La Guerra Civil Espanyola: Bàndols, Batalles i Desenllaç

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Causes de la Guerra Civil

La Guerra Civil comença amb la sublevació militar en contra de la República el 18 de juliol de 1936, organitzada per la Unión Militar Española després del triomf del Front Popular a les eleccions. Els principals líders del cop d'estat van ser: Yagüe des d'Àfrica, Goded des de Mallorca, Queipo de Llano des d'Andalusia, Mola des de Pamplona amb els requetès (carlins paramilitars), Sanjurjo exiliat a Portugal i Franco a les Canàries.

Això provoca la divisió d'Espanya en dos bàndols:

El Bàndol Republicà

El bàndol republicà, que estava en contra del sublevament, tenia el suport del govern del Front Popular. El seu president era Manuel Azaña, després el succeeix Santiago Casares Quiroga, que dimiteix amb la sublevació. Posteriorment, posen a Diego Martínez Barrio, però com que no volia donar armes als civils, dimiteix i el succeeix José Giral, que sí que dona armes. Després ve Juan Negrín i el moviment obrer amb sindicats com la UGT i la CNT al front.

Van rebre el poc ajut internacional de les Brigades Internacionals, amb 60.000 soldats joves de l'URSS. Però com que el 1936 es firma a Europa el Pacte de No-intervenció i la política de neutralitat (27 països), la República no tindrà ajuda ni de la Gran Bretanya ni de França ni d'altres potències. Llavors, demana material bèl·lic i aliments a l'URSS, pagat amb reserves d'or (500 milions de dòlars).

Les principals zones del bàndol republicà eren: Catalunya (coronel Escobar i anarquistes), País Valencià, Madrid, Cantàbria, Castella-la Manxa, Extremadura, País Basc (menys Àlaba), Astúries (menys Oviedo), part d'Andalusia i Menorca.

Alguns grups intentaren una revolució social de caràcter anarquista per primera vegada en la història, la qual cosa crea una divisió de poder. Però la República crea un exèrcit paral·lel popular format i recolzat per PSOE, PCE, POUM, ERC, CNT, UGT, anomenat Milícies Antifeixistes o Columnes de Voluntaris.

La revolució anarquista es va concretar en mesures com: revolta anarquista, comunisme llibertari que fa col·lectivitzacions agràries i industrials (40 a 60 expropiacions) a Catalunya, València i Madrid. També s'organitzen en juntes, consells, comitès... A Catalunya hi ha un decret de col·lectivitzacions l'any 1936.

El Bàndol Nacional o Sublevat

Per altra banda, estava el bàndol sublevat o nacional, que tenia el suport de grups catòlics i conservadors, de partits polítics i institucions com la CEDA, la Falange i les JONS, els tradicionalistes carlins i monàrquics, l'Església i la UME, a més de part de la burgesia i de l'oligarquia financera i terratinents.

Les principals zones eren el Marroc, Castella i Lleó, part d'Andalusia, Navarra, Galícia, part d'Aragó, Canàries, Illes Balears (menys Menorca), Oviedo i Còrdova.

Va rebre l'ajut internacional dels governs feixistes com Itàlia, Alemanya i Portugal (Hitler, Mussolini, Oliveira Salazar): italians voluntaris anomenats Corpo di Truppe Volontarie, Alemanya amb la Legió Còndor i material bèl·lic, aviació i logística.

Es va caracteritzar per la creació de la Junta de Defensa Nacional, presidida per Cabanellas, un militar substitut del mort Sanjurjo. L'1 d'octubre de 1936 és el dia del Caudillo d'Espanya o del Generalísimo dels exèrcits, i a Burgos hi ha una concentració de poder polític i militar amb Franco. Es crea el partit FET y de las JONS (Falange, conservadors, carlins i JONS) i comença la croada de l'Església.

Desenvolupament de la Guerra (1936-1939)

Llavors comença la gran massacre: la Guerra Civil del 36-39.

Etapes:

• Objectiu Madrid: D'Àfrica passen a la Península ajudats per Alemanya i agafen Badajoz i Toledo. Després fan la batalla de Madrid contra Miaja, un general republicà. El govern s'instal·la a València.
• Del 37 fins al novembre del 38 succeeix l'ocupació del nord.

Els republicans tenien l'objectiu de no deixar Madrid aïllat i el 37 guanyen als nacionals en batalles com Jarama, Guadalajara i recuperen Terol, guanyant a Franco i a les tropes italianes. En canvi, els nacionals fan la batalla de Brunete a Madrid, la de Belchite a Saragossa, guanyen els nacionals i els republicans intentaren distreure la pressió del nord i descongestionar l'acumulació de l'exèrcit.

• L'avanç cap al Mediterrani: El 1938 guanyen els nacionals les batalles de Terol, Lleida, Vinaròs (Castelló) i la batalla de l'Ebre a Mequinensa i Amposta, on els republicans havien concentrat 200.000 soldats, però perden.
• Ofensives finals: El 1939 es produeix la caiguda de Catalunya. Llavors, les autoritats i milers de republicans se'n van cap a l'exili. Segismundo Casado fa un cop d'estat a Madrid i crea la Junta de Defensa, però Franco envaeix Madrid i no accepta aquesta junta. Casado es queda sense res per chaquetero.
• 1 d'abril del 39: victòria total del bàndol nacional. Comença la dictadura franquista fins al 75, que té com a conseqüències la repressió, els assassinats, els refugiats i els exiliats; 13.000 infants se'n van a l'URSS i 50.000 a França.

Biografies

José Giral (1879-1962)

Polític, químic i catedràtic a la Universitat de Madrid (1928). S'oposà a la dictadura de Primo de Rivera i participà en la fundació d'Acción Republicana. En ésser proclamada la República, el 1931, fou conseller d'estat, rector de la Universitat de Madrid i ministre de Marina (1931-33). Ministre també amb el Front Popular (1936), fou cap de govern (19 de juliol — 5 de setembre), però no pogué impedir que la revolta militar s'estengués i que esclatés la revolució a la zona republicana. Fou ministre amb els governs de Largo Caballero i Negrín, i el 1939 s'exilià a Mèxic, on presidí el govern republicà a l'exili (1945-47).

Francisco Largo Caballero (1869-1946)

Polític i sindicalista. Obrer estucador, ingressà a la UGT el 1890 i al PSOE el 1894, de les direccions dels quals formà part des del 1914 i 1915, respectivament. Membre del comitè de vaga del 1917, fou condemnat a trenta anys de presó; però, en ésser elegit diputat per Barcelona el 1918, fou amnistiat. Col·laborà com a conseller d'estat amb la Dictadura de Primo de Rivera. Representant de la UGT en el comitè revolucionari (1930), fou ministre de Treball de la República (1931-33) i fou elegit president del PSOE (1932-35). A causa dels problemes plantejats en la col·laboració governamental i dels fets d'octubre del 1934 (amb motiu dels quals fou empresonat i després absolt), abandonà el seu reformisme i, esdevingut el líder de l'ala esquerra del PSOE i de les Joventuts Socialistes, propugnà una política revolucionària de front obrer i es declarà partidari de la dictadura del proletariat. Fou anomenat el Lenin espanyol. No reeixí a desbancar Prieto i els socialistes moderats de la direcció del partit, però conservà el predomini a la UGT. Elegit diputat (febrer del 1936), al setembre següent, iniciada la Guerra Civil, fou cap d'un govern de Front Popular i es reservà el ministeri de la Guerra. Després dels fets de maig del 1937 a Barcelona, dimití, i fou apartat dels càrrecs directius del partit i de la UGT. Acabada la guerra, s'exilià a França, i fou deportat pels nazis a un camp de concentració. Posteriorment fou publicat a Mèxic un recull de cartes seves amb el títol de Mis recuerdos (1954). L'any 1978, les seves despulles foren traslladades de París a Madrid.