèmies. 

Hi ha una evolució cap a una demografia moderna, taxa de mortalitat infantil disminueix a menys de la meitat, els naixements sempre superen les defuncions i hi ha una esperança de vida en néixer de 35 anys el 1900 vs 50 anys el 1930. 

3.2 Moviments migratoris: Èxode rural:Hi ha una migració dins d’Espanya en les zones de sortida: Galícia, Aragó, Castella, Canàries, Andalusia, Zones d’arribada: Barcelona, Madrid, Bilbao,València i Sevilla. La gent jove fa augmentar la població de la ciutat i envelleix el camp.

El cas de Bcn s’aplica arribant gent de Múrcia, València i Aragó. També hi han arribades del camp català i cau en picat les sortides cap a Amèrica. EL 1930 Bcn és la 1r ciutat amb 1 milió de persones. 

3.3 Diversificació industrial: la 2n Rv. Industrial:Aparició de l’electricitat, que provoca un canvi en la principal font d’energia; hegemonia del vapor. A bcn hi ha una creació de grans empreses elèctriques: La Canadenca. Les empreses es convertiran en hidroelèctriques. L’electricitat permet millorar la vida quotidiana amb més productivitat, Hi han noves indústries:

gràcies a l’electricitat s’augmenta i diversifica la indústria catalana. 

3.4 Desenvolupament de la banca:Va ser la gran novetat i pas endavant respecte el s.XIX. Es va crear un sistema bancari modern a Espanya. El banc d’Espanya desenvolupa funcions de banc central; emissió moneda, influir en preus i decisions econòmiques. 

Apareixen nous bancs; de dipòsits, xarxa de sucursals, expansió i apareixen caixes d’estalvi pensades pels treballadors, crèdits i interessos més baixos.