Anàlisi Mètrica i Figurat de Textos Poètics: Onomatopeies i Recursos Literaris

Anàlisi de Recursos i Estructura Poètica

1. Onomatopeies (Història del Soldat)

• Ai-do, ai do: Extret d'una cançó popular.
• Tàtara, tarara ri: Representa el so d'una trompeta o trompetí.

2. Encausament Mètric

Les herbes es cremen a turons: Aquesta frase està tallada en dos versos diferents per tal que quadri la mètrica i la rima.

3. Figures de Dicció i Pensament

• Indecisa, rara, nova...: L'ús de les comes indica un possible hipèrbaton.
• A Mallorca: També es pot interpretar com un hipèrbaton.
• Domini-de flama: Antítesi i personificació.
• El vent-declosa: Personificació.

4. Figures de Desplaçament i Exageració

• Comparació / Metonímia / Oposició
• Aixecaràs-x la boca: Hipèrbole i exageració.

5. Tipus de Versos i Rima

• Mena de versos: Leda, sonet marí, etc.
• Leda: S'associa al sonet i als versos d'art menor.
• Sonet Marí: S'associa al sonet i als versos d'art major.
• AUCA: Versos curts i llargs.
• Rima interna: NOÇA (només rimen versos parells amb rima asonant).

6. Mètrica i Rima General

Quartets d'art major, decasíl·labs (mètrica).

Anàlisi del POEMA VII (Rosselló-Pòrcel)

Descripció i Estil

El primer vers dóna nom a aquest poema de Rosselló-Pòrcel, un dels primers que va escriure en la seva curta però intensa trajectòria poètica. El poeta, que no volia ser esclau de la rima, utilitza el vers lliure per poder expressar-se amb total llibertat en aquests 14 versos heptasíl·labs.

Temàtica i Imatgeria

El poema comença demanant que el temps es pari, que les coses, i per tant les ombres, es deturin en aquell instant. Suposem que és perquè es troba davant d'un paisatge que el fascina i per això als següents versos els descriu. El paisatge era de grans dimensions, ho metaforitza a partir de la ductilitat, qualitat que tenen els metalls d'estirar-se sense trencar-se.

Continua anomenant-se a sí mateix "peregrí sorprès" que busca excuses; podem entendre que es troba a un país estranger i que aventurar-se en ell li fa por. Aquest indret desconegut encara li sembla llunyà, a l'horitzó, tot i que ja comença a escoltar algunes veus.

Amb aquests sons arriba la posta de sol, el cel s'omple de colors càlids i potents com el vermell, que il·luminen la veritat i les prediccions del poeta davant la nova aventura. Aquest poema pertany al recull Nou Poemes (14 versos, 2 aparellats, utilitza 2 temps verbals). L'element final esmentat és l'"aigua".