Història i autors clau de la Renaixença catalana

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,1 KB

La Renaixença i la Decadència

La Renaixença significa «tornar a néixer». La Decadència és un període comprès entre els segles XVI i XVII on la producció de literatura catalana era molt escassa i depenia de la castellana.

Els Inicis: Aribau i la revista El Vapor

1833: Bonaventura Carles Aribau publicà a la revista El Vapor el poema «La Pàtria», que té estructura d'oda.

L'Evolució del Moviment i els Precursors

1865: Sorgeix la revista La Renaixensa de la mà d'Àngel Guimerà. El moviment no comença aquí, ja que abans hi trobem el Baró de Maldà (mort el 1814), autor de Calaix de Sastre, obra escrita durant gairebé 50 anys.

Abans també hi havia Josep Robrenyo, qui feia les obres i participava en elles; va morir en un viatge a Amèrica. El 1812 es publicà el Diari de Buja, revista d'un frare mallorquí.

Joaquim Rubió i Ors: El Manifest de 1841

Joaquim Rubió i Ors s'encarrega de dur la Renaixença el 1818 a Barcelona. Utilitzava el pseudònim «Lo Gaiter del Llobregat». La seva obra consta de 19 poemes en català publicats al Diario de Barcelona, recollits tots en un llibre titulat Lo Gaiter del Llobregat. Va escriure un Pròleg (1841) considerat el manifest de la Renaixença.

Punts clau del Pròleg

  • 1. Assegura que és essencial que els autors tornin a redactar en català.
  • 2. Donar a conèixer les grandeses medievals catalanes.
  • 3. Donar a conèixer els grans autors medievals.
  • 4. Establir una literatura catalana independent de la literatura castellana.

La Restauració dels Jocs Florals

Joaquim Rubió proposa els Jocs Florals (basats en el Consistori de Barcelona de 1398, una espècie de Jocs Florals on dominava la lírica trobadoresca).

S'inicien a Barcelona el 1859 i tracten temes com:

  • Amor: premiat amb la Flor Natural.
  • Pàtria: premiat amb la Viola.
  • Religió: premiat amb l'Englantina.

Si un autor guanyava els tres premis, era nomenat «Mestre en Gai Saber».

Temàtiques i Estil dels Jocs Florals

Els temes principals eren la nostàlgia del passat, el paisatge, la llegenda, l'amor filial i el cant cap a un món rural. La llengua utilitzada era arcaïtzant i medieval, amb paraules emfàtiques i grandiloqüents. El Consistori o Tribunal dels Jocs Florals fou presidit per Milà i Fontanals, A. de Bofarull (autor de Los trobadors nous, 1855) i V. Balaguer (qui escrigué el 1859 Los trobadors moderns).

Objectius dels Jocs Florals

  • Prestigiar la llengua catalana.
  • Estimular l'aparició de nous lectors.
  • Establir un sistema editorial regular.
  • Servir de plataforma pública de la cultura.

El nombre de poemes presentats cada any augmentava progressivament.

Manuel Milà i Fontanals

Manuel Milà i Fontanals estudià Filosofia i Lletres a Barcelona. El 1839 es traslladà a París a estudiar els trobadors de la literatura provençal. El 1840 fou catedràtic de literatura castellana i presidí els primers Jocs Florals. Les seves obres més destacades són Romancerillo catalán i De los trovadores en España.

El Romanticisme a Catalunya

Dins del Romanticisme destaca l'excursionisme científic (classificació de plantes i animals) i la preocupació per la literatura popular. Menéndez y Pelayo recopilà els poemes de Milà i Fontanals. Mentre Aribau estigué a Madrid, tingué un patró, Gaspar de Remisa, a qui dedicà el poema «La Pàtria» per la seva importància personal.

El Romanticisme coincideix amb la Renaixença, excepte en la voluntat de recuperar la llengua catalana. Destaca per l'oposició al classicisme i la llibertat en els continguts. Neix al segle XVIII a Alemanya amb autors com els germans Grimm.

Característiques del Romanticisme

  • Imaginació i sentiments nacionalistes.
  • Interès per llocs exòtics (Xina, Japó).
  • Exaltació del passat.
  • Mal del segle: enamorament extrem que pot portar al suïcidi.
  • Valoració de l'art primitiu i popular.
  • Recuperació de la figura de la dona angelicata.

Context Històric i Polític

El 1833 mor Ferran VII (el rei més absolutista d'Espanya) i el substitueix la seva filla Isabel II. Tots els espanyols exiliats a França tornen, i és així com els ideals i el moviment romàntic arriben a Espanya.