A una hermosa dama de cabell negre comentari de text

Pagina 42

8 versos 10 síl·labes ABBACDDCMolt sovint és l’estrofa bàsica dels poemes dels SXIV i XV escrits en occità pel poetes catalans.Aquest poema pertany al cicle de la poesia amorosa <<Llir entre cards>>. El text té la presencia de la vida i de la mort, això construeix una imatge de grans ressonàncies. En aquest poema molt característic d’Ausiàs March on es pot veure clarament que està dolgut per l’amor de la dama que estima, es veu com per ella faria el que fos a la seva mà per arribar a aconseguir-la, fins hi tot arribar a la mort.

Pagina 43

En aquest poema, el poeta manifesta la seva dissort en no veure correspost el seu amor; però cal veure com està desenvolupat aquest tema, que d’entrada pot semblar trivial. En primer lloc, si n’obvservem l’estructura ens adonarem que hi ha dos parts: a les tres primeres estrofes, el poeta expressa el seu dolor de forma bastant hiperbòlica – és a dir, volgudament exagerada -, i a les dues últimes i a la tornada s’explica el perquè d’aquest dolor –l’amor no correspost- en relació amb el desitg de la mort. Pel que fa la primera part- les tres primeres estrofes -, observem el contrast entre l’alegria general de la gent i la desesperació del protagonista del poema, que va <<los sepulcres cercant>>, és a dir, comparant-se amb els morts o identificant-s’hi (versos 5-8 i vers 12). Les comparacions hiperbòliqües es fan a la segona i la tercera estrofes amb el rei de Xipre, personatge contemporani de March i presoner dels turcs entre 1426 i 1427, i amb Tició, personatge mitològic, el gran dolor dels quals sembla insignificant en relació amb el del protagonista del poema. A partir de la quarta estrofa, aquest protagonista se centra en la pròpia mort, metafòrica, tot imaginant el plor –i, doncs, el penediment- de l’estimada per aquesta causa a la cinquena. A la tornada, iniciada amb el senhal <<llir entre cards>>, es demana a aquesta estimada que impedeixi la mort per amor expressada en el poema i, doncs, que hi posi remei. Finalment, observem, al llarg de tota la composició, l’ús de recursos com ara l’al·legoria –la metàfora continuada dels versos 5-12- o la hipèrbole –las exageracions que suposen el vers 12 o tota la tercera estrofa -, així com el fet que a les tres estrofes primeres hi hagi unitat de sentit cada quatre versos –és a dir: es canvia de motiu a partir del cinquè vers.

Pagina 61

En aquest poema, Francesc Vicenç García ens parla sobre una dona que està pentinant-se els cabells en un terrat amb una pinta de marfil. Mentre està veient com es pentina, el poeta s’enamora de la dona i no pot parar de mirar-la. En aquest sonet, Francesc utilitza els procediments propis del Barroc, com són la utilització de figures retòriques complexes com les metàfores, ja que compara a la mà i els cabells mentre la dona es pentina, com si estigueren lluitant entre ells mateixos, diu que els cabells de la dona són de finíssima atzabeja (negres) i que els rossos li tenen enveja… Es basa en un dels trets més caracteriscs de l’estètica barroca, el contrast: el color blanc expressat pel marfil, la pinta, la pura neu, el coll i la mà oposats al negre de l’atzabeja dels cabells. L’acció se situa en un terrat i el poeta, que contempla com la dama es pentina, expressa en l’últim tercet, aquell que sempre conclou l’exposició del poema, el paral·lelisme entre el cor alterat per tanta bellesa, si serà capaç d’arribar al de l’estimada, a l’harmonia a què arriben els contraris posats en joc per l’acció de pentinar els cabells que fa de la cama.Es un sonet clarament amb una estructura 4-4-3-3, dos quartets y dos tercets. Amb rima assonant: ABBA – ABBA – CDE – CDE.

Pagina 64

El Mariner és una cançó de temàtica amorosa ja que és un diàleg entre una donzella i un mariner. Tot i que és de tradició catalana és coneguda arreu d'Europa, sobretot als pobles mariners. Tanmateix, també es canta a Escòcia. A Múrcia els nens la canten fent un joc dansat (ball rodó).Aquesta cançó és una balada. Aquest gènere es caracteritza per la seva duració, que sol ser llarga. Normalment el tema que predomina és el narratiu o líriconarratiu, acompanyat de música majoritàriament sil·làbica, de ritme mesurat i en mode major. Aquest tipus de cançó s'utilitzava en diversos contextos: a l'interior de grups laborals agraris (sega, aplega d'olives, espellofades), fent camí cap al lloc de la feina, dintre de determinat tipus de tallers (tèxtils, costura), a casa (teixint, per fer dormir les criatures) o en ocasions festives (aplecs i fontades, matances, etc.)El diàleg està dividit en unitats sempre de vuit síl·labes o menys i té una rima assonant. Tot i així també en trobem de 7 síl·labes com El rossinyol, de 10 (5+5: L'hereu Riera, Sant Ramón de Penyafort; 6+4: El fill del rei), d'11 (7+4: El mariner), de 12 (6+6: L'hostal de la Peira), entre d'altres.