Ramona, adéu: Anàlisi, Estructura i Feminisme en Montserrat Roig

Anàlisi de Ramona, adéu: Tres Generacions de Dones

La novel·la Ramona, adéu parteix de l’anàlisi individual d’una dona per fer una història generalitzable a totes les dones, a la col·lectivitat. La novel·la parla de les dones que en la societat catalana han sofert i han viscut sotmeses a un patriarcat que no les ha deixat desenvolupar-se, frustrant sovint els seus somnis i ideals.

Les Tres Mundetes: Generacions i Context Històric

La novel·la mostra tres històries paral·leles a través de tres generacions de dones, que han viscut tres moments diferents de la història i que, per tant, han tingut diferents recursos per tal de trobar i afirmar la seva identitat:

• Mundeta (Àvia): 1900 i la Submissió

  La Mundeta (àvia) viu els fets del 1900, en un ambient conservador, que la porten a casar-se amb un home racional i equilibrat. Serà una dona somniadora, religiosa i clarament submisa en el seu paper, que reflectirà els seus somnis i la seva personalitat a través d’un dietari i dels detalls que en reflecteixen la filla i la néta. La seva vida grisa i monòtona contrasta amb la seva personalitat idealista i romàntica que reflecteix en el seu dietari.

• Mundeta (Mare): República, Guerra Civil i Frustració

  La Mundeta (mare) viu el temps de la República i la Guerra Civil. Rep l’educació de la burgesia de l’Eixample i viu un matrimoni despòtic i frustrat, contrari al que sempre havia somniat. Tímida i acomplexada, ha estat educada per casar-se i tenir fills.

• Mundeta (Filla): 1968, Universitat i Afirmació Personal

  La Mundeta (filla) mostra els temps del 1968 i 1969, movent-se en els ambients universitaris i lluitant per la seva afirmació personal. Es mostra una Mundeta que idealitza el seu company i que deixa que sigui ell qui porti la iniciativa.

Els personatges masculins seran complements i contrapunts que mai no entenen el caràcter d’elles, la qual cosa les duu a la incomprensió i la frustració.

Tècniques Narratives Clau

Pel que fa a les tècniques narratives, cal destacar la fragmentació, el paral·lelisme i la repetició, com a aspectes bàsics que expliquen i reforcen el contingut de la novel·la.

Estructura i Alternança de Veus

La novel·la comença i acaba amb la narració en primera persona de la Mundeta (mare), en lletra cursiva. Aquí es relata un dia de la seva vida, el 17 de març de 1938, quan Barcelona va ser bombardejada.

La part central de la novel·la està repartida en tres narracions separades que es van alternant i que corresponen a les tres Mundetes. La història més curta ocupa menys d’una pàgina, mentre que la més llarga arriba a vuit. Cada part narrativa, corresponent a cada Mundeta, va separada per un espai en blanc que mostra el canvi de personatge. La freqüència dels canvis i la falta d’una alternança idèntica fa que sembli que el text estigui desordenat i fragmentat, però en cada segment narratiu hi ha un clar lligam centrat en unes imatges o situacions comunes, o bé, al contrari, totalment contrastades.

Aquesta fragmentació i aquest lligam, que obliguen a una lectura molt atenta, es reforça pel nom comú de les tres protagonistes: Mundeta. Això dona la sensació de repetició i de continuïtat històrica. La fragmentació del text, d’altra banda, ajuda a la reconstrucció dels paràgrafs i dels diferents moments de la vida de cadascuna de les Mundetes, i lògicament de les seves vivències ocultes i frustrades. Tot i així, es mostra un fragment de la història i de la vida de cada una de les tres protagonistes, però no es mostra la seva història sencera.

L'Ús del Dietari i els Monòlegs Interiors

Una tècnica diferent, que permet donar una perspectiva temporal, és l’ús del dietari, fet per la Mundeta (àvia). Comença el 6/12/1894 amb el compromís amb Francisco i acaba el 12/1/1919 amb la mort d’aquest. El dietari mostra la part més personal del personatge, i està narrat en primera persona.

Els relats de la Mundeta (mare) i de la Mundeta (filla) són bàsicament en tercera persona, excepte quan reflecteixen la veu interior del personatge, que canvien a la primera persona en forma de monòleg interior. La narració de la Mundeta (mare) comença amb la seva adolescència fins arribar a la mort del seu estimat “ocult”, secret, el 1934. I la narració de la Mundeta (filla) se centra bàsicament en la seva relació amb un estudiant universitari entre 1963 i 1966.

Barcelona com a Marc Escènic i Símbol

Quant al context, al marc escènic, Montserrat Roig centra la vida de les tres protagonistes a Barcelona, a la ciutat. Com en altres obres contemporànies, o en les obres del realisme, la novel·la està ambientada a la metròpoli, símbol i mite del progrés, d’un progrés bàsicament burgès. El fet que Montserrat Roig centri la novel·la, i la resta de narrativa, a la ciutat es pot explicar per les influències del realisme i de la novel·la psicològica, centrades bàsicament en ambients urbans, sobretot després de la crisi del realisme-naturalisme.

L’obra novel·lística de Montserrat Roig se situarà a la ciutat, a Barcelona, a l’Eixample, tot i que també s’hi troben altres zones com Gràcia o les Rambles. En aquest context, Ramona, adéu no solament mostrarà diferents contextos històrics, d’acord amb cadascuna de les Mundetes, sinó també la vida quotidiana i els costums socials de la Barcelona de cada una de les protagonistes:

• Des de la Barcelona burgesa del barri de Gràcia i de l’Eixample amb una posició còmoda (la Mundeta “àvia”).
• Fins a la Barcelona de la República i de la Guerra on s’havia de sobreviure (la Mundeta “mare”).