Guia fonamental sobre ètica, moral i dret

1. Què és l'ètica i què és la moral

Ètica: Ciència filosòfica que estudia la correcció (bondat) dels actes humans (actes conscients i voluntaris). Quan direm que un acte humà és correcte? Quan s'ajusta a la norma suprema: "S'ha de fer allò que és bo i evitar el mal".

Moral: Conjunt de normes per obrar amb correcció ètica. La moralitat és l'adequació a la norma moral (per tant, l'ètica és l'estudi de la moralitat dels actes humans).

Dret: Conjunt de lleis donades per l'autoritat legítima. Aquestes no haurien d'oposar-se a la moral, però de vegades ho fan, ja que hi ha lleis civils que hi entren en conflicte. Notem que el dret porta a la legalitat, mentre que la moral porta a la moralitat (fixem-nos com legalitat i moralitat no sempre coincideixen).

2. Classes de problemes ètics

Els problemes ètics es divideixen en tres tipus:

• Casuística: Problemes de casos particulars que s'han de jutjar. Un exemple és l'estavellament de l'avió als Andes, on per sobreviure van haver de menjar carn d'humans morts.
• Normes particulars: A l'hora de dictar normes, algunes lleis desfavoreixen els més pobres. Per exemple: un propietari té dret a fer fora un inquilí pobre perquè no ha pogut pagar el lloguer?
• Fonamentació de la moral: Com que sabem el principi general, tenim el problema: és bo per a l'individu o la societat? O és bo perquè et satisfà?

Ens hem de fixar en si els enunciats ètics són prescriptius i no simplement informatius (com els de les ciències positives).

3. Ètiques materials i ètiques formals

Per a la plena correcció ètica d'un acte humà, cal que siguin correctes:

• L'objecte: L'acte en ell mateix.
• El fi: Allò que es pretén amb l'acció.
• Les circumstàncies: Lloc, temps, entorn, etc., de l'acte.

Ètiques materials

Són les que es fixen primàriament en l'objecte (o contingut) de l'acte humà:

• Hedonistes (Epicur): El plaer (també l'espiritual) determina la bondat de l'acció.
• Utilitaristes (Bentham, Stuart Mill): La utilitat determina la bondat de l'acte.

Ètiques formals

Es fixen més en el fi (i secundàriament en les circumstàncies); són teleològiques:

• Estoics (Sèneca): Només observant el fi podem dir si un acte és èxit és ètic.
• Deontologistes (Immanuel Kant): El deure. "Has d'obrar de manera que el que facis pugui fer-se norma universal."

Max Weber: Cal tenir present que s'ha d'obrar per convicció (de principis) i amb responsabilitat (tenint present les circumstàncies).