Filòsofs Presocràtics: Arkhé, Canvi i Ésser (Tales a Pitàgores)

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,57 KB

Tales de Milet: El Primer Filòsof

Tales de Milet és considerat el primer filòsof. Va ser un observador de la natura i teòric de la política. No es conserva cap fragment de la seva obra.

L'Aigua com a Arkhé i el Pensament Animista

Per a Tales, l’**aigua** ho sustenta tot. L’aigua i la physis (natura) són coses vives.

El seu pensament és **animista**: tot allò que posseeix moviment està viu perquè té ànima.

Aportació Filosòfica Clau de Tales

Els fenòmens de la natura només es poden entendre partint de l’**observació**.

La veritat de l'ésser està oculta (*aletheia*) i ha de ser descoberta racionalment.

Anaximandre de Milet

L'Apeiron: Principi Indeterminat

Anaximandre rebutja com a arkhé qualsevol substància concreta que pugui ser percebuda perquè **“no hi ha cap raó per a donar prioritat a una per damunt de l’altra”**.

L'arkhé és l'*apeiron*: principi i element indeterminat de les coses existents.

Els quatre elements són, segons Anaximandre, manifestacions o modificacions secundàries de l'apeiron, sorgides a partir d’un procés de separació de contraris en el seu interior.

La Justícia Còsmica segons Anaximandre

Anaximandre defensa una llei universal segons la qual quan els elements se separen, comencen a envair-se els uns als altres i a barrejar-se. Tots els elements que envaeixen són al seu torn envaïts per a purgar les seves culpes.

Anaxímenes: L'Aire com a Arkhé

L’arkhé és l’**aire**. El dedueix a partir de l’observació dels processos naturals (condensació i rarefacció).

Heràclit d'Efes: El Filòsof del Canvi

El seu pensament està marcadament influït per la seva procedència aristòcrata. Considera que els savis són pocs perquè no tothom està capacitat per a desenvolupar la saviesa.

Rebutja tot el que és popular, corrent i comú.

Escriu en forma de màxima (afirmació sense necessitat d'argumentació).

Conceptes Clau de la Filosofia d'Heràclit

  • **El Canvi**: Tot flueix, tot està en moviment, tot es transforma.
  • **L’Harmonia dels Contrari**s.
  • Cerca la proporció, la mesura del canvi: **Logos**.
  • L'Arkhé: el **foc** (entès com a símbol del moviment constant de la naturalesa, no literalment).

Parmènides d'Elea: La Via de la Raó

Parmènides va ser el primer a sostenir la superioritat de la interpretació racional del món i a negar la veracitat de les percepcions sensibles: veure i sentir no produeixen certeses, sinó només creences i opinions.

La Negació del Canvi i el Moviment

Parmènides planteja que el canvi és lògicament contradictori, ja que canviar és passar de ser a no ser. Però el no-res no és, per tant, no podem expressar-lo. Conclusió: No hi ha canvi.

Argumenta **en contra** que hi hagi un Arkhé generador de tot el que existeix, ja que per a ell l'Ésser és únic i no es genera ni es destrueix.

El moviment és pura aparença dels sentits. El món físic i el canvi són pura aparença.

Característiques de l'Ésser (Parmènides)

  • És **inengendrat**.
  • És **indestructible**.
  • És **immòbil**.
  • És **il·limitat**.
  • És **Ú**, una unitat.

Pitàgores i l'Escola Pitagòrica

Influència de l'Orfisme i la Secta

  • **Orfisme**: Religió que adorava el déu Orfeu.
  • Secta secreta i mistèrica (practicaven ritus d'iniciació).
  • Creien en la immortalitat i transmigració de l’ànima (*Metempsicosi*).

Pitàgores de Samos: Fundador i Filòsof

Pitàgores va ser el fundador de l’escola pitagòrica, marcada per pràctiques secretes influïdes per l’orfisme i l’admiració per la figura del seu fundador.

El cercle d’adeptes a l’escola era restringit a una minoria anomenada matematikoi. Cultivaven l’estudi de les matemàtiques i de la música.

És el primer a utilitzar el terme “filosofia”.

No es conserva cap font escrita.

L'Ànima i la Cerca de la Purificació (Catharsis)

L’ànima és presonera del cos i cerca la purificació (*catharsis*).

No existeix el buit.

El Nombre com a Arkhé i l'Harmonia de les Esferes

L’arkhé: el **nombre**.

El nombre es concep espacialment, identificant el punt geomètric amb la unitat aritmètica.

Les coses **són** nombre i els nombres tenen propietats.