Quins eren els quatre pilars del règim franquista?

El règim es va sustentar en l'Exèrcit, la Falange, l'Església Catòlica i els grans propietaris i empresaris. Cadascun tenia un paper concret en l'administració, el control social, la ideologia o l'economia.

Què va ser l'autarquia?

L'autarquia era la política econòmica de la llarga postguerra que pretenia fomentar l'autosuficiència del país. Va coincidir amb una època de escassetat de productes.

Què eren les cartilles de racionament?

Eren documents imposats per l'Estat que servien per repartir alguns productes de primera necessitat entre la població. Responien a la escassetat de la postguerra.

La dictadura franquista (1939-1975): poders, societat i evolució econòmica

Resumen

El document explica l'estructura del règim de Franco, els grups que el sustentaven i la situació de les dones durant la dictadura. També repassa les dues grans etapes del franquisme, la llarga postguerra i el desenvolupament i crisi del règim, amb el Pla d'Estabilització i les migracions internes. Inclou l'exili republicà, la resistència del maquis i un vocabulari clau de l'època.

Puntos clave

Franco concentrava els poders executiu, legislatiu i judicial, amb el títol de Caudillo i un càrrec vitalici.
Els quatre pilars del règim eren l'Exèrcit, la Falange, l'Església Catòlica i els grans propietaris i empresaris.
La llarga postguerra (1939-1959) es va caracteritzar per la misèria, l'atur i l'autarquia econòmica.
El Pla d'Estabilització va substituir l'economia tancada per un capitalisme internacional amb inversions estrangeres.
La industrialització de Catalunya va atreure treballadors de zones rurals d'Espanya durant els anys 60.
El maquis eren grups de partidaris de la República que resistien al franquisme des de zones muntanyoses.

Ponte a prueba

Els Poders de Francisco Franco

Franco va imposar una dictadura militar, amb el títol de Caudillo, i concentrava tots els poders (executiu, legislatiu i judicial). Les seves funcions incloïen:

Era cap de l’Estat i Generalíssim dels exèrcits.
Governava per decret.
El seu càrrec era vitalici.
Tenia dret de nomenar successor.

Els Grups de Suport al Règim Franquista

El règim es va sustentar en quatre pilars principals:

L’Exèrcit: Tenia privilegis i ocupava càrrecs clau en l’administració.
La Falange: Exercia un control social estricte i ocupava càrrecs en els governs franquistes.
L’Església Catòlica: Va recuperar la preeminència social i va nodrir d’ideologia el nou Estat (el nacionalcatolicisme).
Els Grans Propietaris i Empresaris: Van tenir plena llibertat per garantir la seva primacia econòmica.

La Situació de la Dona durant la Dictadura

La dona vivia en una situació de desigualtat total, tant jurídica com social:

La Secció Femenina de la Falange Española s'encarregava d'educar les dones en els valors franquistes.
La dona casada necessitava un permís escrit del marit per a qualsevol tràmit i no podia exercir determinades professions.
L’educació era diferenciada; poques dones acabaven el batxillerat o accedien a la universitat.

Les Dues Grans Etapes del Franquisme

1. La Llarga Postguerra (1939-1959)

Aquesta etapa es va caracteritzar per la misèria, l'atur, la pobresa i la falta de menjar (durant la guerra va morir mig milió de persones). Els productes escassejaven. La política econòmica es va basar en l'autarquia, que consistia a fomentar l’autosuficiència.

2. Desenvolupament i Crisi del Règim (1959-1975)

Es va produir una reestructuració de la política amb l'entrada dels tecnòcrates. La Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958) i la Ley Orgánica del Estado van donar pas a la «democràcia orgànica». Les Corts van nomenar el Príncep Joan Carles successor de Franco amb el títol de rei.

El Pla d'Estabilització va substituir una economia tancada per un capitalisme internacional. Hi va haver un augment de la indústria i del turisme, i es van registrar inversions estrangeres.

Les Migracions Internes dels Anys 60

La industrialització de Catalunya va ser un pol d'atracció per als treballadors de zones rurals d’Espanya, d’on marxaven per la falta d’oportunitats i el miserable nivell de vida.

L'Exili Republicà i les Represàlies

Els espanyols van agafar el camí de l’exili al final de la Guerra Civil per por de les represàlies. Marxaven a peu fins a la frontera amb França. Després de la Segona Guerra Mundial, alguns exiliats van ser detinguts i portats a camps de concentració (en condicions infrahumanes). D’altres van marxar cap a Amèrica Llatina. Uns es van quedar a l’exili per sempre i d'altres van tornar amb l'arribada de la democràcia el 1977.

El Maquis: La Resistència Antifranquista

Eren grups de partidaris de la República que van resistir al franquisme amagats a zones muntanyoses. Van fracassar en l'intent d'ocupar la Vall d’Aran el 1944. Els antifranquistes esperaven la derrota dels nazis per rebre suport internacional.

Evolució Econòmica i Sectors Clau

La producció industrial va créixer a un ritme alt, es van renovar els béns d’equip i es van adoptar noves tecnologies. La producció agropecuària va millorar, incrementant la mecanització, reduint la mà d’obra i diversificant l’oferta de productes. El sector de serveis va créixer, sobretot el Turisme. El comerç exterior va augmentar i les exportacions es van reactivar.

Dins la indústria, va disminuir el sector tèxtil, mentre que van augmentar el sector metall, el químic i la construcció.

Vocabulari Clau del Franquisme

ESTRAPERLO: Era la venda clandestina de productes, un mercat negre a preus abusius.
CARTILLA DE RACIONAMENT: L’Estat va imposar les cartilles de racionament, que servien per repartir alguns productes de primera necessitat entre la població.
LLUÍS COMPANYS: Va ser el president de la Generalitat, exiliat i detingut a França. Va ser lliurat a les autoritats franquistes, que el van jutjar en consell de Guerra i el van afusellar al Castell de Montjuïc (15-10-1940).
NOVA CANÇÓ: Agrupació de cantautors (com Joan Manuel Serrat i Lluís Llach) que cantaven en català i expressaven a les lletres el desig de canvi social i la defensa de les llibertats polítiques i nacionals. Eren cançons de protesta contra Franco.