Anàlisi de l'Ànima Segons Plató: Parts, Virtuts i Justícia

Principi sobre la investigació de les parts de l'ànima

En aquest apartat, Plató es qüestiona les parts de l'ànima, dubtant sobre si totes les nostres activitats les fem amb una mateixa forma d'ànima o si ho fem mitjançant formes diverses.

Defensa que: "entenem amb una forma essencial, ens enfadem amb una altra de les que hi ha en nosaltres i desitgem amb la tercera els plaers del menjar i de la procreació".

Per altra banda, opina que depèn del punt de vista en què veiem les coses, seran d'una o d'una altra manera.

Exemples:

1. Un home quiet que mou els braços; depenent del punt de vista, podem dir que s'està movent o que està quiet.
2. Una baldufa que gira en un mateix eix i sobre si mateixa, podem dir que està quieta respecte al terra però que s'està movent sobre si mateixa girant en circumferència.

Aclariment de la diferència entre el desig en si i un desig determinat

Fa referència als desitjos, pots desitjar una cosa però no rebutjar-la.

Posa diversos exemples sobre la set i la gana. Plató defensa que sempre desitjarem una cosa bona, si volem una beguda voldrem una bona beguda respecte als nostres gustos.

Per altra banda, és partidari que les coses estan relacionades entre si; és a dir, una cosa és gran perquè respecte d'una altra més petita ho és, i aquesta cosa més petita és petita perquè respecte d'una gran ho és.

Aplicació de la correspondència entre les parts de l'ànima i els estaments de la ciutat per explicar la virtut dels individus

Els individus que formen la ciutat compten amb les diferents característiques d'aquesta, ja que la ciutat en el fons són els ciutadans. Les diverses parts que hi ha a la ciutat també són a l'ànima de cada individu, i en el mateix nombre. Ex: si la ciutat és sàvia, l'individu també ho serà.

La part racional s'encarrega de governar i és sinònim de saviesa, i la fogositat és una ajuda a la part racional.

L'ànima del que ha de governar ha de ser incorruptible.

La justícia posiciona l'individu dins de la ciutat en allò que ha de ser i ha de fer. Per tant, una persona ha de ser manada o haurà de manar.

Precisió conclusiva sobre la justícia ara que s'ha descobert.

La ciutat imposa la seva justícia i posa a cadascú al seu lloc; a la ciutat, cadascú té una funció.

Tot home savi fa el bé, per tant, en una ciutat sàvia tothom farà el bé.

Aclariment de la injustícia de l'ànima

Serà necessàriament com una revolució de les tres parts, una revolta d'una part contra el tot de l'ànima, perquè governi en ella la part a la qual no correspon, és a dir, aquella a la qual per naturalesa correspon de servir, i a l'altra no, perquè pertany a la classe governant.

Per tant, fer obra justa és disposar que les coses de l'ànima regeixin entre elles segons naturalesa, i cometre injustícia és disposar que regeixin i es regeixin contra la naturalesa per qualsevol cosa.

Doncs la virtut serà una certa salut, bellesa, bona disposició de l'ànima, i el vici una debilitat, una malaltia, una impotència.

Això fa que els capteniments honrats duguin a l'adquisició de la virtut, i els vergonyosos a la del vici.

Les diferents excel·lències existents en una ciutat