Guia de Mètrica i Versificació: Tipus d'Estrofes

Apunts de mètrica i versificació II

3. L'estrofa

L’organització de diferents versos enllaçats per la rima (no sempre) rep el nom d’estrofa.

Les estrofes poden respondre a una estructura oberta (una tirada indeterminada de versos agrupada en una unitat de sentit) o bé a una estructura tancada (tirada fixa de versos: el sonet, per exemple).

Un poema pot estar format per una sola estrofa o per un nombre indeterminat d’estrofes. A la poesia catalana medieval, les estrofes solien anomenar-se cobles i els poemes consistien en tirades de versos (estructura oberta).

Segons les preceptives poètiques, no hi ha una veritable estrofa si no hi ha un mínim de quatre versos amb dues rimes.

Tipus d’estrofes:

• Apariat: estrofa de dos versos amb rima consonant. Té difusió a la lírica culta, però sobretot en la poesia popular, en el rodolí, l’auca, les noves rimades i la codolada.
  • Les noves rimades: Molt freqüents a la literatura medieval, són al mateix temps un gènere i la forma mètrica que s’hi empra. Consisteix en una tirada de versos isosil·làbics (del mateix nombre de síl·labes) amb rima consonant.
  • La codolada: Fou també emprada a l’Edat Mitjana. Consisteix en una alternança de versos de quatre i de vuit síl·labes rimant en apariats (a vegades amb irregularitats): a8 b4 b8 c4 c8 d4...
• El tercet: estrofa de tres versos. Els més utilitzats són els tercets encadenats (estrofa d’origen italià de versos decasíl·labs sense cesura ABA BCB CDC) que rimen en consonant.
• La quarteta i el quartet: estrofes de quatre versos.
  • Si són versos d’art menor (generalment heptasíl·labs) s’anomena quarteta.
  • Si són versos d’art major, és un quartet.

  La rima sol ser consonant ABAB o abab (quartet/a encadenat/ada) o ABBA abba (quartet/a creuat/ada).

• El quintet: és la combinació de cinc versos, d’art menor o major, enllaçats per dues rimes consonàntiques diferents, com a mínim.
• El sextet: combinació de sis versos, d’art menor o major, enllaçats per tres rimes consonàntiques diferents.
  • La sextina: consta de sis estrofes de sis versos decasíl·labs cadascuna; és de procedència provençal. Els sis mots que acaben els versos de la primera estrofa es repeteixen a les estrofes següents en un ordre diferent. Sol acabar amb un complement de tres versos que repeteixen els mots rima, dos a cada vers.