Rússia tsarista: de Nicolau II a la formació de la URSS

Rússia Tsarista: Nicolau II (1894-1917)

Imperi Rus (1900): economia rural i arcaica, zones molt deshabitades i zones amb molta concentració.

Autocràcia tsarista: poder del monarca procedent de Déu. Governa per decret (ukase). El tsar té una policia repressora de l'oposició i no hi ha partits polítics.

Església Ortodoxa: gran influència social i pilar ideològic del tsarisme.

Agricultura tècnicament endarrerida i escassa producció, agricultura de subsistència. Escassa industrialització.

Organització Social

Noblesa: Propietaris de terres amb gust pel luxe i l’exhibició.

Kulaks: Propietaris mitjans enriquits acumulant terres.

Pagesia: Pobresa extrema, analfabetisme i treball dur.

Proletariat: Antics pagesos a la recerca de nova feina.

Oposició al Tsarisme

Sorgiment des de finals del segle XIX d’una oposició creixent a l’autocràcia tsarista.

Grups Marxistes

Després de la II Internacional, difusió d’ideals socialistes. Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR), liderat per Plekhanov: Bolxevics / Menxevics.

Grups Nihilistes

Grups contraris a les tradicions russes i antimonàrquics. Base agrària: Anarquistes d’acció directa violenta contra el règim / Populistes (narodniki) - Partit Socialista Revolucionari (esseristes), liderat per Alexander Kerenski.

Els bolxevics (els majoritaris) eren l’ala més radical, liderats per Lenin, i defensaven el programa:

• La revolució del proletariat (obrers i pagesos) per instaurar el socialisme.
• L’expropiació dels latifundis i el repartiment de la terra als pagesos.
• El dret a l’autodeterminació de les nacions sotmeses a Rússia.

Els menxevics (els minoritaris) eren l’ala moderada del partit, liderats per Martov. Eren partidaris de liquidar progressivament el tsarisme i instaurar una república burgesa de contingut social.

Grups Liberals

(Burgesia) Partits sorgits a partir de la revolució de 1905: Partit Octubrista (defensa la monarquia constitucional i reformes tsaristes) / Partit Kadet (KDT - Partit Constitucional Democràtic), pretenien convertir Rússia en un model occidental, amb una Assemblea Constituent escollida per sufragi universal.

Revolució de 1905 (Diumenge Sagnant)

Gener de 1905: esclat d’un moviment revolucionari a Sant Petersburg (capital) cap al Palau d’Hivern.

Causes: injustícia social i males condicions de vida i treball (camperols + obrers + soldats de la guerra russojaponesa).

Objectius: millores socials i celebració d’una assemblea constituent escollida pel poble.

Conseqüències: repressió de l’exèrcit (300 morts i 1000 ferits = Diumenge Sagnant).

Canvis

Reformes politicoeconòmiques: Manifest d’Octubre (convocatòria de la Duma, el parlament) i reforma agrària per a millorar la producció agrícola (ministre Stolipin).

Context Previ a les Revolucions del 1917 (Entrada a la 1a Guerra Mundial)

Reformes insuficients per a la població (1905): sufragi corporatiu de la Duma per evitar la pujada del poder opositor, parlament amb poc poder i reforma agrària favorable als kulaks.

“Bona” conjuntura politicoeconòmica per a la monarquia (1914): oposició al tsarisme apaivagada, Duma controlada pel tsar, bon ritme industrialitzador i conflictes rurals apaivagats.

Conjuntura de la Guerra Mundial (1914-1917)

Àmbit Econòmic

• Economia de guerra.
• Reclutament de pagesos.
• Fàbriques de producció armamentística.
• Pujada de preus.
• Pèrdua de capacitat adquisitiva.
• Escassetat de productes de primera necessitat i fam.

Àmbit Militar

• Derrotes davant Alemanya.
• Exèrcit poc equipat i mal dirigit.
• Baixes de combatents (morts, reservistes).
• Malestar social al front (desercions).

Àmbit Polític

El tsar dissol la Duma, augmentant el descontentament polític i la desconfiança en el tsar. L'estat entra en procés de desintegració.

Revolució de Febrer (1917)

23 de febrer de 1917: manifestació a Petrograd, extensió a altres ciutats de l’Imperi. Es van formar els SOVIETS: comitès revolucionaris d’obrers, pagesos i soldats formats per a enderrocar el sistema tsarista (esseristes, anarquistes, menxevics i bolxevics).

27 de febrer de 1917: vaga general a les ciutats principals + aixecament de la guarnició militar de la capital (negativa a atacar contra la multitud).

Objectius: retirada de la guerra, dimissió del tsar i millorament de les condicions de vida.

Període Interrevolucionari (1917)

Pressió popular + pressió militar + pressió de la Duma = Abdicació del tsar Nicolau II a favor del seu germà Miquel (15-16 de març de 1917). Traspàs del poder de Miquel II a la Duma (Kerenski) → Final de la dinastia Romanov en el poder.

Acord de la Duma + Soviet de Petrograd = Govern Provisional presidit per Lvov, líder del partit conservador KDT.

Altres Organitzacions

Comitè de Fàbrica 1917: comitès escollits directament pels treballadors de les fàbriques per tal de liderar les reivindicacions dels treballadors.

Guàrdia Roja: Lev Trotski, líder de la Guàrdia Roja, va constituir unitats armades per a defensar les fàbriques contra el saqueig i sabotatge.

Polítiques del Govern Provisional

• Eleccions lliures.
• Llibertat d’opinió.
• Llibertat de premsa i reunió.
• Jornada laboral de 8 hores.
• Drets sindicals.
• Compromís de convocar eleccions lliures per mitjà d’una Assemblea Constituent.
• Manteniment dels compromisos militars.

El Govern Provisional estava format per la burgesia i el socialisme moderat, i volia una República parlamentària d’estil occidental.

El govern provisional permet la tornada d’exiliats polítics del tsarisme. Al mes d’abril, Lenin (líder dels bolxevics) torna de l’exili i elabora les anomenades Tesis d’Abril (programa on explica l’estratègia a seguir per enderrocar el sistema rus):

• Enderrocar el govern provisional i instaurar el govern dels soviets.
• Signar la pau amb Alemanya.
• Repartir les terres entre els pagesos (col·lectivitzacions).

Els bolxevics van convèncer els soviets d’una insurrecció armada ràpida per a fer-se amb el govern. Tot el poder per als soviets. El principal soviet era el Soviet de Petrograd, presidit per Trotski, que es va convertir a la causa bolxevic i va preparar l’assalt al poder per al 25 d’octubre de 1917.

Revolució d’Octubre de 1917

Esclat de la revolució el 25 d’octubre, coincidint amb la celebració a Petrograd del Segon Congrés dels Soviets de Rússia. Assalt dels serveis de la capital i del Palau d’Hivern, seu del govern provisional, i dimissió del govern (fugida de Kerenski).

Primeres Mesures Revolucionàries

Lenin, president de l’Estat soviètic (establint les bases per la creació de la URSS el 1923). Trotski (Ministre d’afers estrangers), Lunatxarski (Ministre d’Educació), Rikov (Ministre d’Interior) i Stalin (Comissari del Poble de les Nacionalitats).

• Abolició de la propietat privada de la terra.
• Expropiació dels grans latifundis.
• Control obrer de les empreses.
• Nacionalització de la banca.
• Supressió de l’exèrcit tsarista.
• Reconeixement del dret a l’autodeterminació dels pobles de l’Imperi.

Decret de pau de Brest-Litovsk (renúncia russa als països bàltics, Finlàndia, territoris polonesos i Bessaràbia, i la independència d’Ucraïna).

Guerra Civil (1918-1921)

Preàmbul de la Guerra

Bolxevics (Estat soviètic) contra defensors del tsarisme, defensors d’una República Parlamentària i pagesos propietaris de terres (que no volien l'Estat soviètic).

L'Exèrcit Roig (liderat per Trotski) es basava en la disciplina i la jerarquia militar clàssica. Era el nou exèrcit revolucionari.

Superioritat de l’Exèrcit Roig

• Disciplina i eficàcia militars.
• Gran mobilització de soldats.
• Suport de gran part de la pagesia (repartiment de terres).

Inferioritat de l’Exèrcit Blanc

• Desorganització.
• Manca de lideratge potent.
• Retirada de l’ajuda d’exèrcits estrangers.

Aliança antisoviètica d'Ucraïna i Polònia, amb fracàs de l’ofensiva, durament reprimida pels bolxevics. Ucraïna oriental queda sota influència soviètica (República Socialista Soviètica d’Ucraïna). El 1921 va marcar el final de la guerra i la victòria definitiva de l’exèrcit roig.

Comunisme de Guerra

Control estatal de l’economia i població + planificació de la producció, limitació dels drets sindicals dels obrers + prohibició de vagues, malestar social i persecucions (fam, censura i repressió de la policia txeca).

Creació de l’URSS

Creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) [Repúbliques autònomes + federades] el 30 de desembre de 1922. Sistema basat en els soviets. El partit del nou Estat soviètic va ser el Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS, liderat per Lenin).

Comitè polític:

• Poder judicial: manipulat, tribunals intervinguts per a perseguir els opositors.
• Poder legislatiu: Congrés dels soviets (Soviet Suprem).
• Poder executiu: Presídium (president i ministres).

Postguerra de Lenin

Nova Política Econòmica (NEP / New Economic Policy)

Economia mixta: política de retorn parcial a l’economia de mercat. Es va permetre la propietat privada de petites i mitjanes empreses industrials i en el camp, i el lliure comerç interior. L’estat va mantenir el control sobre els transports, comerç exterior, la banca i les grans empreses.

Govern de Stalin (1929-1953)

• Poder autoritari + reforçament del PCUS.
• Decisions centralitzades.
• Prohibició de participació democràtica.
• Supressió de l’economia mixta (NEP).
• Col·lectivitzacions de tota la terra.
• Planificació estatal de l’economia.
• Desenvolupament de la indústria (pesant).
• Persecució dels opositors (gulags).

Gulags: camps de treball.