Oracions compostes i subordinades: tipus i connectors

Oracions Compostes: Estructura i Tipus

Una oració composta és aquella que conté més d'un verb en forma personal i, per tant, més d'un predicat. Les oracions compostes es classifiquen principalment en tres tipus: per juxtaposició, per coordinació i per subordinació.

Oracions per Juxtaposició

Les oracions per juxtaposició són aquelles que van unides per un signe de puntuació (coma, punt i coma, dos punts) sense cap nexe explícit.

• Exemple: Va ploure molt, el riu va créixer.

Oracions per Coordinació

Les oracions per coordinació són aquelles que estan al mateix nivell sintàctic i s'uneixen mitjançant un connector o conjunció. Segons el tipus de relació que estableixen, trobem:

• Copulatives: Sumen significats. Si afirmen: i, e, ni. Si neguen: ni.
  • Exemple: Canta i balla. No menja ni beu.
• Disjuntives: Expressen una alternativa entre les dues oracions: o, o bé, o sia.
  • Exemple: Véns o et quedes?
• Distributives: Indiquen una alternança o distribució: ara... ara, sigui... sigui, ho... ho, ni... ni, o... o.
  • Exemple: Ara plou, ara fa sol.
• Adversatives: Expressen oposició o contrast entre les dues oracions: però, sinó, sinó que, tanmateix, no obstant això.
  • Exemple: És intel·ligent, però mandrós.
• Explicatives: Introdueixen una explicació o aclariment de l'oració anterior: és a dir, o sigui, això és.
  • Exemple: És vegetarià, és a dir, no menja carn.

Subordinació d'Oracions: Tipus i Connectors

En la subordinació d'oracions, una proposició complementa l'altra, depenent-ne sintàcticament. El connector pot ser una conjunció (que, si), un pronom relatiu (què, qui, on), un mot interrogatiu (quant) o una forma no personal del verb (infinitiu, gerundi, participi).

Proposicions Subordinades Substantives

Les proposicions subordinades substantives són aquelles que fan la funció d'un substantiu o sintagma nominal. Són introduïdes per la conjunció que o si. El que no accepta una preposició al davant quan fa de subjecte o complement directe.

• Oracions Subordinades Substantives Completes

  Actuen com a: complement directe de la proposició principal (Ens han demanat que deixem la porta oberta), subjecte, complement del nom, complement de l'adjectiu, complement de règim verbal (CRV), atribut (La meva opinió és que s'ha esforçat molt).

• Oracions Subordinades Substantives d'Infinitiu

  No van introduïdes per cap connector explícit, en tot cas només per les preposicions a o de. Tenen la mateixa funció sintàctica que les completes.

  • Exemple: M'agrada cantar.

• Oracions Subordinades Substantives de Relatiu

  Introduïdes per: determinant + qui (els qui, aquells qui), pronom (tots aquells qui, tothom qui), o per determinant/pronom + que (el que, això que, allò que, tot el que).

  • Exemple: No entenc el que dius.

• Oracions Subordinades Substantives Interrogatives

  Poden ser:

  • Totals: Es pregunta sobre la totalitat del que s'afirma o nega, introduïdes per si.
    • Exemple: Pregunta si vindrà.
  • Parcials: Pregunten sobre un aspecte en concret, introduïdes per quin (quina/s/es), quant (quanta/s/es), com, on, quan, per què.
    • Exemple: No sé quan arribarà.

Proposicions Subordinades Adjectives (o de Relatiu)

Les proposicions subordinades adjectives (equivalents a un complement del nom) s'insereixen mitjançant un pronom relatiu que substitueix un adjectiu o un sintagma adjectival. Actuen com a complement del nom.

• Exemple: Les societats que integren cultures diverses són millors. (Equivalent a: Les societats interculturals són millors.)

• Proposicions Adjectives Especificatives

  Restringeixen el significat del nom al qual es refereixen. No van entre comes.

  • Exemple: Els treballadors que havien fet vaga van ser sancionats. (Només els que van fer vaga.)

• Proposicions Adjectives Explicatives

  Aporten una informació addicional sobre el nom, però no en restringeixen el significat. Van entre comes.

  • Exemple: Els treballadors, que havien fet vaga, van ser sancionats. (Tots els treballadors van ser sancionats, i tots havien fet vaga.)

• Proposicions Adjectives de Participi

  Són proposicions reduïdes amb un participi que actua com a adjectiu.

  • Exemple: L'Oriol, indignat per la resposta de l'interlocutor, va presentar una queixa.

Pronoms Relatius

Els pronoms relatius són elements clau per introduir proposicions subordinades adjectives i substantives de relatiu. Els més comuns són:

• Que: Per a coses i persones. Mai precedit per preposició. Fa de subjecte (S), complement directe (CD), complement circumstancial de temps (CC Temps).
• Què: Per a coses. Sempre precedit per preposició. Fa de complement de règim verbal (CRV), complement circumstancial (CC).
• Qui: Per a persones. Sempre precedit per preposició. Fa de complement indirecte (CI), complement de règim (CR), complement circumstancial (CC).
• On: Per a llocs. Pot anar precedit per preposicions que indiquen lloc (per on, d'on, a on). Fa de complement circumstancial de lloc (CC Lloc).
• El qual, els quals, la qual, les quals: S'utilitzen en contextos més formals. Poden anar o no precedits per preposició.

Proposicions Subordinades Adverbials Circumstancials

Les proposicions subordinades adverbials circumstancials fan la funció d'un adverbi o sintagma adverbial, indicant una circumstància de l'acció principal (temps, lloc, manera). Poden substituir un sintagma adverbial com aviat o aquesta tarda.

• Exemple: Posaré gasolina quan s'encengui el pilot vermell de la reserva.

• Proposicions Adverbials de Temps

  Connectors: quan, mentre, abans que, després que, des que, d'ençà que, fins que, tan aviat com.

• Proposicions Adverbials de Lloc

  Connector: on, precedit a vegades per allí o allà.

• Proposicions Adverbials de Manera

  Connectors: com, segons, sense que, segons que, tal com.

Proposicions Subordinades Adverbials No Circumstancials

Aquestes proposicions expressen una relació lògica amb la proposició principal (causa, finalitat, condició, concessió, etc.).

• Exemple: Si vens amb mi, et compraré llaminadures.

• Causals

  Expliquen la causa, el motiu o la raó de l'acció principal. El verb sol anar en mode indicatiu.

  Connectors: perquè, vist que, ja que, puix que, atès que, com que, car (ja que), per tal com.

• Finals

  Expressen l'objectiu o la finalitat amb què es duu a terme l'acció de la proposició principal. El verb sol anar en subjuntiu.

  Connectors: perquè, a fi de/que, per tal de/que, amb l'objectiu/finalitat que.

• Concessives

  Expressen una contrarietat o un obstacle que no impedeix el compliment de l'acció principal.

  Connectors: malgrat que, a pesar que/de, encara que, per bé que, mal que (-), bé que (+), tot i que, si bé.

• Condicionals

  Expressen la condició necessària perquè es compleixi allò enunciat en la proposició principal.

  Connectors: si, fora que, tret que, llevat que.

• Comparatives

  Estableixen una comparació amb la proposició principal.

  • Igualtat: tan...com / tant...com
  • Superioritat: més...que
  • Inferioritat: menys...que
  • Proporcionalitat directa: com més...més / com menys...menys
  • Proporcionalitat inversa: com més...menys / com menys...més

• Consecutives

  Expressen la conseqüència del que s'enuncia en la proposició principal.

  Connectors: era tan...que / de manera que / de tal forma que.