Guia Completa: Personatges Narratius i Interferències Lingüístiques

PERSONATGES

Són els éssers que viuen els fets i realitzen les accions d'una història. Cal dir que aquests personatges no existeixen fora de la narració; són éssers de paper, de ficció, que són inventats.

Segons la forma en què està caracteritzat un personatge, es pot classificar en dos grups:

PERSONATGES COMPLEXOS O RODONS

Són els personatges que modifiquen la seva manera de pensar i d'actuar al llarg de la narració. Per això també se'n diuen personatges dinàmics, perquè la seva conducta canvia i evoluciona. Són personatges imprevisibles, que poden sorprendre el lector.

PERSONATGES SENZILLS O PLANS

Són els personatges que actuen i pensen sempre igual al llarg de la narració. Per això també es diuen personatges estàtics, ja que la seva conducta no canvia ni evoluciona. Són personatges previsibles i no sorprenen el lector.

CLASSIFICACIÓ PER IMPORTÀNCIA

D'acord amb la importància que reben, els podem distingir entre:

PERSONATGES PRINCIPALS

• El PROTAGONISTA és el personatge que realitza la major part de les accions i que sol tenir un objectiu per aconseguir o un problema per resoldre.
• L'ANTAGONISTA és el personatge que posa obstacles al protagonista i condiciona la seva actuació, per exemple fent canviar la seva conducta o posant-li obstacles.

PERSONATGES SECUNDARIS

Són la resta de personatges que poden agrupar-se a l'entorn dels principals. Així parlem dels personatges ALIATS que ajuden al protagonista i de personatges OPONENTS que li posen obstacles o el volen allunyar del seu objectiu.

INTERFERÈNCIES LINGÜÍSTIQUES

Quan en una comunitat entren en contacte dues llengues, és fàcil que els parlants cometin errors a l'hora d'expressar-se. Aquests errors són deguts a la influència que exerceix una de les llengues sobre l'altra. Això és una interferència lingüística. Exemple:

• Això està malament: te una enfermetat molt greu
• Això està bé: té una malaltia molt greu

ELS PRONOMS FEBLES

Són unes paraules monosíl·labes (em, et, el, ho, ens, etc.) que substitueixen noms o sintagmes que complementen un verb.

ANTICEDENT

Per exemple, si et pregunten: Coneixes la Carlota? (Carlota: antecedent), tu diràs: No la conec (la: antecedent).

PRONOMS FEBLES DAVANT DEL VERB

En general, els pronoms febles van davant del verb. En aquesta posició, els pronoms em, et, es, la i en s'apostrofen si el verb comença en vocal o h. Però el pronom la no s'apostrofa davant d'una i o u àtona.

PRONOMS FEBLES DARRERE EL VERB

Els pronoms febles van darrere el verb en les ordres expressades en imperatiu (ordre) o en infinitiu o gerundi. També es pot fer servir en temps perifràstics. No s'apostrofen darrere el verb: la, les, ho, li, hi.

LA COMBINACIÓ DE PRONOMS

Si es combinen dos o més pronoms i algun es pot apostrofar, l'apòstrof s'ha de posar tan a la dreta com es pugui.

LES LLETRES B-V

S'escriu amb B:

• Si va davant de L o R (branca, moble).
• Quan alterna amb una P en la mateixa família de paraules (sap/saber).
• Darrere M (ambient).

S'escriu amb V:

• En l'imperfet d'indicatiu (cantava).
• Quan alterna amb u en la mateixa família de paraules (nou/nova).
• Darrere n (canvi).