Jaume Roig

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,72 KB

 
Espill o Llibre de les dones és una obra misògina del metge i escriptor Jaume Roig, escrita al voltant de 1460. Jaume Roig hi parla en primera persona narrativa i s'adreça a Baltasar Bou, nebot seu en la ficció, per explicar-li com l'han maltractat les dones al llarg de la seva dissortada vida i per convèncer-lo que n’ha de viure al marge per obtenir la salvació. L'obra és una llarga diatriba contra les dones, que són totes vils, tret d'Isabel Pellicer (l'esposa real de Jaume Roig) i de la Mare de Déu. Seguint la tradició narrativa romànica, l'Espill està escrit en 16.359 versos de quatre síl·labes, que rimen de dos en dos. Només se'n conserva un manuscrit, tot i que durant el segle XVI fou imprés tres vegades, la qual cosa prova el seu èxit. L'Espill consta d'un prefaci i de quatre llibres que, al seu torn, es divideixen en quatre grans parts. En el prefaci el narrador fa tota una declaració de principis, ètics i estilístics. En el primer libre, "De sa joventut", coneixem el protagonista, que parla sempre en primera persona i explica ara la seua infantesa. Orfe de pare i foragitat de sa casa per la seua mare, es veu obligat a guanyar-se la vida i emprén un viatge aventurer, primer per Catalunya i després per França. Combat en la guerra dels Cent Anys al costat dels francesos i, a París, ja ric gràcies als botins que ha obtingut, intervé en la vida cavalleresca. El llibre segon, "De quan fon casat", narra els successius fracassos matrimonials del protagonista, primer amb una donzella que al final va resultar que no ho era, després amb una viuda, en tercer lloc amb una novícia i, finalment, explica l'intent frustrat de casar-se amb una beguina. En el llibre tercer, "De la lliçó de Salomó", el protagonista, desesperat per no poder trobar una dona adequada, pretén casar-se amb una parenta seua. És aleshores quan se li apareix en somnis Salomó, el savi bíblic per antonomàsia, el qual profereix una llarga invectiva contra les dones que corrobora amb exemples bíblics les males experiències relatades en els dos llibres anteriors. Al llibre quart, "D'enviudar", el protagonista, decidit a fer cas a Salomó, després d'un pelegrinatge per diversos monestirs catalans, es retira a València i duu una vida de pietat, totalment apartat de les dones. Al final, però, s'hi reconcilia i en salva dues de la crítica general: la Verge Maria i la dona de l'autor, Isabel Pellicer, que ja era morta i que elogia dient que pel seu comportament virtuós i exemplar "a tots paria més hom que dona".

Entradas relacionadas: