Sofistes i Sòcrates: Relativisme, Veritat i el Mètode Filosòfic

El Saber dels Sofistes i el seu Lloc en la Història de la Filosofia

Definició i Característiques dels Sofistes

Els sofistes són personatges presocràtics que es dediquen a l’ensenyament en el context de la polis. Sophistés, literalment, vol dir savi (sophós) o expert, el que té un saber determinat. Són experts en allò comú, allò que caracteritza els humans com a tal: el llenguatge i la polis, ja que la vida d’un grec girava entorn a la polis (lloc on es debatia el que és just i el que és injust).

El terme sofisme significa un determinat tipus d’arguments capciosos. Els sofistes són experts a defensar les coses tal com les veuen; queden atrapats en el discurs quotidià, és a dir, són experts a defensar l'opinió. Es diferencia un sofista d’una persona normal, ja que el sofista és conscient del fet que les opinions només són opinions. Es tracta de ser hàbil a convèncer els altres de les coses tal com les veuen ells (els sofistes). Per tant, també són conscients que no hi ha cap opinió que sigui vàlida, i per això no hi ha manera d’assolir una veritat.

Els sofistes no creuen que la veritat sigui assolible, per tant, la veritat és relativa. Creuen que no té sentit anar més enllà del discurs quotidià, per tant, no anar més enllà del cas particular. La diferència entre un home sofista i un home corrent és la seva actitud: l’home sofista posa la seva actitud genuïna en el seu discurs, en canvi, l’home corrent té una actitud ingènua i viu enganyat.

Relativisme Sofista: Gòrgies i Protàgores

Gòrgies i Protàgores van ser dos grans sofistes. La seva màxima, "tal com tu veus les coses, són per tu; tal com jo veig les coses, són per mi", resumeix el relativisme.

Àmbits de la Filosofia Sofista: Phýsis i Nomos

Aquests dos sofistes són coneguts per defensar dos àmbits principals:

• Naturalesa (Phýsis): Les coses són per naturalesa (phýsis); les lleis són inalterables.
• Convenció (Nomos): Les coses són gràcies als humans (nomos); les lleis són alterables.

Sòcrates i el Sentit de la seva Intervenció: la Philosophía

Sòcrates: Vida, Mètode i Acusacions

L’autor que podem conèixer com a tal és Plató, no Sòcrates. De Sòcrates (470 – 399 a.C) en sabem molt poc, però tenim testimonis. Va tenir un paper important i va ser condemnat a mort pel que representava la seva actitud política. Va ser un personatge significatiu que no va escriure cap obra; ensenyava a través de la seva manera de fer.

Sòcrates apareix com a personatge en els diàlegs de Plató, representant una actitud filosòfica. Sòcrates no apareix mai en un diàleg defensant opinions, sinó que les qüestiona. Sòcrates és només un personatge al servei de Plató, però sempre amb l’actitud filosòfica. Plató és l'autor, i Sòcrates és un personatge dels diàlegs de Plató.

Sòcrates era un personatge temut; el govern el temia, no per ser assassí ni lladre, sinó per allò que ell defensava. L’acusació contra Sòcrates era corrompre la joventut i anar contra els déus de la ciutat, acusacions que se li van fer per poder-lo condemnar.

Sòcrates es defensa dient que no és hàbil per parlar: «Sempre he pensat que no sé res». Sòcrates no sabia per què la gent no sabia contestar a les preguntes que ell feia. Va arribar a la conclusió que els homes no són savis, només els déus i aquells homes que saben/són conscients que no saben res. La seva famosa frase és: «Només sé que no sé res».

La Recerca de la Veritat i el Mètode Socràtic

Aquelles preguntes que feia Sòcrates no tenen resposta si ens quedem en el pla quotidià, si no anem més enllà. El que Sòcrates posa en evidència és que cada vegada que utilitzem una paraula per referir-nos a una cosa, estem donant-ne el seu significat per suposat. Les preguntes de Sòcrates són preguntes metadiscursives.

Sòcrates pensa que el significat de les coses està més enllà; a això Plató n’anomena Idea. La qüestió central de Sòcrates és el Ser. Sòcrates provoca la intervenció en el discurs.

Parlar de Sòcrates és a vegades parlar del mètode socràtic (intentar fer pensar a les persones i no només impartir coneixement). Quan Sòcrates fa preguntes, les fa sabent que no les respondrà; només posa en evidència a l’interlocutor que no la respondrà.

El Concepte de Philosophía

Philosophía: literalment, estimació pel saber o recerca del saber.