L'Hedonisme Racional d'Epicur: La Recerca de la Felicitat

Epicur i l'Hedonisme

La recerca del plaer com a fi últim

Epicur de Samos va establir a Atenes una escola filosòfica que es va disseminar i va perviure pel món civilitzat al llarg d'uns quants segles. Epicur va pensar que el plaer era realment l'únic bo i que havia d'ocupar el primer lloc en les nostres vides. Per aquesta raó, Epicur i els seus seguidors s'anomenen hedonistes, de la paraula grega hedoné, que significa “plaer”.

El plaer durador i la serenitat

Com a devot del plaer, Epicur va observar que per tenir una vida feliç no cal atenir-se als plaers momentanis, sinó als que duren tota la vida. Tampoc no s'han de buscar de manera ansiosa satisfaccions plaents, sinó més aviat evitar el dolor. Si aconseguíssim viure sense la inquietud permanent pel plaer i aconseguíssim evitar els dolors corporals o, si més no, fer-los tolerables amb els plaers de la ment, gaudiríem de la calma espiritual en què consisteix la vida feliç: salut del cos i serenitat de l'ànima.

Prudència i racionalitat en l'elecció dels plaers

Segons Epicur, cal considerar si la satisfacció d'alguns plaers, especialment els més efímers, compensa l'esforç i les dificultats per aconseguir-los, així com les possibles conseqüències negatives de gaudir-ne. Hi ha plaers que provoquen malestar i dolor, o bé ens esclavitzen. D'una manera semblant, cal considerar si alguns dolors, fins i tot intensos, no són compensats pels béns que reporten. Epicur recomanava aplicar la prudència o racionalitat en l'elecció dels plaers.

Classificació dels desigs

La racionalitat també ens pot ajudar a classificar i escollir els desigs:

• Naturals i necessaris: l'alimentació, la protecció davant els perills, el vestit, els amics, la llibertat, la salut...
• Naturals, però innecessaris: els banquets, els menjars exòtics, el luxe, els servents...
• Ni naturals ni necessaris: la fama, el poder...

La racionalitat ens aconsella escollir els primers, ja que són més fàcils d'obtenir, tenen menys efectes negatius i duren més. A més a més, són els únics que si no se satisfan poden causar dolor real. I és precisament l'absència de dolor real en el que consisteix la felicitat.

La felicitat i l'absència de dolor

Per ser feliços hem d'evitar falsos temors com la por als déus, que són éssers perfectes, immortals, autosuficients i feliços que no intervenen en els assumptes humans. També hem d'evitar la por a la mort, ja que quan aquesta arribi, nosaltres no la sentirem.

L'important no és viure eternament, sinó viure bé. Viure bé vol dir tenir una vida senzilla, serena, prudent, honesta i justa.

La importància de l'amistat

La vida senzilla i l'amistat són la millor manera d'adquirir la màxima felicitat. L'amistat ens proporciona la seguretat de tenir l'ajut dels nostres amics si els necessitem. La manca d'amics produeix ansietat i intranquil·litat pel que fa al futur: “no necessitem tant l'ajut dels nostres amics com la confiança en aquest ajut”.

L'epicureisme i la vida en societat

L'epicureisme no s'interessa per l'acció política i per la fama -“viu ocult”, recomana Epicur-, però li preocupa la vida en societat. Defensa unes noves relacions entre els éssers humans regits per la igualtat i el rebuig de tota forma de domini. L'estil filosòfic de vida que defensa es pot resumir així: una resignació tranquil·la, la renúncia al poder i al luxe, el conreu de l'amistat i un alegre agraïment vers la vida que, en qualsevol cas, val la pena ser viscuda.

Epicur (341-270 aC)

“El major fruit de l'autosuficiència és la llibertat”

“Mentre nosaltres som, la mort no està present, i quan la mort està present, aleshores nosaltres no som”

“De tots els béns que la saviesa ofereix per a la felicitat d'una vida plena, el més important, de molt, és el benefici de l'amistat”

“Cap plaer, per si mateix, no és dolent. Però els mitjans de procurar-se certs plaers sovint comporten un nombre més gran de molèsties que de plaers”

“Tingueu present només el quadrifàrmac: Déu no s'ha de témer, la mort és insensible, el bé és fàcil de procurar, el mal és fàcil de suportar”

“Que ningú pel fet de ser jove no vacil·li a filosofar, ni per haver arribat a la vellesa no es cansi de filosofar. Perquè no hi ha ningú massa jove ni massa vell pel que fa a la salut de la seva ànima. Qui diu que el temps de filosofar no li ha arribat o ja li ha passat és semblant al qui diu que encara no ha arribat o que ja ha passat el temps per a la felicitat. Així, cal que filosofin tant el jove com el vell. El vell a fi que, en la seva vellesa, sigui jove en els béns per la joia d'allò que ha viscut; el jove perquè sigui jove i vell alhora per la seva intrepidesa davant el futur. Cal doncs, que ens ocupem del que ens fa feliços, perquè, quan ho som, ho tenim tot i, si no ho som, ho fem tot per ser-ho”