Estatut d'Autonomia de Catalunya 1932: aprovació i context polític

L'Estatut de Núria i la Segona República

Principis de l'Estatut de Núria

El projecte d'Estatut realitzat a Núria proclamava:

• El dret de Catalunya a l'autodeterminació.
• La defensa de l'estructura de l'Estat espanyol com a federació de tots els pobles hispànics.
• Definia Catalunya com un Estat autònom dins de la República Espanyola.

Incompatibilitat amb la Constitució Republicana

Tot i la bona entesa i la predisposició al diàleg, molt aviat es va confirmar que aquest Estatut d'Autonomia no tenia cap tipus de futur ni d'èxit dins de la concepció política republicana d'Espanya. La proposta d'Estatut d'Autonomia i la Constitució Republicana d'Espanya eren incompatibles. La Constitució Republicana definia la República com un Estat integral compatible amb l'autonomia de municipis i regions, no dels governs autonòmics. D'aquesta manera, l'Estatut de Catalunya va passar a ser una concessió de les Corts Republicanes i no la voluntat del poble català.

El Tractament de l'Estatut a les Corts Espanyoles (Maig 1932)

El 6 de maig de 1932 va tenir lloc a les Corts Espanyoles el tractament del tema de l'Estatut. El fet històric va comptar amb molts entrebancs i inconvenients com:

• El procés administratiu i burocràtic va ser lent.
• Durant aquest procés es van donar fortes campanyes polítiques en contra de l'Estatut a mans de representants de la dreta i minories del govern d'Azaña.
• Socialment (mitjans de comunicació, la premsa, la ràdio, etc.) es vivia un clima hostil envers aquest tema acompanyat d'un sentiment anticatalanista.

La Sanjurjada (Agost 1932)

El 10 d'agost de 1932 va tenir lloc la Sanjurjada. Va ser un intent de cop d'Estat per part del general José Sanjurjo. Aquest intent fallit va ser motivat, en part, per l'oposició a l'Estatut i el fort sentiment d'odi cap a la causa catalana. Favorablement pels interessos de Catalunya, aquest intent de cop d'Estat va aconseguir replegar el vot del bàndol republicà espanyol en pro de l'Estatut.

Aprovació de l'Estatut (Setembre 1932)

Encara que no era igual que el primer text original, ja que va patir notables retallades, el 9 de setembre de 1932 es va aprovar l'Estatut d'Autonomia. Com a característiques bàsiques podem resumir que l'Estatut:

• Catalunya quedava constituïda com a regió.
• La direcció de l'ensenyament quedava sota el poder de l'Estat central, encara que Catalunya tenia el dret de poder crear escoles.
• El govern central tenia el dret de suspendre l'Estatut en qualsevol moment.
• En favor de Catalunya, es van aconseguir el poder d'àmplies competències legislatives en dret civil, règim administratiu, atribucions judicials i ordre públic.

Eleccions al Parlament de Catalunya (Novembre 1932)

El 20 de novembre de 1932 es celebren eleccions al Parlament de Catalunya. ERC és el partit hegemònic d'aquell moment i, una vegada més, guanya la seva coalició. A l'altre cantó polític de les eleccions trobem la coalició liderada per la Lliga Regionalista. Aquesta última coalició era de caràcter més conservador.

Govern de Francesc Macià (1932-1933)

Francesc Macià va ser president fins al 25 de desembre de 1933, que va morir. El seu govern és recordat per:

• El desenvolupament de l'Estatut interior (reglament de funcionament intern de la Generalitat).
• Va fixar la majoria d'edat als 21 anys.
• Va desenvolupar diferents lleis d'àmbit polític, financer, social i agrari.

El Moviment Obrer a Catalunya

Al territori català existia una dualitat representativa del moviment obrer molt curiosa:

• Electoralment: la classe obrera votava a ERC.
• Sindicalment: l'organització del moviment obrer anava a càrrec de la CNT.

Corrents Ideològics dins la CNT

Dintre de la CNT existien dues corrents ideològiques:

• Els anarcosindicalistes: dirigits per Joan Peiró i Àngel Pestaña. Aquests eren partidaris de combinar l'estratègia política de la classe obrera amb l'estratègia revolucionària. Veien la República i l'autonomia com aspectes favorables.
• Els anarquistes de la FAI: dirigits per Diego Abad de Santillán, Francisco Ascaso, Buenaventura Durruti i Joan Garcia Oliver. No estaven amb el govern republicà. Consideraven que era una continuació política del govern monàrquic i que calia lluitar per fer-lo caure i instaurar l'emancipació anarquista.

Congrés de la CNT (Abril 1932) i Radicalització

L'abril de 1932 es produeix un congrés on els anarcosindicalistes queden en minoria. El grup guanyador (els anarquistes de la FAI) aconsegueixen el major control del sindicat anarquista. Aquest fet va contribuir a una radicalització del moviment anarquista.