Revolució Russa de 1905 a 1922: resum i comentari de fonts històriques

Com fer un comentari de text i d'una font històrica

1. Identificació de la font

• Textual: discurs, llei, declaració, fragment d'un llibre, article, etc.
• No textual: fotografia, cartell, mapa, il·lustració, diagrama, quadre d'informació, etc.

2. Font primària o secundària

• Textual: cal especificar si és una font primària (contemporània als fets) o secundària (posterior).
• No textual: generalment no és necessari especificar-ho en aquest apartat.

3. Naturalesa de la font: privada o pública

S'ha de determinar si la font és privada (com ara cartes personals) o pública (com diaris o documents oficials).

4. Tipus de caràcter de la font

• Polític: discursos, cartells, declaracions, etc.
• Juridicopolític: lleis, constitucions, decrets, etc.
• Militar: bàndols, decrets militars o qualsevol font de temàtica militar.
• Historiogràfic: qualsevol text d'un historiador (font secundària).
• Econòmic: temes econòmics (índex d'importacions, anàlisis del capital, etc.).
• Demogràfic: moviments de la població (migracions, natalitat, etc.).

Situació de Rússia abans de 1905

Les característiques principals de la Rússia d'abans de 1905 eren:

• Població de 174 milions d'habitants.
• País semifeudal.
• Endarreriment econòmic i social.
• Règim dividit en noblesa, alts càrrecs administratius i militars, i l'Església ortodoxa.

Oposició al tsarisme

Populisme i anarquisme

El populisme anarquista va ser la primera oposició al tsar a finals del segle XIX. Buscaven el terrorisme contra el tsar i el van assassinar l'any 1890.

Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR)

Basat en els principis revolucionaris marxistes, on va destacar Lenin. El 1908 es va produir una ruptura entre:

• Menxevics (minoritaris): defensaven que Rússia havia de passar per una revolució burgesa i desenvolupar una economia capitalista abans de començar la revolució socialista.
• Bolxevics (majoritaris): volien desenvolupar el capitalisme per enderrocar el tsarisme i establir una dictadura democràtica provisional del proletariat i la pagesia.

Altres forces polítiques

Partit Socialista Revolucionari: mantenien les tesis del socialisme agrari i la revolució camperola, tot i que consideraven necessari el desenvolupament previ del capitalisme.

Partit Constitucionalista Democràtic: volia transformar el règim tsarista en un sistema constitucional que respectés els drets individuals.

La Revolució de 1905

La situació econòmica, social i política de Rússia a principis del segle XX va convulsionar el règim dels tsars. El descontentament pagès va derivar en aldarulls, les condicions obreres es van deteriorar i la derrota contra el Japó va provocar el descrèdit del tsar.

El Diumenge Sagnant

El gener de 1905, una manifestació pacífica davant el Palau d'Hivern per reivindicar drets, llibertats i una democràcia representativa va acabar amb centenars de morts i ferits. Aquesta repressió va generar un moviment revolucionari generalitzat.

Conseqüències de l'agitació social

• Fi dels abusos dels terratinents.
• Aparició dels soviets.
• Oposició activa contra la guerra per part dels partits clandestins.
• El motí del cuirassat Potemkin.

Arran d'això, el tsar va anunciar el Manifest d'Octubre, on es concedien llibertats civils i es creaven les Dumes (parlaments representatius).

Situació de Rússia de 1905 a 1917

Després del Manifest d'Octubre, s'implanta un règim falsament democràtic. Les quatre Dumes van ser controlades i limitades pel tsar. Les reformes agràries van fracassar, provocant un èxode rural cap a les ciutats, on els camperols van caure sota la influència socialista.

L'esclat de la Primera Guerra Mundial va ser determinant: pèrdues econòmiques, milions de morts i fam. El fet que el tsar es posés al capdavant de l'exèrcit va fer que els fracassos militars reduïssin encara més la seva popularitat (una decisió considerada estúpida per molts historiadors).

La Revolució de Febrer i la caiguda del tsarisme

El 23 de febrer va esclatar una vaga a la fàbrica Putilov, iniciant una revolució espontània a Petrograd. El 26 de febrer, l'exèrcit va reprimir els manifestants, però l'endemà les tropes es van unir als vaguistes.

Es va reorganitzar el soviet de Petrograd i, després de l'abdicació de Nicolau II, es va formar un govern provisional.

El Govern Provisional

Entre febrer i octubre va existir un doble poder: el govern provisional i els soviets. El govern va adoptar mesures com l'amnistia, el reconeixement de llibertats civils i la promesa de lliurar terres, però va mantenir Rússia a la guerra, cosa que va causar un gran malestar.

Les crisis amb els bolxevics

A les Tesis d'Abril, Lenin va plantejar la ruptura amb el govern provisional i el pas a la revolució socialista. Després del fracàs d'una ofensiva russa, els bolxevics van intentar prendre el poder, però van ser declarats il·legals i Lenin va haver d'exiliar-se.

El cop d'estat de Kornilov

El general Kornilov es va rebel·lar per implantar una dictadura militar. Kerenski va demanar ajuda als bolxevics i al soviet de Petrograd per aturar el cop, reforçant així la posició d'aquests últims.

La conquesta del poder pels bolxevics

A la tardor de 1917, els bolxevics eren l'alternativa més popular. El caos administratiu i el desproveïment van afavorir que Lenin convencés el comitè central per iniciar una insurrecció armada.

La Revolució d'Octubre

La nit del 24 al 25 d'octubre, les tropes bolxevics i la Guàrdia Roja, coordinades per Trotski, van ocupar punts estratègics i van detenir el govern al Palau d'Hivern. Es va formar el Consell de Comissaris del Poble, presidit per Lenin.

La creació de l'estat soviètic

El 26 d'octubre es van signar dos decrets fonamentals:

• Decret sobre la pau: proposta de pau justa sense annexions.
• Decret sobre la terra: expropiació de terres i abolició de la propietat privada.

Es van establir la jornada de 8 hores, el control obrer de les fàbriques i el dret a l'autodeterminació. Finalment, es va signar la pau amb els imperis centrals, perdent territoris com Polònia, les repúbliques bàltiques, Finlàndia i Ucraïna.

Conseqüències de la presa del poder (1918-1922)

El govern bolxevic va afrontar una forta oposició interna i una greu crisi econòmica. Es va crear la Txekà (policia política) i es va instaurar el Terror Roig. L'Exèrcit Roig, comandat per Trotski, es va enfrontar a l'Exèrcit Blanc en una cruenta guerra civil.

La NEP i el naixement de l'URSS

Davant la fam i el col·lapse, Lenin va introduir la Nova Política Econòmica (NEP) el 1922, que retornava parcialment a l'economia de mercat. Això va permetre la recuperació de la producció, tot i que va fer reaparèixer diferències econòmiques amb l'aparició dels kulaks.