Histologia: tipus de teixits, cèl·lules i funcions biològiques

Biología2 nov 20264,83 KB

Nivells d'organització biològica

Nivell subatòmic → Nivell atòmic → Nivell molecular → Nivell cel·lular → Nivell de teixit → Nivell d'òrgan → Nivell de sistema → Nivell d'organisme

Essers vius i matèria inerta:

Aigua: substància més abundant en l'essers vius i component principal de cèl·lules i líquids orgànics (sang).
Sals minerals: divers funcions, com participar en la transmissió de l'impuls nerviós i en la contracció muscular.

Essers vius:

Glúcids: molècules formades per monosacàrids.
Lípids: molècules naturals de naturalesa química molt variada (colesterol).
Proteïnes: macromolècules constituïdes per molts petits aminoàcids (col·lagen).
Àcids nucleics: grans biomolècules formades per la unió d'hpatats anomenats nucleòtids (DNA).

Cèl·lula: unitat bàsica d'essers vius, amb vida pròpia i capacitat de realitzar les tres funcions vitals. Eucariota: cèl·lula humana.

Mitocondri: orgànul ovalat responsable de la respiració cel·lular, on s'obté l'energia de la cèl·lula.
Lisosomes: vesícules membranoses que es formen a partir de gemmes del reticle endoplasmàtic i del aparell de Golgi; contenen enzims digestius que participen en la digestió intracel·lular.
Reticle endoplasmàtic: conjunt de sacs responsables d'emmagatzemar i transportar lípids i proteïnes.
RE rugós: fabrica, emmagatzema i transporta proteïnes.
RE llis: conté ribosomes associats, emmagatzema i transporta lípids.
Ribosomes: formen l'RNA i les proteïnes; realitzen la síntesi de proteïnes.
Citosol: participa en la divisió cel·lular i en el control de la cèl·lula.
Cilis i flagels: participen en el moviment cel·lular.
Aparell de Golgi: conjunt de sacs que emmagatzemen glúcids.

Teixit: conjunt de cèl·lules del mateix tipus que fan les mateixes funcions.

Cèl·lules que acostumen a ser poliedriques.

Epiteli de revestiment: recobreix i protegeix la superfície externa o cavitats internes de nombrosos òrgans; pot ser d'una capa o de diverses capes.
Endoteli: format per una capa de cèl·lules que recobreix la part interna de vasos sanguinis i el cor.
Epidermis: format per molts capes de cèl·lules superposades; capa externa de la pell humana.
Epiteli glandular: teixit format per glàndules secretores de substàncies, que poden ser exocrines, endocrines o mixtes.

Format per cèl·lules immerses en una substància intercel·lular (matriu).

Teixit ossi: cèl·lules anomenades osteòcits que fabriquen una matriu composta per sals minerals d'calci i fòsfor (ossos).
Teixit adipós: cèl·lules anomenades adipòcits que emmagatzemen i reserven lípids, protegint certs òrgans.
Teixit cartilaginós: cèl·lules anomenades condròcits; matriu sòlida i flexible que forma cartílags com les articulacions.
Teixit conjuntiu: diferents cèl·lules (fibròcits) que es troben entre els teixits i òrgans i els uneixen (tendons i lligaments).

Format per cèl·lules allargades (fibres musculars), que tenen proteïnes fibril·lars que produeixen la contracció i relaxació muscular.

Teixit muscular llis: fibres musculars que tenen un sol nucli; es contrauen involuntàriament i es troben a la paret de vasos sanguinis i tubs digestius.
Teixit muscular estriat: fibres musculars ordenades que són polinucleades; es contrauen voluntàriament i formen els músculs esquelètics (bíceps).
Teixit muscular cardíac: fibres musculars unides en forma d'x; es contrauen involuntàriament i formen el múscul del cor.

Detecta variacions del medi extern i intern, i transmet ordres per a l'organisme.

Neurones: cèl·lules amb forma d'estrella, amb ramificacions formades per un cos cel·lular, dendrites i l'axó. Condueixen i transmeten l'impuls nerviós.
Cèl·lules de la neuròglia: cèl·lules no neuronals que acompanyen les neurones, les alimenten i les protegeixen; no transmeten l'impuls nerviós.