Història d'Espanya i Catalunya: Moviment Obrer i Sistemes Polítics

El Moviment Obrer i les seves ideologies

És un moviment social pel qual els obrers lluiten per millorar les seves condicions de treball. Va sorgir a Anglaterra cap a l'any 1780.

Luddisme

És el primer moviment obrer i es caracteritza per la destrucció de màquines. Al principi, els seus membres eren perseguits i castigats amb penes de mort.

Sindicats

Són organitzacions d'obrers que demanen millores laborals, millors condicions de vida i drets. Al començament eren il·legals i s'organitzaven clandestinament. A Anglaterra es van legalitzar el 1825, i el primer gran sindicat va ser la Great Trade Union (1834). A Barcelona, va destacar l'Associació de Teixidors de Barcelona (1840), inicialment il·legal. Els seus mitjans de lluita eren les manifestacions i les vagues. Hi havia dos tipus de sindicats: els lligats a partits obrers i els revolucionaris, que defensaven la vaga general.

Socialisme

És una teoria social, política i econòmica que criticava el sistema capitalista i la societat burgesa. Argumentava que la majoria de la gent vivia malament mentre els burgesos vivien molt bé, i s'oposava a la propietat privada. Defensava un tipus de societat igualitària, sense classes ni diferències, que implicava destruir la propietat privada i el sistema capitalista. Els seus orígens es troben a Europa (Anglaterra i França) a finals del segle XVIII i principis del XIX. A la segona meitat del segle XIX, van sorgir el marxisme i l'anarquisme.

Marxisme

És una teoria socialista elaborada per Karl Marx i Friedrich Engels. Critica la propietat privada, la societat burgesa i l'explotació obrera. Proposava un nou tipus de societat igualitària. Els marxistes eren partidaris de crear partits polítics obrers per dur a terme una revolució dirigida pel partit. L'objectiu era prendre el poder i crear un nou estat, anomenat la dictadura del proletariat, on la propietat privada passaria a ser de l'Estat, per arribar finalment a una societat comunista sense diferències de classe.

Anarquisme

És una teoria social, política i econòmica que, igual que el socialisme, criticava el sistema capitalista i la societat burgesa. Defensava una societat igualitària sense classes ni diferències. El seu lema era "Ni Déu, ni amo, ni rei", i defensava la llibertat individual per sobre de qualsevol autoritat. Proposava que les terres i les fàbriques passessin a ser propietat col·lectiva dels treballadors. Estava en contra dels partits polítics i de la participació en la política parlamentària. Dos dels seus autors més destacats van ser els russos Mikhaïl Bakunin i Piotr Kropotkin.

Diferències i semblances entre marxisme i anarquisme

• Semblances: Ambdues ideologies denunciaven i criticaven el capitalisme i la societat burgesa, proposaven una societat igualitària i van sorgir en el mateix context: Europa, a la segona meitat del segle XIX.
• Diferències: Tenien fundadors diferents, concepcions diferents sobre la propietat, estratègies polítiques oposades (participació política vs. rebuig), i visions diferents sobre com havia de ser la revolució i el paper de l'Estat.

Sistemes Polítics a Espanya (s. XIX-XX)

Sistema Constitucional

És un sistema polític que es basa en una Constitució, un conjunt de lleis fonamentals que estableix els drets i les llibertats dels ciutadans i que ha estat elaborada per un parlament.

El Sistema de la Restauració (1875-1931)

Aquest sistema, vigent des del final de la Primera República fins a la proclamació de la Segona (amb la interrupció de la dictadura de Primo de Rivera, 1923-1930), es pot considerar una democràcia falsa.

Característiques del sistema liberal

• Es basa en una Constitució elaborada per representants elegits.
• Sufragi restringit o censatari: inicialment, només votaven els homes amb un determinat nivell de propietat.
• Divisió de poders: legislatiu, executiu i judicial.
• El cap d'Estat és el rei (monarquia constitucional).
• Es reconeixen els drets dels ciutadans.

Característiques específiques de la Restauració

• Es basava en la Constitució de 1876.
• El rei tenia molt de poder.
• El parlament era bicameral (dues cambres).
• L'Estat era confessional: la religió catòlica era l'oficial.
• Només hi havia dos partits legals que s'alternaven en el poder (torn pacífic): el Partit Liberal i el Partit Conservador.
• El 1887 es va aprovar la Llei d'Associacions.
• El 1890 es va implantar el sufragi universal masculí, tot i que el sistema democràtic era fals a la pràctica a causa del frau electoral.

Caciquisme

Era una pràctica política que consistia a manipular el sentit del vot exercint amenaces i pressió sobre els electors. Els cacics normalment eren persones riques i poderoses de les quals depenien els treballadors. L'objectiu d'aquesta pràctica era assegurar l'alternança en el poder dels partits Liberal i Conservador. Les eleccions, per tant, no eren lliures.

La situació de les dones

Les dones no podien votar i patien una subordinació legal respecte als homes. El Codi Civil de 1889, d'inspiració napoleònica, va institucionalitzar el poder del pare o marit sobre la dona i els fills. Aquesta situació va estar vigent fins al 1931, i es va reinstaurar durant el franquisme (a partir de 1939).

El Catalanisme Polític

Orígens i causes

• Orígens: Sorgeix del moviment cultural de la Renaixença, els Jocs Florals i figures com Valentí Almirall, que va redactar les Bases per a la Constitució Regional Catalana.
• Causes: La pèrdua de les últimes colònies espanyoles (Cuba, Puerto Rico i Filipines) el 1898 va afectar greument el mercat per als productes catalans, impulsant la recerca d'alternatives polítiques.

Definició

És un moviment cultural i un tipus de nacionalisme que es desenvolupa a Catalunya al llarg del segle XIX. Es basa en el concepte de nació com una comunitat humana amb drets, història i cultura comuns, diferent del concepte d'Estat.

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

Es va formar per mitjà de la unió de les quatre diputacions provincials de Catalunya. Només tenia competències administratives i no va ser un veritable autogovern.

Solidaritat Catalana (1906-1909)

Va ser una coalició que aplegava gairebé tots els partits catalanistes per presentar-se a les eleccions de 1907. Va sorgir com a reacció a la Llei de Jurisdiccions, que donava suport a l'exèrcit després que aquest destruís les redaccions d'una revista i un diari satírics a Barcelona.

La Setmana Tràgica (1909)

(Nota: No és un episodi de catalanisme polític). Va ser una revolta popular a Barcelona i altres ciutats catalanes, provocada pel reclutament de tropes per a la guerra del Marroc. La revolta va incloure la crema d'esglésies i convents i va acabar amb una dura repressió per part de l'exèrcit. Un dels episodis més tràgics va ser l'afusellament sense proves del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia.

L'Absolutisme Borbònic i Catalunya

Característiques de l'absolutisme

És un sistema polític on el rei, per dret diví, concentra en la seva persona tots els poders:

• Executiu: governa.
• Legislatiu: fa i aprova les lleis.
• Judicial: imparteix justícia i vetlla pel compliment de les lleis.

El rei no té cap control, ja que es considera que està per sobre de tot. Aquest sistema va aparèixer a França al segle XVII i es va implantar a Espanya a principis del segle XVIII.

La implantació borbònica a Espanya

L'absolutisme borbònic s'implanta a Espanya el 1714, després de la Guerra de Successió, per mitjà dels Decrets de Nova Planta. Aquest sistema va significar la centralització administrativa i l'eliminació de les lleis i institucions pròpies de Catalunya, com les Corts i el Consell de Cent. També es va prohibir l'ús oficial del català.

L'11 de setembre de 1714, les tropes de Felip V van guanyar la guerra amb la caiguda de Barcelona, que va ser fortament castigada per haver estat el principal focus de resistència. Aquesta data marca la fi de les llibertats catalanes i és per això que l'11 de setembre es commemora la Diada Nacional de Catalunya.