Guia d'Ètiques i Teories del Desenvolupament Moral

Ètiques deontològiques

Tots tenim l'experiència que, en moltes ocasions, allò que prima en l'acte moral no és la felicitat, sinó el deure. Sabem que hem de fer les accions que tenim l'obligació moral de fer, amb independència de si aporten o no beneficis. Des d'aquesta perspectiva, un acte és bo si el fem perquè és el nostre deure.

• Ètiques deontològiques: El deure, allò que cal fer.

Ètiques formals

La idea de les ètiques formals és que hi ha una estructura que ha de complir qualsevol acció o norma correcta. La forma o estructura a què s'ha de sotmetre qualsevol pauta moral és la següent: «No vulguis per als altres allò que no vulguis per a tu mateix».

Segles més tard, Kant ens formulava la pregunta: «Pots desitjar que la teva manera de fer esdevingui una norma universal?». Les ètiques formals no ens diuen en concret què hem de fer, però ens subministren un criteri formal, sense contingut concret, per avaluar l'acció.

Ètiques procedimentals

Kant parlava de deure i d'universalització; per a ell, no eren sinó les dues cares de la racionalitat humana aplicada a la vida: l'ús pràctic de la raó.

Ètiques discursives

La forma de l'acció moral no pot consistir en l'acord amb una raó abstracta i impersonal, sinó que ha de respondre a la construcció d'una raó concreta i interpersonal. La moral no pot quedar reclosa en una forma abstracta, sinó que s'ha d'arrelar en un procediment viu. Una acció serà moralment correcta i una societat moralment justa en la mesura en què s'atansin a aquesta situació ideal d'acord entre persones iguals i capaces de prescindir dels seus interessos particulars.

Teoria de Kohlberg: els estadis morals

• Estadi preconvencional: Un nen petit no entén de normes o convencions; si respecta alguna pauta de conducta, és simplement per interès propi, és a dir, per obtenir satisfaccions o evitar patiments.
• Estadi convencional: El nen comença a descobrir l'existència de regles. Ha arribat al nivell convencional, que per a l'infant serà un gran descobriment (l'etapa dels «perquès»).
• Estadi postconvencional: No és gens fàcil explicar a un infant en l'etapa de les convencions que les normes són pactes adoptats per assolir fins més generals anomenats valors i que, per tant, poden ser modificats amb l'objectiu de servir millor a aquestes finalitats.

Llibertat d'acció i d'elecció

Llibertat d'acció

És la llibertat per realitzar allò que hem decidit sense coaccions externes. Es tracta d'una qüestió de caràcter social i polític més que filosòfic; aquesta és la llibertat que es reclama en una manifestació en defensa de la llibertat.

Llibertat d'elecció

Ens referim a la capacitat de triar entre diverses opcions sense que estigui predefinit per cap força quina serà l'opció que triarem.