Anàlisi de Contes de Jesús Moncada: Un Barril de Sabó Moll, La Plaga de la Ribera i Absoltes i Sepeli de Nicolau Vilaplana

<>

Des del primer moment entrem en l'artifici que formarà el fil conductor de moltes de les narracions que hi ha aplegades dins del llibre: El vell Cristòfol conta moltes de les històries de la vila a una persona molt més jove (que en alguns casos apareix esmentada com a cronista) en un espai tan significatiu com és un cafè, el Cafè de la Granota:

Qui és en realitat el cronista?

Un historiador jove

Quina funció té plantejar les històries des d'aquest punt de vista?

Des d'aquest punt de vista el cronista no pot “participar” a la història, només escoltar. A més, tot el que pensa el cronista no pot influir en la història.

Quin rendiment dona a Jesús Moncada l'ús d'aquest artifici en moltes de les narracions?

Aquest artifici permet saber l'opinió d'una persona durant la història.

Quines característiques i quines funcions dels cafès d'abans, sobretot els dels pobles fan que puguem considerar el Cafè de la Granota un espai especialment significatiu a l'hora d'explicar i recollir les històries?

Des de sempre els cafès han estat punt de reunió de moltíssimes històries. La gent hi va a jugar i a contar el que li passa el dia i coses d'aquestes. Podríem dir que és l'epicentre de les històries.

Jesús Moncada, per a introduir-nos en l'ambient del dia dels fets, utilitza les frases següents:

Uns núvols d'estazi baixaven per l'Ebre:
Pareixia que ens volien ruixar amb tintures de dols
Un dia lleig, xiquet, d'aquest que t'esmolen els nervis

Comenteu la relació entre aquesta descripció de l'ambient i l'encadenament dels esdeveniments que ens són explicats després:

• Núvols de pluja que baixaven en la direcció de l'Ebre
• Semblava que els volien llençar alguna cosa
• Un dia trist, suposo que amb núvols

Comenteu la relació entre aquesta descripció de l'ambient i l'encadenament dels esdeveniments que en són explicats després

Que per culpa dels núvols a en Florenci li va relliscar el barril i va caure carrer avall.

Contraposeu les característiques del caràcter i la manera de ser de Pere Camps i de Florenci

Són com el blanc i el negre, com el dia i la nit; eren totalment oposats: En Pere era tot un envejós i sempre estava insatisfet. En canvi, en Florenci era alegre i no es queixava.

Recolliu els noms dels diferents personatges amb què va topant Florenci i els comentaris que fan alguns d'ells. Poseu-vos en la pell de Florenci i digueu què devia estar pensant en el seu interior. Quina càrrega li afegeix el fet que es posi a ploure?

• La Clenxa:
  • Tot aquest sabó necessites per rentar-te, Florenci?
  • Tan rubinoses duus les orelles
• El Barber:
  • Fins quan et deixaràs abardar, babau?

Estaria pensant que potser tindrien raó i s'hauria de rebotar. Així la gent creuria en ell. Però en Florenci no era aquest tipus de persona ofensiva.
El fet que es posi a ploure afegeix que el carrer es mulli i si encara és inclinat i a més hi ha sabó...

Totes les circumstàncies aboquen al desenllaç: el barril de sabó moll descontrolat baixant per la costa -evidentment molt més de pressa del que havia pujat- fins a estavellar-se i produir-se un gran espetec. L'autor planteja diverses hipòtesis. Digueu per quina us inclineu cadascú de vosaltres i justifiqueu la resposta:

• Se li va esmunyir de les mans perquè el sabó moll rellisca molt
• Va ser causa del cansament
• No va ser casualitat que el barril baixés just en el moment que Pere Camps pujava per la costa

És lògic ja que tothom sap que el sabó mullat rellisca molt.

2. <>

Resum d'unes tres ratlles:

En Jeroni, tenia a casa al Valerià que hi era als calabossos de l'ajuntament, i com que s'havien fet amics, va anar al director de la presó per a que li donés un treball o per que li ensenyés un ofici.

Fes una llista de les coses honrades que fa i sap fer Valerià:

• Cuinar
• Pintar les parets de la casa
• Fer algunes labors de la llar

Feu una llista dels episodis en què ha tingut veritable malastrugança i digueu quines <> voldria tenir Valerià

Pel segon episodi diu que li agradaria tenir més experiència per a la delinqüència.

Quins són els elements que contribueixen que la plaga de la ribera se'ns faci simpàtic?

Com que agafa confiança, comença a fer les feines, menjar a taula, pintar les habitacions, etc.

Finalment, Jeroni fa la petició, que és el veritable motiu de la carta. Quina és exactament? Comenteu el joc irònic originat pel fet que la petició la faci precisament un agutzil, que està al servei de la llei

Que el director de la presó li donés un treball o li ensenyés un ofici.
Diu que és un dels millors agutzils que hi ha, perquè no pensés que encara que tingui un criminal a casa seva, no anés a ser un bon agutzil.

En quines característiques pensa exactament Jeroni quan escriu: A veure si entre tots donem una empenta a aquest ganàpia i en fem una persona de profit.

Ho diu com si fossin moltes persones les que volen ajudar a aquest delinqüent, però no és així.

3.<>

En conjunt els fets explicats en aquest conte transcorren en quatre moments diferents. Escriviu, de manera sintètica, tots aquells fets que apareixen al relat i classifiqueu-los segons els quatre dies en què va ocórrer cadascun d'ells:

El narrador deia que el pobret ens va fer la guitza. Què vol dir exactament amb aquesta frase feta?. Quina funció té el diminutiu pobret?

Que els va aixafar el partit més important de la temporada.
Pobret indica una persona pobra + persona petita o estimada

Quines circumstàncies es van afegir a la mort involuntària, evidentment de l'oncle Nicolau perquè l'enterrament hagués de coincidir precisament amb l'hora del partit?

Doncs que els jugadors dels dos equips es trobarien les graderies buides.

Perquè l'enterrament de l'oncle Nicolau va ser un èxit rodó?

Com que tothom estava pensant en el partit, quan s'escoltava un soroll, a la gent el cor li feia figues.