Emperadors romans: August, Adrià, Trajà, Sul·la i Juli Cèsar

Octavi August

Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Nàpols, 19 d'agost de 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà. Nebot i hereu de Cèsar, es va imposar a la Guerra Civil que hi va haver després de l'assassinat de Juli Cèsar l'any 44 aC. Des de l'any 31 aC governà l'imperi de facto, tot i que fins l'any 27 aC no va rebre el títol de prínceps de la República per part del Senat, i fundà la dinastia julio-clàudia. Sota el lema de re-instaurar la República (restitutio rei publicae) ell conduí, de fet, la transició cap a una monarquia amb la forma de principat. El seu govern culminà amb un gran període de pau, el qual se'l coneixeria més tard amb el nom de Pax augusta.

Adrià

Adrià (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'imperi romà del 117 al 138. Era cosí del seu antecessor Trajà i també pertanyia a una família senatorial de la Bètica.

La inclinació homosexual de diversos emperadors romans arriba a la seva màxima expressió en Adrià, que si bé estava casat, va fer cèlebre la seva devoció per un jove anomenat Antinous.

Adrià va crear diversos càrrecs administratius que ja no eren elegibles i gratuïts, sinó nomenats per l'Emperador i remunerats. Tots aquests càrrecs es van reservar a membres de l'orde senatorial i de l'orde dels cavallers.

Va crear quatre jutges suprems per damunt dels tribunals locals, però l'experiència es va cancel·lar després amb el seu successor. Va fer una compilació de lleis en vigor a causa que els edictes que circulaven eren molt nombrosos i era difícil el seu maneig.

Viatjà per tot l'Imperi, i també a Hispània, d'on era natural (121 a 122), on quasi bé ja no es parlaven les antigues llengües celtes, celtibèriques, ibèriques i altres, i en l'àmbit urbà predominava completament el llatí. El culte a l'Emperador estava molt estès. La vida municipal era activa i les vies de comunicació bones. El comerç, la mineria i l'agricultura prosperaven. En el seu viatge per Hispània, Adrià va efectuar algunes condonacions d'impostos, però, al contrari del que va fer el seu antecessor, Adrià va tornar a augmentar els impostos.

Va tenir com a prefecte del Pretori Marc Turbó, que es diu que mai abandonava el Palau.

Trajà

Trajà (Itàlica, prop de Sevilla, 18 de setembre del 53 - Selinos a Cilícia, 9 d'agost del 117) fou un general i emperador romà del 98 al 117, fill d'Ulpi Trajà, que fou de rang consular i patrici (el seu nom no apareix als Fasti) i membre d'una família senatorial de la província de la Bètica.

Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (138 aC - 78 aC) fou un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats. Reformà amb profunditat l'estructura de l'estat romà i feu diversos canvis legislatius importants. L'any 88 aC es va presentar al consolat per primera vegada, que va obtenir, per un cantó gràcies als seus mèrits militars, i per altre, sembla, gràcies al suport aconseguit, després del seu quart matrimoni amb Cecília Metela, emparentant amb una de les més importants famílies de Roma, els Cecilis Metels. El govern autocràtic de Sul·la com a dictador va significar la distribució de terres entre els veterans, l'enfortiment del Senat com a institució rectora de la vida política a Roma i el debilitament del tribunat de la plebs, que fou privat de tot contingut legislatiu i coercitiu.

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (12 de juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC Roma) va ser un general i polític romà que va crear els fonaments del futur sistema imperial romà al final de la República. Va vestir la toga, la corona i el ceptre d'un general triomfant i va utilitzar el títol d'imperator. Va ser cap de la religió de l'Estat (pontifex maximus), però sobretot tenia el comandament de tots els exèrcits, la qual cosa li proporcionava el control del poder.